El pròxim objectiu, assolir la sobirania tecnològica europea
Una part del MareNostrum 5 es destinarà a investigar com ser autosuficients per construir el seu successor
El MareNostrum 5 tindrà una vida útil de cinc o sis anys de producció científica. Després, hauria de ser substituït pel MareNostrum 6 i fer un nou salt endavant en la capacitat de càlcul. Ara bé, l’objectiu del Barcelona Supercomputing Center és, d’acord amb les directives europees, que el MN5 contribueixi a assolir la capacitat per construir el MN6 sense haver de dependre dels condicionants que imposen les grans empreses tecnològiques del sector. D’aquesta manera es deixaria de ballar al so que s’imposa des dels Estats Units o l’Àsia, on hi ha les principals potències en supercomputació, i s’assoliria una sobirania tecnològica que la pandèmia ja ha demostrat que és del tot necessària.
“Creiem que ha arribat el moment de deixar de comprar la tecnologia i començar a construir-la. Volem ser capaços de dissenyar xips, màquines, sistemes operatius i tot el que calgui per ser independents tecnològicament del que ens ofereix l’exterior”, confirma e director d’Operacions del BSC, Sergi Girona.
De fet, per avançar en aquesta línia, el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valero, ha signat diferents acords milionaris amb companyies tecnològiques per fomentar la investigació en aquest camp. Però no és l’única via d’innovació tecnològica. El BSC també està implicat en el disseny dels futura computació quàntica. Ja té garantida una primera màquina gràcies a un projecte estatal i aspira a construir-ne una segona per a Europa.
Com se’n gestiona l’accés?
Atesa l’excepcionalitat d’infraestructures com el MN5, accedir a un supercomputador tan potent és el somni de qualsevol científic que necessiti accelerar els seus càlculs. Per això la gran majoria de les hores de computació es gestionen mitjançant concursos competitius i van a parar als projectes més interessants o més alineats amb les directives de qui en gestiona l’ús, que es distribueix en funció de la inversió feta en l’equipament.
En el cas del MN5, el 50% del capital l’ha posat la Unió Europea, que disposarà de la meitat del temps de funcionament del computador. Un altre 36% correspon a l’Estat (on també s’inclou l’aportació de la Generalitat) i en menor mesura també hi tindran accés Turquia (9%) i Portugal (5%).
Tot i l’aparent major dificultat per als investigadors catalans per accedir a temps de càlcul, els experts recorden que, a banda de ser molt ben considerats pels programes competitius estatals i europeus, el fet que els càlculs passin a ser molt més ràpids també els afavorirà perquè es podran acceptar més projectes.
