Educació

ISMAEL PALACÍN

DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

“Hi ha segregació a l’escola concertada i a la pública”

La Fundació Jaume Bofill alerta que la baixa inversió en educació i el mal model de concert afavoreixen el classisme

L’abandonament escolar conviu amb un alt percentatge d’universitaris, però cal invertir en una educació que formi treballadors qualificats

Catalunya se suma amb força a l’onada de renovació educativa

Treball en inclusió
Ismael Palacín és educador social, i abans d’assumir la direcció de la fundació havia treballat en els camps de la inclusió comunitària als barris i la col·laboració entre entitats socials. A la Fundació Jaume Bofill treballen ara 35 persones i hi ha 30 projectes en marxa, però la xarxa d’experts amb què col·laboren arriba a les 1.200 persones.
L’aprenentatge autèntic és l’aprenentatge que connecta aprenentatges

Ismael Palacín dirigeix des del 2010 la Fundació Jaume Bofill, creada el 1969. Palacín defineix la fundació com un laboratori d’idees que aporta coneixement científic per enriquir i alimentar els canvis socials, sobretot en clau de desigualtats.

Com ha afrontat la fundació els successius canvis en l’educació?
En cada etapa del país hem anat pensant com podíem aportar coneixement crític per a la transformació social. El 1969 la fundació aportava beques per estudiar a Europa, finançava publicacions en català, promovia estudis sobre la desigualtat als barris més populars... Quan Catalunya va tenir administracions pròpies, la fundació va treballar en immigració, governança i participació democràtica, pobresa i desigualtat social i educació. El gran drama del segle XXI és que l’educació sigui un factor de classisme, quan durant el segle XX Catalunya va tenir un ascensor social espectacular que ara s’ha estancat.
Es diu que l’actual serà la primera generació que viurà pitjor que l’anterior.
El tema, a banda de si la societat és més rica o més pobra, és si és classista o no. A Catalunya hem seguit la pauta espanyola en termes educatius.
En quin sentit?
Es gasta molt poc en educació, un 3,8% del PIB, quan la mitjana espanyola és un 4,4%, i això significa invertir poc en els que ho necessiten. També hi ha centralització educativa en la figura del departament, es dona molt poca autonomia a escoles i mestres i es fa un currículum prescriptiu, no centrat en el que necessiten els alumnes. La tercera pauta educativa espanyola és l’abandonament escolar massiu a partir dels 16 anys.
Per què abandonen els estudis?
Tenim un mercat de treball que sedueix i roba estudiants, i un sistema educatiu classista que expulsa, perquè ignora els que no valen per als llibres, com si l’educació no fos un dret.
En època de crisi, el mercat laboral no és tan atractiu com ho era durant la bonança.
No, i amb motiu de la crisi l’abandonament escolar ha baixat del 32% al 18%. És una baixada molt gran, perquè la gent no troba feina, però hem de millorar el sistema educatiu perquè quan el mercat de treball revifi no torni a passar. L’altra gran característica del sistema espanyol és la polarització. A Catalunya tenim més abandonament escolar que ningú i alhora més d’un 40% de joves universitaris, i això és un èxit.
I un 28% d’atur juvenil...
Sí, però no creguem que la universitat no serveix per a res. En els temps més durs de la crisi, l’atur entre universitaris era d’un 8% i el juvenil, d’un 50%. Entre els graduats en FP era també baix. No estudiar es paga en forma d’atur i dependència. Però tenim un sistema classista. En FP hem invertit poc i malament, i és molt greu, perquè el mercat necessita molta gent qualificada, necessitem aquest 40% d’universitaris i molts més d’FP. Hem començat a fer canvis amb una onada de transformació molt important.
Com és aquest canvi que s’albira? Com serà la nova educació?
La tendència mundial és donar una prioritat absoluta a les polítiques d’equitat, que aposten per un sistema educatiu no classista i que marqui la diferència. Això vol dir polítiques de beques, no permetre centres segregats, sobreinvertir en les escoles que més ho necessiten...
Això implicaria tenir una xarxa pública única?
Depèn de com ho fem. A Catalunya tenim dues anomalies: ens hem de justificar perquè ensenyem en català i tenim molta escola concertada, un 40% a Catalunya i un 60% a Barcelona. I tenim un mal model de concert, que afavoreix la segregació i el classisme, amb molts més immigrants a l’escola pública.
Els centres seleccionen?
Hi ha seleccions ocultes; els sistemes d’inscripció no segueixen el criteri públic, no hi ha els sistemes normals de distribució. La LEC té tots els instruments per crear un sistema coherent, però no s’han desplegat perquè els governs que hem tingut no han volgut. La segregació no es dona només a la concertada, n’hi ha molta també a la pública. El percentatge més alt de segregació el trobem entre centres, no entre xarxes ni entre territoris. Tens en un barri sense gaire immigració dos centres separats per 100 metres: l’un té un 80% d’immigració i l’altre, un 5%.
Com es farà per estendre la innovació educativa d’Escola Nova 21 a tots els centres, com ha anunciat el departament?
Caldrà veure com es fa. Això implicarà una petita revolució dins del departament. Per començar, un cos d’inspecció més pensat per supervisar i controlar ha de passar a acompanyar, assessorar i dinamitzar. Això vol dir que l’autonomia dels centres se l’han de creure a tots els efectes. Si una escola té un projecte d’innovació propi, se li ha de donar confiança i deixar de governar per decret. L’alumne ha d’aprendre amb metodologies efectives. L’avaluació contínua formativa basada no en preguntes tancades, sinó en exercicis, treballs i projectes que obliguen a pensar, és millor. Està demostrat també que l’aprenentatge autèntic és l’aprenentatge que connecta aprenentatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’AENTEG trasllada la seva seu i estrena identitat corporativa

GIRONA
SOCIETAT

Trànsit preveu que 460.000 cotxes sortiran de l’àrea de Barcelona en un pont de la Mercè marcat per la pluja

BARCELONA
ciència

La UB i el VHIR s’alien per crear pell humana bioimpresa

Barcelona

L’Ajuntament fomentarà la salut i la mobilitat sostenible a la Sea Otter

GIRONA

Reparen el passadís i el vestíbul d’entrada de l’Escola Montjuïc

GIRONA

Parc Tramuntana vol impulsar la col·laboració amb els empresaris gironins

Girona

La Cambra de la Propietat defensa els contractes d’habitatge de temporada

GIRONA
Societat

Troben a Cervera una nova espècie de planta fòssil de la família de la vinya

Cervera
medi ambient

Argentona vol reduir a la meitat la població de coloms

Argentona