Educació

Volen que les escoles de nova oportunitat es reconeguin

Els vuit centres que formen 1.500 alumnes exclosos de secundària demanen ser part del sistema educatiu i tenir estabilitat financera

Depenen de subvencions que es convoquen cada dos anys

Les escoles de segona –o nova– oportunitat són centres que donen una solució a estudiants que s’han vist despenjats del sistema educatiu i que formen part de l’estadística de l’abandonament escolar prematur. A Catalunya és d’un 17%, deu punts més que la mitjana europea i el més elevat de la UE. Ofereixen formació teòrica i pràctica en àmbits com ara els de la imatge personal, l’automoció i la restauració, però el certificat de professionalitat de nivell 1 que els atorga el Departament de Treball no els habilita per accedir a un cicle formatiu de grau mitjà, sinó que han de fer una prova d’accés. A Catalunya hi ha vuit escoles de nova oportunitat, que fan un ensenyament més personalitzat a 1.500 alumnes aquest curs però que no està reconegut pel Departament d’Educació, el que les sumeix en una inestabilitat financera. Se sufraguen sobretot amb fons públics als quals han d’accedir a través de concursos de dos anys de durada. Per tot plegat, aquests centres demanen que siguin reconeguts com a part del sistema educatiu, com van manifestar ahir en la cinquena Trobada d’Escoles de Segona Oportunitat de l’Estat, en què l’escola El Llindar, de l’Hospitalet, va actuar com a amfitriona. “Demanem mecanismes jurídics que ens reconeguin i garanteixin la seguretat financera”, va reclamar la directora d’El Llindar, Begonya Gasch.

A la jornada hi van ser representants institucionals i del món educatiu, que van reconèixer el paper que estan jugant les escoles de segones oportunitats en la recuperació d’estudiants que han estat ”centrifugats” pel sistema, segons la terminologia que van fer servir alguns. La secretària general d’Educació, Núria Cuenca, va reconèixer que “no fracassa l’alumne, sinó el sistema”, i va assenyalar que el departament coneix la recepta per reduir l’abandonament prematur: “Establir itineraris personalitzats i aliances entre l’educació, les diferents administracions i l’entorn”, entre d’altres.

L’economista Anton Costa va donar algunes pistes del motiu de l’alt abandonament en acabar l’ESO: “El sistema educatiu està orientat quasi exclusivament a l’accés a la universitat”, i l’alumnat que no es planteja estudis superiors “se sent expulsat del sistema”. La pobresa està també al darrere de molts casos d’alumnes que no continuen estudiant, va alertar. El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, va indicar algunes solucions: invertir en centres d’alta complexitat, on l’abandonament supera el 50%, en tutories i orientació, i finançar 10.000 places de segona oportunitat. “Costarien 70 milions i serien altíssimament eficients”, va defensar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un suposat frau policial dóna un gir de 180 graus al cas de Marcel Vivet

barcelona

Josep Maria Casasús, ‘honoris causa’ per a la comunicació a la UdG

GIRONA

Salut es posa en guàrdia per l’augment de la variant delta

Barcelona

Nou geriàtric a Palamós per treure profit del mar

PALAMÓS

Concerts a l’hospital Trueta i al Santa Caterina

girona
Els sis mossos acusats d’una agressió racista al Bages aniran a judici
societat

Els sis mossos acusats d’una agressió racista al Bages aniran a judici

societat

Presentació del dietari de Subirats

Teatre, música i robòtica com a suport en 15 escoles de Salt

salt

Cultura a través del menjar a la Taverna d’El Foment de Girona

girona