“És molt fàcil enviar una piulada d’odi a l’altra punta del món”

Aquest observatori és un centre de recerca interdisciplinari en el qual nosaltres fem recerca de diverses coses, la religió, la tecnologia, la gent jove... Entre les nostres activitats, per exemple, hi ha el que anomenem Teo-Tapes, on convidem alguna persona relacionada amb alguna religió. El nostre objectiu és acabar convidant gent de totes les religions i ho aprofitem, mentre prenem alguna cosa, unes tapes, per dialogar. Tenim projectes europeus per tractar de temes com ara la gent jove, la tecnologia, com viu la gent avui en dia la religió.

Pel fet que estiguem al cor del Raval l’atemptat ens va colpir molt, el vam viure intensament i a la vegada vam veure com a les xarxes socials hi va haver un augment de la islamofòbia. Nosaltres, com a estudiants, vam pensar que això no podia ser de cap manera. Aleshores vam pensar que havíem de fer alguna cosa. Ho vam comentar a classe i és quan va sortir la idea de fer una campanya per aturar el discurs d’odi i deixar clar que aquesta no és una opció.

Suposo que molta gent que es mou per les xarxes socials ho va poder veure. Igual que van aparèixer grafits amb missatges negatius dirigits als musulmans al Twitter, van aparèixer missatges d’odi, insults, missatges que agredien la moral de la gent musulmana, cosa que no hauria d’haver passat de cap manera ni s’hauria de permetre.

Quan estem fent que una majoria hagi de demanar perdó perquè ja se l’ha posat dins d’un sac en què tu ets musulmà i, per tant, es dona per suposat que ets part d’aquest atac, evidentment això és racisme. S’està posant dintre d’una casella gent que no ha comès cap atac, que no té res a veure amb això.

Sí que existeix el racisme entre la gent jove i és curiós perquè vivim en un món globalitzat, en un món connectat en tots els àmbits. Però el que passa és que com més connectats estem, més fàcil és enviar una piulada d’odi a l’altra punta del món i que l’altra punta del món et contesti amb una piulada d’odi. Tot es fa gran i a la vegada el racisme i el discurs d’odi a les xarxes socials creix perquè hi ha més portes obertes i més accés a poder discriminar. És molt fàcil darrere una pantalla, en l’anonimat, escriure una piulada ofensiva.

Penso que tenim dues cares. Tenim gent jove molt integradora, que acull gent immigrant que ha arribat per primer cop a Catalunya, però també tenim gent jove amb discurs d’odi que té una manera de fer que ataca els altres.

I tant. Jo estudio comunicació i relacions internacionals, i analitzem totes les religions, i ara, precisament, estem posant l’enfocament en l’islam per poder entendre aquesta religió. Una de les coses que volem fer amb la campanya #BeTheKey és donar coneixement a la gent perquè pugui entendre quina és la realitat dels musulmans. Perquè, quan no coneixem, la nostra tendència és a tenir prejudicis. Quan no sabem, jutgem l’altre.

En la nostra campanya volem que la gent sigui la clau. Creiem que tots tenim influència i tots en major o menor mesura podem influir en els altres; per tant, volem que la gent pugui ser la clau cap al canvi, la clau per influir positivament a qui té al costat, el seu veí, el seu germà..., i així, de mica en mica, donar coneixement, poder apoderar la gent i anar canviant la societat, perquè es deixi el discurs de l’odi, perquè s’acabi la islamofòbia i el racisme a les xarxes.

Ara mateix, per exemple, estem fent un concurs a Instagram en el qual animem la gent perquè ens enviï imatges seves amb una clau i ens diguin per què volen ser el canvi i com ha de ser, al seu parer, la clau per a aquest canvi. Estem aconseguint que ens arribin fotografies d’arreu del món i, per tant, que molta gent estigui d’acord a aportar el seu gra de sorra per acabar el discurs d’odi. Tenim fotos amb gent que ens diu “Jo vull ser el canvi” de Llatinoamèrica, d’Amèrica del Nord, d’Àsia, d’Àfrica, i, per descomptat de molts països europeus. A part de la campanya per les xarxes socials, també fem tallers. En vam fer un amb la Viquipèdia: vam entrar a la plataforma on surt la paraula islamofòbia i vam editar i escriure aquest concepte, després de treballar-lo. Hem fet altres tallers on hem parlat, per exemple, de la dona i l’islam. L’objectiu d’aquests tallers és tenir diferents marcs on poder escoltar la gent. Ens interessa especialment perquè així podem connectar amb la gent del Raval, el nostre barri, i saber com es viu el dia a dia.

El Raval és un barri molt ric en cultures i nosaltres, a partir dels tallers, escoltem els nostres veïns perquè el que volem és coneixe’ls i poder influir-hi. Vam fer una trobada, per exemple, on vam convidar al plató que tenim a la facultat gent jove perquè vinguessin a explicar-nos per què volen fer el canvi. Vam poder parlar de tu a tu amb gent jove del nostre barri i la vam poder apoderar perquè siguin la clau. Hi havia gent de totes les religions, vam poder dialogar i aprendre els uns dels altres.

Sí, perquè malgrat que volem estar integrats al nostre barri, volem arribar a la comunitat internacional. També fem servir el català i el castellà, sobretot en els tallers.

Entre els joves la nostra manera de comunicar-nos és amb Instagram i diria que cada vegada més. Instagram més que el Facebook o el Twitter.

El granet de sorra. Apostem pel “de tu a tu”, el boca-orella... Jo et parlo de la campanya i t’animo a tu perquè en parlis i puguis apoderar i influenciar positivament una altra persona, i fem cadena.

Vam tenir la Míriam Hatibi, que va venir a presentar-nos el seu llibre i a explicar-nos com viu ella en el dia a dia la seva religió. Ara estem buscant més influencers perquè vinguin a fer-nos xerrades.

Quin és el sentit de no dir, no explicar, no definir la visió dels diferents partits respecte a la immigració i les religions? Penso que és una cosa essencial del nostre dia a dia i se n’hauria de parlar. El fet de no parlar-ne i de no expressar les intencions i els diferents projectes electorals en aquest àmbit, deixa una incògnita. Se n’hauria d’haver parlat.

Encara prevalen els estigmes. Dins de les nostres ments i dintre de la societat tenim encasellats els musulmans i els prejudicis cap a l’islam. Encara s’ha d’explicar molt l’islam, cal molta pedagogia. Jo animaria la gent a conèixer, a llegir, a aprendre sobre les religions que no formen part de la nostra cultura.

És evident que un cop entra en joc la ultradreta tots ens movem cap a la dreta. Això és perillós. Fa molt mal a les minories, a la immigració.

La nostra campanya és contra qualsevol discurs d’odi, contra el discurs d’odi contra qualsevol minoria. És evident que hem posat el focus en la islamofòbia, però anem contra tot tipus de racisme.

Vam fer un taller molt interessant precisament sobre aquest tema. Tenim el prejudici, per exemple, de pensar que si una dona porta vel és perquè l’hi han obligat. I no: moltes dones decideixen portar el vel perquè volen. És un fet molt greu tenir aquests prejudicis. Ens cal informació de la realitat.

Va ser una trobada amb gent jove de tots els estats europeus que va agradar molt. Els assistents van trobar que #BeTheKey és molt necessària. Ara ja tenim invitacions de diversos llocs del món: d’una universitat de Sèrbia, d’un congrés a Hèlsinki, d’una universitat d’Indiana. Cada vegada es coneixerà més. A banda de penjar fotos i fer xarxa, pengem estudis i recerca. Volem saber quina és la realitat i com avança.