Educació

MARÍA JOSÉ FIGUERAS

RECTORA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

“Estem al forat més profund”

La representant dels rectors alerta que el nou pressupost de la Generalitat no aporta el finançament necessari per al funcionament de les universitats

La renovació del personal és l’àmbit més afectat per les retallades

Figueras reivindica les universitats pel seu paper en la recerca i l’aportació que fan al PIB del país

Colofó a una carrera
Figueras ha arribat al rectorat de la URV al final de la seva carrera acadèmica. Nascuda a Tarragona el 1953, està especialitzada en microscòpia electrònica a la Universitat de Groningen. Va entrar com a professora a la UB l’any 1979 i ha fet la carrera docent i investigadora a la Unitat de Biologia i Microbiologia del departament de ciències mèdiques bàsiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, on ha estat catedràtica de microbiologia des del 2001. Ha estat assessora científica de l’OMS.
Hi ha un gran risc que les universitats no puguem mantenir els edificis
La inacció política a Catalunya, amb pressupostos prorrogats, ens ha perjudicat moltíssim
Notarem una davallada en els rànquings si no es dona energia al sistema

María José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili des del maig del 2018, presideix des de finals de gener l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). És un càrrec rotatori que l’any passat va exercir el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias.

Després de tres anys amb el pressupost de la Generalitat prorrogat, arriba una pujada que a les universitats els sembla insuficient. Com ho valora?
Les universitats teníem l’esperança que el pressupost suposés un canvi significatiu per a la situació en què ens trobem. Dels 881 milions que teníem el 2009, vam baixar a uns 741 milions el 2017. Necessitaríem un increment de 200 milions per estar bé, però la proposta és un increment de 129 milions, que a més és finalista: 57,4 milions van destinats a compensar la baixada de taxes i 68,6, als augments salarials. Ens quedem sense res. Si la reducció de taxes no es fes de cop, sinó en dues anualitats, podríem destinar 22 milions d’euros a contribuir a la renovació del personal, que és on tenim la partida més escanyada. Tenim l’esperança que amb la negociació al Parlament hi hagi algun canvi. D’altra banda, en el nou pressupost no arriba als 10 milions la inversió en infraestructures. Hi ha un gran risc que les universitats no puguem mantenir els edificis; estem en un punt precari per la gran inversió que hem de fer en infraestructures, renovació de l’utillatge, laboratoris, etcètera.
Com afecta la falta de finançament el personal?
Estem al forat més profund de tota la crisi, i això ha vingut per una sèrie de fets acumulats: la plantilla que tenien les universitats públiques era bàsicament de funcionaris. En el període de la crisi no hi ha hagut recanvis en les jubilacions primeres, només una persona de reforç, que és un professor associat que contractes per fer classe perquè no pots contractar un altre tipus de professorat. El 2014 va començar la renovació per jubilacions, però per cada deu persones que es jubilaven només en podíem contractar una. El 2017/18 ja es va renovar el 100%. Però es va apostar per una renovació de personal contractat i no funcionari. Els funcionaris antics no cotitzaven a la Seguretat Social; els contractats cotitzen. Aquesta cotització se’ns ha menjat part dels diners que teníem en caixa.
Els associats són un col·lectiu que es queixa de la precarietat.
Jo crec que als associats no els hem de considerar precaritzats. L’associat està descrit per llei com una plaça per a especialistes de prestigi reconegut que es guanyen la vida fora de la universitat. En l’època del relleu generacional, quan no teníem la taxa de reposició al 100%, quan es jubilava un professor funcionari l’havíem de substituir per un associat. Llavors no eren una figura de prestigi reconegut, sinó algú que no tenia feina, o que havia acabat la tesi doctoral, no pas algú que tenia una feina externa. Un altre tema que ens ha perjudicat ha estat el decret del personal investigador en formació (PIF), que es va aprovar sense acompanyament pressupostari per absorbir l’increment salarial i la durada. A Madrid els contractes del PIF són de quatre anys. A Catalunya les places que convoca la Generalitat són de tres. Voldríem assumir aquest quart any que diu el reial decret que es pot ampliar el contracte, però pressupostàriament no podem. Si és cert que calen quatre anys per acabar la tesi, i estaria bé saber quin és el temps de mitjana per acabar la tesi, esperem que els que legislen ho facin amb acompanyament pressupostari.
Què espera del nou govern estatal, que ha separat en dos ministeris Universitat i Recerca?
No diré cap novetat si dic que això ha estat una concessió política que no calia; el que es necessitava era un ministeri que fos potent. El 70% de la recerca es fa a la universitat. És molt important saber reconèixer que les universitats de la resta de l’Estat han tingut una gran diferència respecte a les catalanes. La inacció política a Catalunya, amb pressupostos congelats i prorrogats, ens ha perjudicat moltíssim. Estem en el forat més profund. I si la situació de les universitats catalanes en els rànquings és bona, és perquè estem vivint una mica de renda.
Quin és el paper de l’ACUP?
