Les escoles tindran un 20% d’hores de gestió autònoma

Aquests dies s’ha conegut la proposta de currículum que el Departament d’Educació vol implantar el curs vinent i que els equips docents poden consultar per fer-hi aportacions. El currículum, que estableix les competències bàsiques que ha d’adquirir l’alumnat en cada etapa, així com els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, se substituirà per desplegar la Lomloe –respectant els ensenyaments mínims que marca la llei estatal–. S’ha dissenyat un currículum per a primària i secundària amb un esperit més competencial que l’actual, que data del 2015, i amb més hores d’autonomia per als centres educatius. L’esborrany de decret d’ordenació dels ensenyaments parla del currículum competencial com aquell que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge profund i funcional, en què allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals.

César Coll, catedràtic emèrit de psicologia de l’educació de la Universitat de Barcelona, ha estat un dels set experts que han assessorat el Ministeri d’Educació per establir les bases del nou currículum. “La LOE, del 2006, ja parlava d’ensenyament competencial i també ho fa el currículum vigent, però ha costat molt que això arribi a les aules”, assenyala. Un dels motius que ho han dificultat ha estat la falta d’una “autonomia real” als centres educatius, i els que en tenen, segons Coll, “forcen la normativa”. En les taules horàries plantejades per al curs vinent es reserva un 20% d’hores lectives, 1.050 de les 5.250 de cada curs, perquè les escoles les gestionin autònomament. Aquestes hores hauran de servir per adaptar el projecte del centre al seu context i, segons el text, per diversificar itineraris i oferir així als alumnes la possibilitat d’escollir entre diverses opcions si així ho considera l’equip docent. “Aquest 20% d’hores ha de servir per concretar a la pràctica el currículum i per completar-lo, i això és molt important, perquè un enfocament competencial i personalitzat vol dir que tots els alumnes han d’aprendre al màxim”, explica.

Un altre aspecte molt important, a criteri de Coll, és que l’esborrany estableix “molt explícitament que els centres posin en marxa projectes globalitzadors interdisciplinaris que impliquen també entitats i agents educatius comunitaris”. Una interacció amb l’entorn que el currículum actual ja preveu, però que, a parer de Coll, obliga a “estirar les costures”, perquè determina molt més els horaris i no deixa aquestes hores de gestió autònoma.

Com a exemple dels diferents horaris, el decret ara vigent determina que a primària s’imparteixin, en cada curs, 385 hores de matemàtiques, una xifra que l’esborrany rebaixa a 315. Aquestes 315 haurien d’assegurar que tot l’alumnat aprengui el que és necessari. Amb les hores de gestió autònoma, l’escola pot decidir si dedica més hores a les matemàtiques o bé a una altra matèria. Però no tothom ha d’aprofundir en la mateixa assignatura. “Això vol dir personalitzar. No vol dir només pensar des de fora les necessitats que té l’alumnat, sinó també els seus interessos i objectius”, fet que obliga a reforçar l’acció tutorial.

És innovadora la introducció de les competències específiques, que segons l’esborrany “ha de garantir la construcció d’entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals que permetin la personalització dels aprenentatges”. Segons Coll, constitueixen un lligam entre les competències clau de cada etapa i les matèries, i són necessàries per fer aterrar l’ensenyament competencial a les aules. Per exemple, ensenyar matemàtiques en combinació amb la competència clau d’aprendre a aprendre.

Trencar amb la parcel·lació de l’ensenyament per matèries costarà, sobretot a secundària, on el professorat està molt més especialitat en una assignatura que a primària. La portaveu del sindicat Ustec-Stes, Iolanda Segura, creu que la proposta del decret és “una al·legoria a la llei del mínim esforç” derivada de “la tendència al menyspreu del coneixement”. “Les competències són importants, però el missatge que donem a l’alumnat és que no cal que s’esforci, perquè passarà de curs igualment. No entenem ser competents sense el saber”, afirma Segura. Han sorprès entre el professorat els canvis en l’avaluació. Es determina, entre altres coses, el pas de curs automàtic a primer, tercer i cinquè de primària –tenint en compte que la primària es divideix, ja ara, en tres cicles de dos cursos cadascun–. Un alumne només podrà repetir un cop per etapa i canvia la nomenclatura de les notes: el “no assolit”, que equival a un insuficient, passarà a anomenar-se si s’implanta l’esborrany “en procés d’assoliment”. “Desapareixerà la cultura de l’esforç”, creu Segura. “L’objectiu final no és només que l’alumne sigui competent, sinó que aprengui”, diu la portaveu.

Hi ha queixes, també, per la pèrdua d’hores d’assignatures, com tecnologia i filosofia, a secundària. Àlex Agustí, professor de filosofia, lamenta que en l’esborrany desaparegui l’assignatura com a optativa a quart d’ESO i que la matèria d’educació en valors cívics i ètics, en què es poden introduir molts continguts filosòfics, es vegi reduïda a un sol curs en comptes dels quatre actuals –es manté el nombre d’hores de religió, que no computa en l’expedient, però és d’oferta obligada–. “Això implica que, dels 6 als 16 anys, els alumnes no hauran cursat cap matèria de filosofia”, que serveix per aprendre a reflexionar i introduir nocions relacionades amb els valors democràtics, destaca el docent.