MARGA NADAL
DIRECTORA DE L’IDIBGI
“No hem de manar per quota, sinó pel fet de ser millors”
“Alguns ambients als quals accedeixes com a directora encara són horriblement masclistes”
“Ja hauríem hagut de notar el canvi”
Una mare directora científica no és pitjor ni millor mare que una mare només científica
La doctora en biologia Marga Nadal (Barcelona, 1964) va ser investigadora del programa Ramón y Cajal a l’Idibell. El 2009 va fer el salt cap a la gestió de la ciència i, després d’haver ocupat posicions directives en diferents entitats, ara fa tres anys que és al capdavant de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona.
Pregunta òbvia, però obligada. És normal que de 41 centres de recerca només n’hi hagi sis de dirigits per dones?
No, el problema és que fins ara ho era. Per sort, crec que s’hi està posant remei a poc a poc.
Quan va deixar de ser normal?
Quan les dones vam començar a presentar-nos més a les places, perquè un dels problemes ha estat que ens hi hem presentat poc, probablement pensant que els nostres perfils no encaixaven, que era molta responsabilitat, que no ens ho donarien… Si una dona no compleix fil per randa el que demana una convocatòria, pensa que no té cap possibilitat. I amb els homes això no passa. Però això no ho explica tot, és un tema multifactorial.
Ha sentit que ser dona hagi alentit el seu accés a posicions directives?
No, però una vegada sí que vaig tenir la sensació de ser la quota. Em van encoratjar a presentar-me a una posició i vaig sentir que ho feien només perquè hi hagués alguna dona en el concurs, i això tampoc no és gaire agradable.
Tots el centres de recerca tenen la mateixa sensibilitat per promoure la igualtat i la progressió de les dones en la ciència?
Crec i vull pensar que sí. S’ha fet un pas endavant molt important. Però també és cert que a les facultats de ciència fa molts anys que hi ha més dones que homes i ja hauríem hagut de notar el canvi.
Diu que no ha hagut de demostrar més capacitat que els homes en posicions equiparables a la seva, però sap que això passa. Ha conegut algun exemple discriminatori d’alguna companya?
El que sí sé és que hi ha alguns ambients als quals accedeixes com a directora (actes, comissions i reunions inherents al teu càrrec) que han manegat sempre els homes i que, en alguns casos, encara són horriblement masclistes. S’han mogut sembre en unes dinàmiques gairebé misògines, i ara som nosaltres que haurem de canviar aquestes inèrcies.
Quines mesures són les més indicades per fer-ho?
N’hi ha moltes. Una és tenir referents, i a poc a poc n’hi va havent. La segona és inculcar a les dones no només que poden fer-ho, sinó que ho han de fer, que s’hi han de presentar. Una mare directora científica no és pitjor ni millor mare que una mare només científica.
Anem pel bon camí?
Crec que sí, soc optimista i penso que ho anirem aconseguint. El que no m’agrada són les imposicions. No hem de liderar per quotes, sinó perquè ho estem fent igual o millor que les altres persones que s’hi han presentat. Si no, acabarem pervertint una cosa que estem fent bé.
Però seria lògic buscar el 50%, no?
La cosa lògica seria que no haguéssim de comptar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
