Ciència

Ciència

L’Artemis I s’enlaira amb èxit cap a la Lluna

És la primera missió no tripulada del nou programa lunar de la NASA, que preveu portar-hi astronautes el 2025

La nau viatjarà durant sis setmanes i s’aproparà fins a uns 100 Km del satèl·lit

  • VÍDEO: Retransmissió oficial del llançament d'Artemis I
  • El coet SLS, enlairant-se aquest dimecres del cap Canaveral EFE.

La missió Artemis I s’ha enlairat finalment aquest dimecres del Centre Espacial Kennedy de la NASA amb rumb a la Lluna després de quatre ajornaments, dos per raons tècniques i la resta per motius meteorològiques.

El coet SLS (per les sigles en anglès de Sistema de Llançament Espacial) que impulsa la càpsula Orion s’ha elevat a les 1.47 hores (7.47 hores a Catalunya) del Cap Canaveral (Florida).

Abans del llançament, la NASA ha hagut d’enviar un “equip vermell” d’especialistes per ajustar els connectors del coet en detectar una “fuita imminent” d’hidrogen líquid en una vàlvula de recàrrega de l’etapa central.

Dues hores després del llançament, i després de separar-se del coet SLS, l’Orion continua pel seu compte un trajecte de sis setmanes en les que recorrerà uns 2,1 milions de quilòmetres. La nau espacial volarà a prop de la Lluna, a unes 62 milles (gairebé 100 km) de la seva superfície, i després entrarà en una òrbita lunar llunyana en la qual arribarà a situar-se a més de 61.000 quilòmetres del satèl·lit terrestre, és a dir fins on no ha arribat cap altra càpsula per a tripulació.

 La missió arribarà a allunyar-se més de 450.000 quilòmetres de distància de la Terra abans de començar una tornada que acabarà a l’oceà Pacífic. L’última prova per a la primera missió d’Artemis serà amarar amb èxit davant les costes de San Diego, a Califòrnia (EUA), amb suport d’onze paracaigudes, després d’una vertiginosa caiguda a 40.000 km/h de velocitat a l’atmosfera de la Terra, on suportarà fins a 2.760 graus centígrads de temperatura.

Durant els 42 dies de missió, la NASA busca posar a prova el coet SLS, que està potenciat amb quatre motors RS-25 i dos propulsors adjunts, unes característiques que li ofereixen un 15 % més de potència que el coet Saturn utilitzat en les missions Apollo, segons ha dit la NASA. L’SLS ha costat a la NASA uns 4.000 milions de dòlars.

L’agència espacial mesurarà les capacitats de la nau Orion, que pot allotjar fins a quatre tripulants –un més que l’Apollo- i que té reserves d’aigua i oxigen que li permetrien uns 20 dies de viatge independent. La nau porta tres maniquins a bord que recopilen dades per ajudar futures tripulacions.

També viatgen amb Artemis I deu nanosatèl·lits CubeSats d’investigació, cadascun de la mida d’una caixa de sabates, que es desplegaran per prendre diverses trajectòries després de la sortida d’Orion cap a la seva òrbita lunar. Entre els CubeSats hi ha el LunaH-Mapa, una petita nau espacial que produirà un mapa detallat de porcions de la superfície lunar mitjançant l’ús de tecnologia d’espectroscòpia de neutrons.

Un altre dels aparells és el mòdul d’aterratge lunar més petit fins ara, OMOTENASHI (acrònim d’Outstanding MOon exploration TEchnologies demonstrated by NAno Semi-Hard Impacter), que fa 11 centímetres de llargada, 24 d’amplada i 37 d’alçada. La previsió és que d’aquí a quatre o cinc dies l’OMOTENASHI es converteixi en el primer mòdul japonès que toca sòl lunar. Segons els càlculs del l’Agència d’Exploració Aeroespacial (JAXA), l’allunatge es produirà a uns 180 Km/h protegit per amortiguadors. L’equip a càrrec del projecte calcula que hi ha un 60 % de probabilitat que el petit aparell sigui capaç de transmetre amb èxit ones de ràdio a la Terra després d’arribar a la Lluna.


Tornar a trepitjar la Lluna mirant a Mart
Aquesta missió no tripulada a la òrbita lunar és el primer capítol del programa Artemis –la germana bessona del déu Apol·lo–, que té com a objectiu tornar al satèl·lit terrestre per primera vegada des del final del programa Apollo, que entre el 1969 i el 1972 va portar diversos astronautes a la Lluna.

Cinquanta anys després, l’agència espacial nord-americana aspira a tornar a enviar humans a la Lluna, previsiblement el 2025. Serà amb la missió Artemis III, amb la qual trepitjaran sòl lunar per primera vegada una dona i un home de color.

Prèviament, aquest programa enviarà el 2024 la seva primera missió tripulada, l’Artemis II, que farà el mateix trajecte que avui ha començat la seva predecessora.

La NASA obre així un nou capítol en l’exploració espacial amb la vista posada en l’establiment d’una base lunar i l’enviament d’una tripulació a Mart.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Veïns del centre de Mataró denuncien l’ocupació “insostenible” d’un bloc de pisos

Mataró

L’altra batalla de Navas

Barcelona

La importància d’estudiar un Executive MBA

SOCIETAT

Les comarques gironines, protagonistes d’una Fira de Calella que allarga l’horari

Calella
Girona

La protesta veïnal pel parc Vilamitjana arriba fins a les portes de l’ajuntament

Girona
societat

El 40% dels pisos de Barcelona anunciats a portals immobiliaris són per a lloguer de temporada, segons l’OHB

Barcelona
Societat

Territori construirà una cinquantena de pisos de lloguer assequible a Tàrrega

Barcelona
Societat

Mor Enric Torres Camprubí, setanta-cinc anys d’emprenedoria

Renfe establirà 600 trajectes de bus al dia entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders com a transport alternatiu al tren

Barcelona