Cap a Mart passant per Utah

Amb importants contrastos tèrmics i terres rics en elements ferrosos, el desert de Utah (EUA) presenta unes condicions idònies per començar a fer-nos una idea del que ens trobarem a Mart, si mai l’arribem a trepitjar. D’aquí que entitats com l’ONG The Mars Society hagin triat aquest escenari per construir una instal·lació on s’organitzin missions científiques regulars per avançar en la preparació del primer viatge interplanetari. L’astrofísica Mariona Badenas ha estat la primera dona catalana que hi ha participat, i n’és una comandant.

A la Mars Desert Research Station (MDRS) tot està dissenyat per recrear amb la màxima fidelitat les condicions que els astronautes es podrien trobar habitant en una nau al planeta vermell. Començant per la sala de pressurització, per a quan se simulen passejades extravehiculars, fins a la racionalització de l’aigua de dutxa o la lentitud de la connexió a internet. “Amb tot, el que pitjor vaig portar va ser estar setmanes menjant aliments deshidratats”, recorda.

En les missions, cadascú té un rol propi i complementari. A banda de ser la comandant, Badenas, que té el grau en astrofísica per la Universitat de Yale (EUA) i és màster en física d’altes energies, astrofísica i cosmologia per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, era responsable de la investigació científica. Així doncs, utilitzava els dos telescopis de la instal·lació: un de solar, finançat per Elon Musk, que feia anar de dia, i un de robotitzat, que programava per observar de nit l’espai profund. La resta de companys feien tasques d’enginyeria, manteniment o divulgació, per exemple.

“Estàvem aïllats al mig del desert, i si sorgia qualsevol problema o res s’espatllava, ens ho havíem de solucionar nosaltres mateixos respectant la regla de no trencar la simulació que estàvem fent. Està clar que hi ha elements, com ara la gravetat i l’atmosfera, que no podem alterar, però, més enllà d’això, es tractava de fer un rèplica de la situació a Mart al més real possible”, explica l’astrofísica catalana.

En aquest sentit, Mariona Badenas és optimista i confia que els viatges tripulats a Mart no trigaran gaire. “Són a l’agenda de les grans agències aeroespacials, però també requeriran la col·laboració del sector privat i acords geopolítics. En tot cas, amb la tecnologia actual, el viatge d’anada duraria sis mesos i el de tornada, el mateix, de manera que es tracta d’un repte immens.”

Com a comandant, en només uns dies al desert de Utah va haver d’apaivagar alguns moments de tensió entre els participants de la missió. Així doncs, en un període molt més llarg i amb risc real, la situació encara podria ser molt més tensa. “Més que la tecnologia, el principal repte seran les persones. Els factors tècnics es poden adquirir a la Terra, però la convivència en unes circumstàncies tan especials... la psicologia serà molt important”, assegura.

Amb 25 anys i sense voler augurar si en el futur intentarà ser astronauta o es dedicarà a la recerca, Badenas té en l’horitzó més proper fer el doctorat al prestigiós MIT, on es vol centrar en l’estudi dels exoplanetes. “Després ja ho veurem”, diu. El que sí que té clar és que li agradaria veure les postes de sol marcianes. “Segons s’ha vist pels rovers que s’hi han enviat, no són vermelles com les d’aquí, sinó blaves. Ha de ser espectacular.”