30 anys de centres cívics de Girona
aniversari
El 1989 va obrir les portes al barri de Sant Narcís el primer equipament de Girona
Es dispara un 19% en quatre anys el nombre d’usuaris i guanyen 6.000 participants
Els equipaments socials i cívics cada cop són més atractius per a la ciutadania. Des del 1989, l’any que va néixer el primer centre cívic de la ciutat de Girona, al barri de Sant Narcís, la transformació ha estat imparable. Fent un darrer balanç, en tan sols quatre anys, la quantitat d’usuaris als centres cívics, espais cívics i locals socials s’ha disparat un 19,38%. Aquest augment ha significat que aquests equipaments d’ús públic han captat més de 6.000 nous usuaris des del 2015. Aquell any es va comptabilitzar que hi havia 31.645 usuaris amb seguiment nominal. El 2018 aquest nombre ha escalat fins a 37.779. De la mateixa manera que ho ha fet l’oferta que s’hi fa, que en quatre anys també ha augmentat un 9%, passant de 4.081 activitats el 2015 a les 4.444 de l’any passat. El percentatge es dispara de manera significativa pel que fa als usos, que arriba a cotes pròximes al 7%, passant dels 606.766 el 2015 als 647.004 el 2018.
N’hi ha de tres tipus
L’Ajuntament de Girona gestiona 36 equipaments, distribuïts entre centres cívics, espais cívics i locals socials. Els centres cívics són equipaments de proximitat de titularitat pública municipal i el seu àmbit de servei és bàsicament territorial. Actualment n’hi ha vuit: Barri Vell-Mercadal, Onyar, Pedret, Pla de Palau, Pont Major, Sant Narcís, Santa Eugènia i Ter. D’altra banda, Girona també està dotada d’espais cívics, que són equipaments de proximitat, vinculats als centres cívics i que mantenen les característiques de la definició del centre cívic, però que es diferencien per unes dimensions d’espai més reduïdes, una major cogestió amb les entitats i una major atenció a un grup de població o a un barri concret. En total a la ciutat n’hi ha 10. Finalment hi un tercer equipament complementari que són els locals socials: equipaments de proximitat i de titularitat variable, que pot ser municipal, supramunicipal, associativa o privada. D’aquest tipus n’hi ha 18.
Una tercera part de les 4.444 activitats que s’hi fan estan dedicades a cursos i tallers. Concretament, el 2018 se n’hi van fer 1.638, tres menys que el 2017 però 101 més que fa quatre anys. També destaca el nombre de reunions que s’hi fan. Un total de 1.114 durant el 2018, un centenar més que farà quatre anys. A partir d’aquí, les xifres són més discretes. L’any passat, als 36 equipaments distribuïts entre centres cívics, espais cívics i locals socials s’hi van fer 298 actes populars, 289 trobades i casals de gent gran, 249 espectacles, 231 assajos, 225 xerrades i presentacions, 147 casals educatius, 132 entrevistes, 86 exposicions i 35 visites.
Fins a nou associacions de gent gran, pensionistes i jubilats fan les seves activitats en sis dels vuit centres cívics que hi ha a la ciutat de Girona. L’any 2018 aquestes associacions tenien entre els seus membres 3.330 socis, que van arribar a fer 395 activitats.
LES XIFRES
“Eina fonamental de participació”
Des de l’Ajuntament de Girona, la regidora de Participació Ciutadana, Eva Palau, fa una valoració positiva del trentè aniversari dels centres cívics. “Les xifres, que clarament van a l’alça, demostren que funcionen”, assegura. Palau entén els centres cívics com “l’eina fonamental de participació de la gent i dels seus barris”. “És el punt de referència, de trobada i de discussió de la gent i de les entitats i associacions”, assegura. En aquest sentit, la responsable consistorial diu que es defineixen les activitats segons el que la gent demana més. Però això dependrà de cada barri, ja que una activitat pot tenir molt d’èxit en un centre cívic i en un altre pot suposar un fracàs d’assistència.
“En trenta anys han canviat moltíssim; al principi tenien activitats molt esporàdiques, de manera puntual, ara a qualsevol centre cívic a tota hora hi ha molta vida”, diu Palau. La regidora fa una crida perquè la gent hi vagi i els conegui. “Que mirin les activitats que s’hi fan, que els descobreixin i d’altres que els redescobreixin”, convida.
“Hem tingut una progressió lenta però imparable”
Òscar Pinilla
El centre cívic Sant Narcís va obrir les portes el 1989. Va ser pioner a la seva època i ara és un equipament municipal plenament consolidat al barri. Martinell dirigeix centres cívics des del 1999. Va ser set anys director a Sant Narcís, sis a Santa Eugènia, tres al Pont Major i ara fa més de dos anys que ha tornat a Sant Narcís.
