Mor Mary Cleave, astronauta pionera de la NASA

L’enginyera i astronauta nord-americana Mary Cleave (Southampton, Nova York), la primera dona que va volar en un transbordador especial després de la tragèdia del Challenger, va morir el passat 27 de novembre als 76 anys, segons ha confirmat la NASA. Cleave, tota una institució en els vols espacials dels anys vuitanta, va ser la primera dona en liderar la Direcció de Missions Científiques de l’organització i va participar en dos vols en el transbordador Atlantis abans que aquest programa s’eliminés.

Després de la tragèdia del Challenger el 1986, la NASA va prendre una polèmica decisió, que en els seus següents vols tripulats a l’espai hi anirien només homes pel risc que comportaven aquestes missions. En l’accident del 28 de gener la professora Christa McAuliffe i l’astronauta Judith Resnik van ser dues de les set víctimes quan la nau es va desintegrar 73 segons després d’enlairar-se. Amb tot, el 1989 Mary Cleave va guanyar per mèrits propis una posició en el transbordador Atlantis, una nau a la que ja havia pujat el 1985, un any abans del fatal accident. L’astronauta, doncs, va superar els recels que encara hi havia vers les dones a l’hora d’afrontar una cursa espacial dominada en gairebé tots els àmbits pels homes.

Cleave també va estar present quan la primera dona dels EUA, Sally Ride, va viatjar a l’espai el 1983. En aquesta recordada fita va cooperar amb el sistema de comunicació entre càpsules i va parlar amb Ride mentre aquesta estava en l’òrbita de la Terra. Va ser la primera comunicació entre dones des de l’espai.

L’astronauta, doctorada en enginyeria civil i ambiental, va estar deu dies en òrbita en els seves dues missions en l’Atlantis, però tornant de la segona va prendre una decisió que va impactar alguns dels seus companys i també els seguidors de la seva trajectòria. Va anunciar en una entrevista a la CNN que no tornaria a l’espai pel que va veure en el seu segon vol: “L’aire semblava més brut. Veia menys arbres i més carreteres. No podia entusiasmar-me tant amb el que estava fent perquè era una cosa que no estava relacionada amb el medi ambient.”

Va continuar a la NASA però dedicant-se precisament a l’estudi dels desafiaments ecològics que havia d’afrontar la Terra.

Quan el 2000 va ser nomenada directora de les missions científiques de l’organització va dirigir diversos projectes planetaris. L’últim copa que un transbordador es va enlairar va ser precisament l’Atlantis el juliol del 2011. El programa es va acabar formalment el 31 d’agost del 2011.