Només un 30% de la recerca està dirigida per dones
El percentatge queda molt lluny de la majoria de la presència femenina a la universitat
Les noies representen més d’un 50% en els estudis de grau, màster i doctorat
També aproven amb més proporció que els nois i abandonen menys la seva formació
El sostre de vidre és molt present en l’àmbit acadèmic ja que només el 30% de la recerca a casa nostra està dirigida per dones, tot i que aquestes són majoria al llarg de la trajectòria universitària. Així ho revela el segon informe El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats realitzat per la Xarxa Vives.
Segons dades de l’estudi recollides per l’ACN, l’any 2021 només un 34% dels grups de recerca comptaven amb una dona com a investigadora principal. “Ens trobem que les noies sempre superen el 50% en els estudis de grau, màster i doctorat però en aquest darrer tram s’inverteixen les proporcions i, tot i que es matriculen més dones, són ells els que acaben llegint la tesi”, ha explicat la coordinadora de l’estudi Anna Pérez-Quintana. A més, entre els càrrecs electes, només un de cada cinc rectors és dona.
En aquesta línia, hi ha la meitat de deganes que de degans, ja que per cada dona, hi ha 1,9 homes en aquest càrrec, i es troba la mateixa proporció en les direccions de departament. En càrrecs de gestió vinculats a la recerca també hi ha una baixa presència de dones: les directores d’instituts i centres de recerca només representen un 24% i un 26% de les direccions de càtedres.
La coordinadora de l’estudi, Inma Pastor-Gosálbez, ha declarat a l’ACN que les dades mostren una bretxa “molt important” especialment en les categories de catedràtic i de professorat emèrit. En el cas del reconeixement de la concessió del títol de professor emèrit, la bretxa ha augmentat i baixa del 24% de dones reconegudes el 2017 a un 19% en el període analitzat (2021). La bretxa de gènere en la direcció de tesis doctorals, però, mostra una tendència a escurçar-se d’acord amb les dades obtingudes: mentre que el 2017 les dones representaven el 31%, el 2021 ja són el 42%.
Paradoxa
En canvi, pel que fa a la matriculació, les alumnes són majoria al llarg de tota la trajectòria universitària: són el 56% als graus, el 54% als màsters i el 51% als doctorats. Malgrat això, més homes que dones acaben dipositant i defensant la tesi cada curs acadèmic, “punt on comença la preponderància masculina en la trajectòria universitària investigadora”, ha assenyalat Pérez-Quintana.
A banda d’això, les dones són les que obtenen millors puntuacions en les taxes de rendiment i èxit en el conjunt de les disciplines: elles aproven en major proporció (87%) que ells (82%). La taxa d’abandonament dels homes és superior a la de les dones en totes les àrees del coneixement excepte en ciències experimentals, on la taxa és la mateixa.
Pel que fa a l’elecció dels estudis, es mantenen diferències significatives en els diversos àmbits de coneixement de l’educació universitària que reprodueixen la segregació de gènere vigent a la societat, on el sector de les cures està fortament feminitzat. S’observa que el nombre de dones és molt superior a les àrees de Ciències Socials i Jurídiques, Ciències de la Salut i Arts i Humanitats, mentre que són minoria en Enginyeries i Arquitectura.
L’estudi també conclou que la segregació entre homes i dones es manté tant pel que fa a les categories de major poder (74% homes catedràtics) com les de prestigi (81% homes emèrits). També s’hi apunta que els homes acaparen els alts càrrecs i els òrgans de govern a la universitat, i les dones ocupen òrgans on tenen accés a menys poder de decisió, si bé han d’assumir una càrrega de gestió important.
Un dels càrrecs més feminitzats és el de la secretaria general, on les dones estan clarament sobrerepresentades (74%). La major concentració femenina en l’estament laboral es troba entre el personal d’administració i serveis (PAS), que arriba al 62%, a diferència del que passa amb el personal docent i investigador (PDI), on les dones representen el 44%. No obstant això, la presència d’homes és major als extrems tant superior com inferior de l’escala jeràrquica, mentre que les dones es concentren als esglaons intermedis.
L’equiparació del permís de maternitat i paternitat a 16 setmanes ha reduït notablement la bretxa de gènere, arribant a percentatges paritaris tant en el cos de personal docent i investigador com de PAS (60% dones, 40% homes). Pérez-Quintana ha assenyalat que els permisos de maternitat i paternitat afavoreixen la conciliació durant el primer any de vida de l’infant, però ha avisat que els pares, a diferència de les mares, reparteixen les setmanes de permís al llarg de l’any afectant menys la seva vida laboral.
En aquest sentit, la coordinadora de l’estudi Inma Pastor-Gosálbez ha expressat que malgrat que les diferències quantitatives entre homes i dones s’estiguin reduint, en termes generals, al món universitari, cal continuar treballant per atraure talent femení a les àrees tecnològiques i científiques i assolir la igualtat en totes les titulacions. “El ritme lent de millora apunta cap a la necessitat d’un major compromís en les polítiques d’igualtat quant a la carrera acadèmica de les dones PDI”, ha assegurat.
Dels Països Catalans
L’estudi ha comptat amb les dades de les següents institucions: Universitat Abat Oliba CEU, Universitat d’Alacant, Universitat d’Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat CEU Cardenal Herrera, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de València i Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.
