Societat

Religió

El pare Butinyà, camí de Roma

El procés de beatificació del jesuïta banyolí fundador de “les butinyanes” ha complert una primera etapa de recollida d’informació a la diòcesi de Girona

A partir d’ara, el cas l’examinarà la Congregació dels Sants

El Bisbat de Girona ha acabat la fase diocesana del procés de beatificació del pare Butinyà, el jesuïta banyolí fundador dels ordes religiosos Filles de Sant Josep i Serventes de Sant Josep, conegudes com “les butinyanes”. Ara, l’expedient es traspassarà a la Congregació dels Sants del Vaticà per concloure el procés. Pel fet d’haver iniciat els tràmits, el pare Butinyà ja té la consideració de “servent de Déu”. A partir d’ara podrà ser, per aquest ordre, venerable, beat i sant, si es poden demostrar dos miracles. “No hi ha un calendari concret, sol passar molt de temps abans no hi ha la decisió definitiva”, expliquen des del Bisbat.

La causa del pare Butinyà parteix d’una iniciativa dels dos ordes religiosos el 1984, i es va començar de manera oficial a Banyoles el 2007. En aquesta fase diocesana, els treballs s’han centrat en la recollida de dades per argumentar la beatificació, que ocupen unes 16.000 pàgines.

Francesc Xavier Butinyà i Hospital (1834 -1899), hereu d’una família de corders de la ciutat de l’estany, va renunciar a seguir el negoci per ingressar als jesuïtes quan tenia vint anys. Els estudis els va fer a Loiola i a Mallorca. Va ser ordenat sacerdot el 1866. Els seus primers destins van ser l’Havana (aleshores, colònia espanyola) i Lleó. A l’illa caribenya va ser professor de ciències i hi va dirigir un observatori astronòmic. A la ciutat castellana va començar a vincular-se amb el món obrer, especialment amb les dones, que patien unes condicions laborals i socials pitjors. Posteriorment es va traslladar a Salamanca, on va ser professor a la seva prestigiosa universitat. Durant aquesta etapa va conèixer una jove artesana, Bonifacia Rodríguez, amb la qual va fundar les Serventes de Sant Josep, llavor del futur orde religiós. Posteriorment va estar a França i a Calella (Maresme), vila on fundaria la congregació de les Filles de Sant Josep. Va morir a Tarragona i les seves restes descansen al convent de les Filles de Sant Josep de Girona. A les comarques de Girona, aquests dos ordes tenen comunitats a Girona i a Banyoles. En aquesta ciutat regenten una botiga de comerç just a la plaça Major, precisament als baixos de la casa de la família del pare Butinyà.

En l’homilia de la missa de clausura de la fase diocesana de la beatificació, feta a l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles la setmana passada, el bisbe, Francesc Pardo, va posar l’accent en la tasca d’evangelització que el pare Butinyà va fer entre la gent treballadora, especialment les dones, de les ciutats i del món rural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El barri Devesa-Güell bateja una plaça amb el nom de Natàlia Molero

girona

El Col·legi de Metges distingeix Miquel Carreras, Josep Lloveras i el Bernat Jaume

GIRONA

Tensió i cops de porra a la seu de Ciutat Vella durant la protesta pel desallotjament de La Tancada

Barcelona
Sant Joan les Fonts

Adhesió a l’entitat que promou lla municipalització de l’aigua

Sant Joan les Fonts
societat

Protesta davant la Monumental de Barcelona contra la festa pel Dia Internacional de la Tauromàquia

Barcelona
societat

La subvenció per pagar el 75% de l’enllumenat nadalenc del comerç barceloní costarà 1,4 milions d’euros

Barcelona
unió europea

Cop judicial europeu a les famílies monoparentals

barcelona
Educació

Concentració a l’institut Duc de Montblanc contra la “imatge falsa” donada del centre

Rubí
societat

El jutjat reconeix a una lesbiana la maternitat d’un fill que va tenir la seva exparella amb reproducció assistida

Lleida