L’ACUP pretén ser una veu única del sistema universitari públic català i poder actuar com un element de força més gran quan tenim un problema concret.
S’ha manifestat molt últimament amb la reclamació d’un millor finançament.
Exacte, però no només; són molt importants moltes altres coses. El 2010, la universitat privada suposava un 24% del sistema. Ara està en el 33%, un terç de l’educació universitària.
A què ho atribueix?
Jo entenc que hi ha hagut algú que s’ha relaxat i ha permès que això s’expandís. Són estaments privats que munten negocis, i com a negocis no tenen limitació a l’hora de contractar plantilla: els que vulguin i els millors.
L’increment de les taxes dels últims anys també hi deu haver tingut alguna cosa a veure.
Evidentment ha estat un dels impactes, perquè un 30% de les taxes és molt, i a les universitats també ens ha repercutit molt negativament, perquè dels becaris que tenim del ministeri rebem els diners de compensació al preu públic de les altres universitats. Una de les coses més boniques que tenim són els programes interuniversitaris amb universitats de fora de Catalunya. Quan arriba el moment de matricular-se, els alumnes se’n van a les altres: tindran els mateixos professors i pagaran menys. Això no té ni cap ni peus. Algú ha de posar fil a l’agulla i decidir que si com a país volem que tothom vulgui estudiar, hem d’apostar per l’ensenyament públic i hem de ser molt exigents amb l’ensenyament privat, perquè si no tindrem una competència deslleial. Fins i tot des de la perspectiva de creació de nous ensenyaments.
Les universitats us queixeu molt de falta de flexibilitat per crear noves titulacions...
Hi ha una promesa de la Direcció General d’Universitats que guanyarem autonomia perquè la capacitat de decisió sigui de les universitats.
Què passarà si el curs vinent les taxes baixen un 30%? Hi haurà més matriculacions?
Les famílies evidentment ho agrairan, han suportat una càrrega que no era assumible. Nosaltres entenem que això no passarà sense l’acompanyament compensatori a les universitats. Sí que és veritat que tenim un gran nombre d’estudiants en el sistema de beques, el que no sé és si les beques arriben a tots els nivells. La idea és que ningú es pugui quedar sense estudiar si compleix les condicions per fer-ho. Com més becaris tenim del ministeri, més ens grava al nostre pressupost. Però estem molt contents de poder fer aquesta funció social. Fins ara dèiem que les universitats teníem tres missions: docència, recerca i transferència. Però entenc que amb els anys n’ha aparegut una altra, que és el compromís social. S’espera que la universitat sigui un model a seguir en els objectius del desenvolupament sostenible. També tenim un compromís amb les persones que treballen a la universitat, en el sentit de crear-los un ambient agradable i afavorir la conciliació.
La transferència es fa bé o falta més contacte amb les empreses?
El 70% de la recerca es fa a les universitats, i sempre han estat molt empoderades des de la perspectiva de la transferència. Pràcticament totes tenen els seus centres de transferència i tecnologia. I és un valor afegit, perquè s’ha introduït la idea que no és només en els àmbits més científics que es pot fer transferència, sinó també en l’àmbit de les ciències socials. Hi ha gent que està fent spin-offs d’educació, o start-ups que sorgeixen en l’àmbit de transferència social, com una cooperativa de robòtica i intel·ligència artificial en el camp de les extraescolars. La transferència és molt important. El gran problema que tenim amb la innovació és arribar a les petites i mitjanes empreses; és molt difícil. Un aspecte molt important a Catalunya són els doctorats industrials, per fer prospecció a llarg termini de problemes detectats a les empreses, o el desenvolupament d’un producte. Estan cofinançats per la Generalitat. Falta que les empreses d’aquí creguin en les universitats. La màxima explotació del benefici de la transferència s’està fent a l’estranger.
El Pacte Nacional de la Societat del Coneixement hauria de posar fi a aquesta situació?
Els rectors demanem que es prengui consciència que el coneixement es forma a les universitats. Cada euro que s’inverteix en la universitat genera un retorn de quatre euros. Som un ascensor social important, contribuïm al PIB amb un 1,7%. Hem viscut de renda, però aviat començarem a notar una davallada en els rànquings si no es dona energia al sistema, i això implica destinar-hi més diners, per no haver de reduir PIF perquè no els podem pagar el quart any. S’ha d’invertir en recerca.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Saragossa i la seva àrea d’influència i Osca ciutat retrocedeixen a una fase 2 “flexibilitzada”

SARAGOSSA

Catalunya suma 301 nous positius per covid-19

Barcelona

L’Hospitalet de Llobregat té 300 casos actius de covid-19

Hospitalet de Llobregat
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de ruixats i tempestes

Barcelona

Alcaldes del Baix Segre desconcertats i indignats demanen unitat entre governs per afrontar la pandèmia

Aitona

L’Alt Penedès i el Garraf preparen un protocol per l’arribada dels temporers de la verema

Vilafranca del Penedès

L’Audiència condemna a disset anys de presó a dos homes per la violació múltiple a una menor a Pineda de Mar

Barcelona

L’OMS registra un nou rècord de contagis de covid-19 en un sol dia al món

Brussel·les

El cost mitjà de les places escolars va de 4.600 a 6.500 euros anuals i les famílies aporten 1.800 euros de mitjana

Barcelona