Educació

La llengua de l’enunciat de la selectivitat, a la carta

Arrenca sense incidències la convocatòria del setembre de les PAU

Ahir va arrencar, sense incidències destacables, la convocatòria extraordinària de la selectivitat, on s’han inscrit 5.121 alumnes per fer les proves que acabaran demà. Són uns exàmens marcats novament per les mesures de seguretat contra la Covid i, per primer cop, per un funcionament especial a l’hora de demanar als estudiants en quina llengua volen l’enunciat, determinat per la justícia. El TSJC va requerir als tribunals universitaris que els estudiants no se signifiquessin per escollir l’enunciat en alguna de les tres llengües cooficials –català, castellà i aranès–, i per complir l’ordre, a cada estudiant se li va preguntar quin examen volia. “El professor ofereix, com si estigués en un restaurant, la carta a cada un dels alumnes, personalment. Li pregunta abans de començar quin examen vol”, va explicar ahir a l’ACN Miquel Berga, president d’un tribunal de la Universitat Pompeu Fabra. El TSJC també va requerir al juny que s’oferissin els exàmens en les tres llengües, i no pas en català com a primera opció. Llavors es va informar a l’alumnat que tenien l’examen disponible en les tres llengües a través del correu electrònic i de rètols a les aules. Berga va dir que el canvi de mecanisme no va causar cap problema. La demanda en castellà sol estar a l’entorn del 5%.

Les proves van començar per llengua castellana i literatura, una de les quatre matèries comunes de la fase general. Els estudiants van haver de triar entre un fragment de Sara Mesa i preguntes sobre Luces de bohemia, i un text periodístic sobre la Covid i qüestions sobre Nada. Avui s’hauran d’examinar de llengua catalana i literatura i de llengües estrangeres, i demà, sobre història, a més de les específiques.

D’altra banda, el Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de la llei de convivència universitària, un règim d’aplicació a les universitats públiques i privades que, entre altres coses, castiga amb expulsió de fins a tres anys l’assetjament sexual, el plagi i la falsificació de documents. També va aprovar el projecte de la llei de formació professional, que planteja que tota l’FP tindrà caràcter dual, amb pràctiques que superaran el 25% i el 35% de la durada de la formació, segons la modalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Litoral amenaçat

barcelona

Enderroc de l’antic prostíbul Eclipse per fer-hi un geriàtric

MONT-RAS

El fred s’alia amb el primer divendres sense toc de queda

Barcelona

Esperant recursos per a l’estabilització

barcelona

El delta de l’Ebre continua desprotegit

Barcelona
Societat

Decidir amb temps per a quan no n’hi hagi

Barcelona

Fontcoberta posa el focus en la transició cap a l’energia verda

FONTCOBERTA

Palol de Revardit fa el primer pas per tornar a tenir botiga i bar al poble

PALOL DE REVARDIT

El pla director de la Costa Brava, un exemple a seguir

girona