John Goodenough, el premi Nobel que va canviar el món amb les bateries de liti

John Goodenough, el premi Nobel de més edat que encara era viu, va morir diumenge passat als cent anys de vida. D’aquí a un mes n’hauria fet 101. El 2019, de fet, va ser el científic de més edat (97 anys) a rebre el guardó quan el va guanyar en la modalitat de química al costat de Stanley Whittingham i Akira Yoshino. Més enllà dels seus reconeixements múltiples, el nord-americà passarà a la història com un dels pares d’una bateria revolucionària, la de liti, que avui dia s’usa en milions de dispositius en tot el món, sobretot en els mòbils, però també en els ordinadors portàtils, tauletes, dispositius sense fils i els cotxes elèctrics i híbrids. També s’instal·len en altres productes domèstics, com en els raspalls de dents i les aspiradores d’última generació. El comitè del Nobel va destacar que els tres premiats “van crear un món recarregable.”

“Que ell va inventar les bateries és una frase que queda bé per resumir-ho tot perquè els treballs de Whittingham i Yoshino també van ser clau. Amb tot, és cert que en el seu article mes rellevant de la seva recerca, publicat el 1980, va ser el primer a demostrar que es podia intercalar i desintercalar liti de l’òxid de liti i cobalt, que permetia produir fins a quatre volts d’energia”, explica l’investigador Marie Curie de la Universitat de Girona Sergi Posada “A partir d’aquí es van poder comercialitzar aquest material per fer les primeres bateries, que són la base de les que usem avui dia.” Amb la base formulada pel físic les bateries de ions liti flueixen una vegada i una altra del càtode a l’ànode i a l’inrevés.“Ell va continuar treballant als noranta i fins als seus últims anys en la investigació de noves bateries. A la Universitat de Texas va patentar els electròlits d’estat sòlid i una bateria de vidre que hauria de revolucionar la indústria del cotxe elèctric i que també podria usar-se, en paraules del mateix Goodenough, per emmagatzemar energia solar i eòlica.”

Posadas admet que un dels grans problemes del liti és la seva escassetat al planeta. “És cert que a Xile, per exemple, tenen grans mines, però l’escassetat en fa pujar el preu. Per això ara treballem amb el sodi i el potassi, per obtenir bateries que siguin igual d’eficients però que en el futur tinguin un cost molt menor.”

Com passa sovint amb els nens prodigi, Goodneough va tenir problemes de petit en l’educació tradicional per culpa de la dislèxia, fins que va començar a descobrir que la ciència era realment la seva passió. Va aconseguir matricular-se a la prestigiosa Universitat de Yale, on es va graduar amb summa cum laude. Després va ser meteoròleg de l’exèrcit dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. El doctorat el va fer a la Universitat de Chicago, on va tenir de professor Enrico Fermi, el físic italià conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear.

Goodenough va integrar-se posteriorment al laboratori de química orgànica de la Universitat d’Oxford. Allà precisament va descobrir l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la bateria de liti, que millorava substancialment l’emmagatzematge d’energia d’aparells electrònics. Va perfeccionar aquella descoberta, quan ja l’havia fet pública, a la Universitat de Texas a partir del 1986, entitat de la qual va ser professor pràcticament fins als últims dies de la seva vida. El 1991 Sony va comercialitzar les primeres bateries de liti per a les seves videocàmeres portàtils. El primer mòbil, el Motorola Dynatac 8000x, pesava gairebé un quilo i la seva bateria tenia una autonomia d’una hora de conversa. Les actuals permeten gairebé 30 hores d’ús o la reproducció de vídeo durant 12 hores.