La variant d’Olot, a l’aula

El flamant institut escola Greda d’Olot té una ubicació particular. Està enmig d’un triangle format per la ronda nord, l’enllaça amb l’antiga carretera de Ripoll, per un polígon d’activitats econòmiques que s’hi ha construït al seu voltant durant aquests últims anys i per una foneria, que és a l’altre costat de la carretera de la Canya (travessera urbana de l’eix Pirinenc). Ara els estudis de traçat de la variant nord de la capital garrotxina, en fase d’anàlisi de les al·legacions, dibuixen a tocar del pati un entramat de fins a onze carrils, entre els quatre d’autovia, els accessos i la continuïtat de l’A-26 (eix Pirinenc).

La comunitat educativa del centre ha vist una bona oportunitat, fruit d’aquesta problemàtica que genera aquesta ubicació tan particular, i sobretot l’impacte de la nova infraestructura, per introduir un projecte pedagògic sobre la qualitat ambiental al currículum dels alumnes dels tres grups de primer d’ESO –són els únics de secundària, perquè és el primer any de funcionament com a institut escola–. Sota el títol És net l’aire que respirem?, el projecte preveu convertir els alumnes en agents directament implicats en l’estudi de la qualitat de l’aire i la seva incidència en la salut de les persones i en el canvi climàtic. Així doncs, estan monitoritzant dades amb les estacions mesuradores de contaminació ambiental Educacont, nascuda al Robolot 2018, i Smartcitizen del Fab Lab de Barcelona. A més, participen a la plataforma STEAMCat del Departament d’Educació, estan coneixent detalls dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 de la Unesco, etc.

I en aquest marc, el projecte de la variant nord d’Olot i les afectacions al centre educatiu hi són un capítol rellevant. Els alumnes han formulat les seves idees en aquest sentit, sobretot després de la sessió que van dur a terme amb el doctor en ciències ambientals de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB Gonzalo Gamboa. En general, expressen els seus dubtes sobre la necessitat de la variant nord, i, en tot cas, coincideixen que està sobredimensionada, tal com es planteja en els estudis informatius. Empatitzen amb els veïns del vial Sant Jordi, que a hores d’ara són els que més pateixen les conseqüències del trànsit, però remarquen que només 1 de cada 10 vehicles que ara hi circulen són de pas –dades que els va facilitar Gamboa–. Els preocupa perdre espai de pati, però sobretot temen la contaminació que generarà el pas de vehicles sobre la seva salut. I, en definitiva, creuen que cal apostar per un nou model de mobilitat, ara que està en marxa la redacció d’un pla de foment de l’ús de la bicicleta i que, per definir-lo, cal comptar amb la participació de tothom.

Ahir, els tres grups d’alumnes d’ESO del Greda treballaven en la redacció d’una notícia sobre la variant i les seves afectacions. Qui sap si entre ells hi ha algun futur professional de la comunicació. Avesats a recórrer a l’esperit crític, a compartir idees i a actuar de manera conjunta, segur que les seves aportacions seran escoltades més enllà del tràmit administratiu de resolució d’al·legacions. De fet, presentaran els resultats als agents locals. Tots ells, i els companys que els succeiran, s’hi juguen quatre anys de les seves vides.