Ciència

Ciència

Paleontologia

Torna el capitosaure

Una mostra del Museu de Ciències Naturals de Granollers recorda la presència al Montseny d’una espècie única d’amfibi gegant que va viure a la zona ara fa uns 245 milions d’anys

Les restes fòssils d’aquest animal es van descobrir el 1989 al pla de la Calma

Al jaciment de la Móra, els equips hi continuen excavant

Al costat del ‘Calmasuchus acri’, s’han trobat restes de rèptils, traces d’artròpodes i fruits vegetals

El 1989, en un indret del pla de la Calma, al massís del Montseny, dos aficionats a l’arqueologia i col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Emili Ramon i Pere Font, van trobar unes restes òssies prehistòriques que va resultar que tenien un gran valor científic. Corresponien a capitosaures, un grup d’amfibis gegants que van viure a la zona ara fa uns 245 milions d’anys.

Les recerques confirmen que la seva mida superava la dels actuals amfibis (granotes, gripaus, tritons, salamandres) ja que excedien el metre de longitud i podien arribar fins als sis. Vivien en el medi aquàtic, eren depredadors actius i s’alimentaven de peixos i, probablement, d’altres amfibis més petits i d’insectes. Se sap que aquests animals prehistòrics van habitar la Terra durant el triàsic, un període geològic iniciat fa uns 250 milions d’anys, abans del juràssic, l’època de màxima esplendor dels dinosaures, segons explica el doctor Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). “Durant el triàsic, hi ha un únic supercontinent, Pangea, on s’acaba de produir una extinció massiva, molt més gran encara que la que ha de venir després, la que va posar fi als dinosaures. Els pocs supervivents que queden tornen a reconquistar el medi, entre ells els capitosaures.”

I com era la zona on se n’han trobat les restes? “En aquella època, no hi ha Montseny. Ens hem d’imaginar una zona bastant plana, amb un riu cabalós amb meandres on ens ha quedat registrat el jaciment que ha donat lloc a la troballa del capitosaure i d’altres espècies.”

L’estudi de les restes descobertes al Montseny, les del 1989 i les obtingudes en excavacions posteriors a càrrec de l’ICP –antic Institut de Paleontologia de Sabadell–, van revelar que ens trobàvem davant d’uns espècimens que no s’ajustaven a les característiques de cap espècie de capitosaure coneguda fins al moment. Fruit d’aquesta observació, el doctor Fortuny va batejar la nova espècie amb el nom de Calmasuchus acri, en al·lusió al lloc on es va localitzar –el pla de la Calma– i a la duresa del sediment en què estaven incrustats els fòssils (acre en llatí vol dir dur o fort). Els espècimens estudiats per Fortuny feien un metre i mig de llargada i tenien un crani de 40 centímetres de longitud. El Calmasuchus acri és una espècie única de capitosaure que va viure al que avui és el Montseny fa uns 245 milions d’anys. “Només es coneix a Catalunya i se n’han descobert diversos espècimens, és a dir, centenars de restes òssies.”

Transcorreguts 34 anys d’aquella important troballa arqueològica al pla de la Calma, ara el Centre de Documentació del Montseny –secció de ciències naturals–, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, n’ha volgut recordar la importància amb l’exposició El capitosaure torna al Montseny, produïda per Enric Planas (audiovisual i fotografies), Ricard Mateo (producció i fotografies) i Sandra Mateo (imatges aèries), i el Centre d’Informació de la Mongia, de Sant Pere de Vilamajor. A la mostra, que es podrà visitar fins al 7 de gener, s’hi exhibeixen una desena de fotografies de reproduccions d’aquest amfibi integrades en l’hàbitat natural en què se suposa que vivien durant el triàsic. També s’hi poden veure algunes peces paleontològiques, com ara una cintura escapular (vertebres i costelles) en posició anatòmica corresponents a les restes del jaciment de la Móra, al pla de la Calma. Les altres peces –fragments de crani i mandíbula– són reproduccions, ja que les originals són a l’ICP.

Actualment, les excavacions continuen al jaciment de la Móra, al municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), on s’han recuperat les restes d’amfibi més antigues del país. Les excavacions que s’hi han anat fent des del 1990 han permès descobrir també que el Calmasuchus acri no vivia sol, ja que s’hi han trobat restes de rèptils, traces d’artròpodes i, també, fruits de plantes. “Estem reconstruint l’ecosistema d’una època en què s’acaba de produir una gran extinció.” Tot això i més ho explicarà el mateix Fortuny en una conferència demà, dijous, al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

1,5
metres de llargada
feien els espècimens de capitosaure trobats al jaciment de la Móra, al pla de la Calma.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot