Ciència

CIÈNCIA

SpaceX aconsegueix fer aterrar amb èxit per primer cop el coet Starship

De cinquanta metres d’alçada per vuit d’amplada i vuitanta tones de pes seran les naus que viatjaran a la Lluna i a Mart

El prototip va explotar set minuts després d’aterrar verticalment per causes que s’investiguen

Tot i aquest contratemps es considera que la missió ha estat tot un èxit

El prototip Starship de l’empresa SpaceX, que ha de portar humans a Mart, va enlairar-se i va aterrar de nou aquesta matinada passada amb èxit a la seva base de Boca Chica (Texas) després d’un ascens de 10 quilòmetres. El gran èxit d’aquesta missió de prova va quedar, però, enterbolit, perquè la nau, d’uns cinquanta metres d’alçada per vuit d’amplada i vuitanta tones de pes, va acabar esclatant al cap de set minuts després de l’aterratge.

El model SN10 va ser llançat després de diversos ajornaments –un d'ells, poc després de les nou de la nit d’ahir, hora catalana, en l’últim segon– des de la plataforma de SpaceX a Texas i va aconseguir ascendir 10.000 metres com estava previst, va planejar sobre la seva panxa, va girar sobre el seu eix i va aterrar en vertical al cap de poc més de sis minuts.

No obstant això, i a l’espera que SpaceX pugui aclarir què va poder passar, el coet va explotar poc després de tocar terra en una espectacular deflagració.

Elon Musk, fundador de la companyia que ha aconseguit reutilitzar comercialment motors de la primera fase d’uns coets que aterren en vertical, va anunciar en el seu compte de Twitter que el SN10 havia “aterrat d’una peça”, però finalment va passar el que ell mateix va definir com “ desacoblament ràpid imprevist “.

Aquesta és la tercera vegada que el Starship, una versió molt més complexa i amb tres motors dels coets comercials Falcon 9 d’SpaceX, intenta completar un aterratge en proves, però és la primera vegada que l’aterratge es completa fins al punt de descansar en vertical.

SpaceX espera realitzar un vol amb tripulació al voltant de la Lluna el 2023 i, progressivament, avançar fins a poder portar humans al nostre satèl·lit i, finalment, a Mart.

Les fases que s’estan provant serien la part final que hauria d’aterrar després d’abandonar l’òrbita terrestre, tant en un altre satèl·lit o planeta com de tornada a la Terra.

Una altra de les possibilitats d’aquest tipus de naus és poder fer, molt a la llarg, viatges d’un punt a l’altra de la Terra en l’espai de menys d’una hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dinamarca deixa de vacunar amb AstraZeneca per la “possible relació” amb casos “molt estranys” de trombosi

Brussel·les

Brussel·les i Pfizer acorden avançar 50 milions de dosis fins al juny per compensar els retards d’AstraZeneca i Janssen

brussel·les

La presencialitat a batxillerat i FP tornarà quan millorin les UCI abans d’acabar el curs

barcelona

Els empresaris ebrencs celebren que el Procicat plantegi aixecar el confinament comarcal aviat

Tortosa

Traslladen a l’entrada de Santes Creus el monòlit que va aparèixer dissabte a l’albereda

Aiguamúrcia

Brussel·les obre la porta a no renovar els contractes amb AstraZeneca i Johnson&Johnson

Brussel·les

El SEM pediàtric atén uns 1.200 infants cada any i prop de la meitat són nounats

Barcelona

El BIOCOMSC apunta a que no s’ha produït acceleració en la pujada de casos per Setmana Santa però alerta sobre les UCI

barcelona

Baixen els ingressos i els malalts a les UCI però es registren 1.941 nous casos

barcelona