“Hi ha segregació a l’escola concertada i a la pública”

En cada etapa del país hem anat pensant com podíem aportar coneixement crític per a la transformació social. El 1969 la fundació aportava beques per estudiar a Europa, finançava publicacions en català, promovia estudis sobre la desigualtat als barris més populars... Quan Catalunya va tenir administracions pròpies, la fundació va treballar en immigració, governança i participació democràtica, pobresa i desigualtat social i educació. El gran drama del segle XXI és que l’educació sigui un factor de classisme, quan durant el segle XX Catalunya va tenir un ascensor social espectacular que ara s’ha estancat.

El tema, a banda de si la societat és més rica o més pobra, és si és classista o no. A Catalunya hem seguit la pauta espanyola en termes educatius.

Es gasta molt poc en educació, un 3,8% del PIB, quan la mitjana espanyola és un 4,4%, i això significa invertir poc en els que ho necessiten. També hi ha centralització educativa en la figura del departament, es dona molt poca autonomia a escoles i mestres i es fa un currículum prescriptiu, no centrat en el que necessiten els alumnes. La tercera pauta educativa espanyola és l’abandonament escolar massiu a partir dels 16 anys.

Tenim un mercat de treball que sedueix i roba estudiants, i un sistema educatiu classista que expulsa, perquè ignora els que no valen per als llibres, com si l’educació no fos un dret.

No, i amb motiu de la crisi l’abandonament escolar ha baixat del 32% al 18%. És una baixada molt gran, perquè la gent no troba feina, però hem de millorar el sistema educatiu perquè quan el mercat de treball revifi no torni a passar. L’altra gran característica del sistema espanyol és la polarització. A Catalunya tenim més abandonament escolar que ningú i alhora més d’un 40% de joves universitaris, i això és un èxit.

Sí, però no creguem que la universitat no serveix per a res. En els temps més durs de la crisi, l’atur entre universitaris era d’un 8% i el juvenil, d’un 50%. Entre els graduats en FP era també baix. No estudiar es paga en forma d’atur i dependència. Però tenim un sistema classista. En FP hem invertit poc i malament, i és molt greu, perquè el mercat necessita molta gent qualificada, necessitem aquest 40% d’universitaris i molts més d’FP. Hem començat a fer canvis amb una onada de transformació molt important.

La tendència mundial és donar una prioritat absoluta a les polítiques d’equitat, que aposten per un sistema educatiu no classista i que marqui la diferència. Això vol dir polítiques de beques, no permetre centres segregats, sobreinvertir en les escoles que més ho necessiten...

Depèn de com ho fem. A Catalunya tenim dues anomalies: ens hem de justificar perquè ensenyem en català i tenim molta escola concertada, un 40% a Catalunya i un 60% a Barcelona. I tenim un mal model de concert, que afavoreix la segregació i el classisme, amb molts més immigrants a l’escola pública.

Hi ha seleccions ocultes; els sistemes d’inscripció no segueixen el criteri públic, no hi ha els sistemes normals de distribució. La LEC té tots els instruments per crear un sistema coherent, però no s’han desplegat perquè els governs que hem tingut no han volgut. La segregació no es dona només a la concertada, n’hi ha molta també a la pública. El percentatge més alt de segregació el trobem entre centres, no entre xarxes ni entre territoris. Tens en un barri sense gaire immigració dos centres separats per 100 metres: l’un té un 80% d’immigració i l’altre, un 5%.

Caldrà veure com es fa. Això implicarà una petita revolució dins del departament. Per començar, un cos d’inspecció més pensat per supervisar i controlar ha de passar a acompanyar, assessorar i dinamitzar. Això vol dir que l’autonomia dels centres se l’han de creure a tots els efectes. Si una escola té un projecte d’innovació propi, se li ha de donar confiança i deixar de governar per decret. L’alumne ha d’aprendre amb metodologies efectives. L’avaluació contínua formativa basada no en preguntes tancades, sinó en exercicis, treballs i projectes que obliguen a pensar, és millor. Està demostrat també que l’aprenentatge autèntic és l’aprenentatge que connecta aprenentatges.