Es triplica l’ajut del govern per estudiar el B2
Només el 36,5% dels futurs universitaris té aquest nivell a la selectivitat
Només el 36,5% dels estudiants que fan la selectivitat obtenen un resultat igual o superior a 8 en les terceres llengües, cosa que equivaldria al nivell B2 –en el cas de l’anglès correspon al First Certificate. Segons el Departament de Recerca i Universitats, això fa preveure que l’alumnat tingui dificultats per assolir el nivell abans d’acabar els estudis de grau. Aquest és un requisit que establia la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic del 2014, però que el govern va modificar l’octubre passat vista la dificultat perquè una quarta part dels alumnes acrediti el nivell en acabar el grau. Les universitats van demanar que se substituís l’exigència d’un únic nivell per una regulació més flexible i mesures per incentivar l’aprenentatge de les llengües.
Per ajudar a millorar el domini dels idiomes i que el nivell sigui més homogeni entre les universitats –el nivell és desigual, i la diferència arriba als 35 punts percentuals–, la Generalitat ha triplicat el pressupost anual que dedica a ajudar els universitaris. La quantia dels ajuts del programa Parla 3 passa dels 330.000 euros del 2021 als 900.000 euros enguany. L’a subvenció als alumnes de menys renda passa dels 350 euros als 600. Puja també la quantitat per ajudar a pagar la matrícula per fer les proves d’acreditació del B2, que passa dels 50 als 75 euros. També s’incrementa en 150.000 euros la dotació dels ajuts Interlingua, que arriben als 773.779 euros aquest any.
Som Escola vol consens per blindar el català
R.M.B.Som Escola, plataforma que agrupa 60 entitats en defensa del model d’escola catalana, va mostrar ahir la seva preocupació per la proposta de modificació de la llei de política lingüística com a resposta a la sentència del 25% de castellà. La plataforma considera que la proposta, que es va presentar sense debat públic, genera incertesa pel que fa a la seva eficàcia en el blindatge de la immersió lingüística. El col·lectiu defensa la vehicularitat del català i demana que qualsevol acord que afecti substancialment el model d’escola tingui un ampli consens polític i social. Defensa també que qualsevol proposta legislativa ha d’oferir garanties clares per blindar el català a l’escola.
