Acaba un (altre) curs escolar convuls

Covid

El curs va començar com va acabar: amb mascaretes a les aules i els grups bombolla com a sistema organitzatiu, i el peatge que s’ha pagat a canvi de la seguretat ha estat divers: la mascareta ha interferit en l’aprenentatge dels alumnes amb problemes auditius i en la connexió dels més petits amb els mestres. Escoles amb projectes educatius que barregen alumnes de diversos cursos han hagut de renunciar-hi temporalment. També s’han tancat les portes a les famílies.

L’ensurt del segon trimestre va ser gran: una explosió de casos a les escoles –i entre la societat en general– que va confinar més de 100.000 alumnes i va crear una tensió extrema en els equips directius, que havien de gestionar els casos de covid i les baixes dels docents. La millora de la situació epidemiològica i la vacunació infantil i adulta van contribuir a la reducció del nombre de casos, fins al punt que en el tercer trimestre es va eliminar l’obligació de dur mascareta als centres i es va permetre la interacció dels grups bombolla. Ha tornat, doncs, la pràctica normalitat a les escoles en aquest sentit.

Protestes

No ha estat, en canvi, gens normal la conflictivitat que s’ha viscut aquest curs des del punt de vista laboral. El cansament entre els professionals era alt després de dos cursos batallant amb la covid, un esgotament que s’encavalcava amb una mala maror de fons: ja fa deu anys que el govern d’Artur Mas va imposar retallades en l’educació com una de les mesures per fer front a la crisi econòmica, i n’hi ha que encara continuen.

La més notòria és l’horari lectiu: a primària es feien 23 hores lectives i a secundària, 18. El 2012 es va passar a 25 i 20. Ara, a primària se’n fan 24 i a secundària, 19, i els sindicats reclamen tornar a les 23 i 18 originals. També es va ampliar de sis anys a nou el temps necessari per cobrar un plus salarial. I el finançament del sistema continua a la meitat del 6% del PIB que marca la llei. Aquest curs han aparegut canvis sobtats per als docents: l’obligació de treure’s el nivell C2 de català per poder exercir a partir del 2024. I per al curs vinent, uns nous currículums (què i com s’aprèn i s’avalua).

Amb tot aquest panorama, l’anunci de l’avançament del curs va ser com una galleda d’aigua freda. Per les formes, ja que el departament no ho va pactar prèviament amb els representants dels treballadors, i tampoc amb la resta de la comunitat educativa, representada en el Consell Escolar de Catalunya, que va demanar una moratòria d’un any sense èxit. I pel fons, ja que avançar una setmana el curs té les seves repercussions. El malestar va esclatar al carrer: nou jornades de vagues i manifestacions que van arribar a congregar 30.000 persones de tots els àmbits, des dels docents de la pública i la concertada fins als professionals d’atenció educativa, el personal d’administració i serveis i el del lleure educatiu. “No són vacances, són mancances”, va ser l’eslògan més corejat.

Negociacions

Ni en la mesa sectorial, l’òrgan ordinari de negociació, ni en la mediació a Treball entre el departament i el comitè de vaga s’ha arribat a un acord que satisfaci les dues parts. El principal escull ha estat la recuperació de l’horari lectiu. El fet que cada docent imparteixi una hora lectiva menys a la setmana –no es rebaixa l’horari laboral, de 37,5 hores setmanals– comportarà que s’hagi de contractar més docents. Concretament, 1.463 a primària i 2.009 a secundària, amb un cost per curs de 170,4 milions.

El departament argumenta la impossibilitat de contractar aquest personal el curs vinent i proposa fer-ho el 2023/24 per a primària i el 2024/25 per a secundària. Els sindicats ho rebutgen, amb l’argument que la rebaixa es va fer alhora per a tothom i la recuperació ha de ser igual. I per al curs vinent. Els sindicats amenacen amb noves mobilitzacions al setembre.

Plantilles

Allò relatiu al personal és un dels punts més espinosos. Aquesta mateixa setmana CCOO ha denunciat que el 83% de les places docents són escollides per les direccions a dit i només el 17% queden lliures per ser ocupades de manera transparent. Es tracta d’una política emparada en el decret de plantilles, segons els sindicats, que volen que es derogui. El continu moviment de personal fa que no totes les plantilles estiguin ara configurades, ja que prop d’una quarta part dels docents no estan al centre on treballaran el curs vinent. Alguns, perquè no tenen contracte a l’estiu. D’altres, perquè no prenen possessió de la nova plaça fins a l’1 de setembre. Això fa que a les direccions se’ls faci complicat preparar el curs, tot i que els docents vagin al centre cinc dies al juliol. Fins a l’1 de setembre no tenen les plantilles més o menys al complet. Quan el curs començava el 12 de setembre, tenien set o vuit dies hàbils per preparar-lo. Enguany quedarà reduït a dos. Això, en un curs en què tocarà desplegar els nous currículums, amb un enfocament més competencial i amb més necessitat de coordinació.

Un altre focus de malestar per als equips directius és la jornada intensiva del setembre per compensar l’avançament del curs. Les direccions hauran de contractar les extraescolars durant les tardes de setembre per garantir a les famílies el mateix horari escolar, i es tem que faltin monitors. Almenys 700 directors i directores han signat una carta en què alerten el conseller de la sobrecàrrega general que estan vivint sense que hi hagi recursos extraordinaris. Direccions de Girona proposen que només la primera setmana de setembre sigui intensiva –el departament manté els seus plans–. També lamenten la gestió de la sentència del 25% de castellà.

Català

I és que, per si el curs no ha estat prou complicat, s’hi ha afegit un nou element de tensió, que ha traspassat l’àmbit educatiu i s’ha colat de ple a l’esfera política. Una denúncia contra el departament posada pel ministeri del popular José Ignacio Wert ha acabat esdevenint una sentència contra tot el sistema. A diferència del que passa amb les denúncies de famílies, que només repercuteixen en la classe dels seus fills, la sentència del TSJC del 2020 obliga el departament a assegurar el 25% de castellà a tota l’educació.

A banda de constituir un atac contra el model de l’escola catalana pel que fa a la llengua, és una sentència de difícil compliment quan l’ensenyament ha virat cap a un mètode menys fragmentat en assignatures. El Ministeri d’Educació, ara en mans socialistes i promotor d’una llei que aposta per aquest model competencial, no ha demanat l’execució de la sentència, però sí que ho ha fet la galàxia espanyolista al voltant de la plataforma Escuela de Todos. També es mostren bel·ligerants el PP, Cs i Vox. Ja s’han presentat diverses denúncies i querelles al jutjat contra el conseller pel suposat no acatament de la sentència, mentre que el govern, amb el suport del PSC i els comuns, la intenta driblar amb una nova llei d’ús de les llengües a les escoles i un decret amb instruccions sobre l’elaboració dels plans lingüístics, que estaran aprovats per la Generalitat. El TSJC encara no ha contestat si dona per complerta la sentència amb aquestes mesures. Res fa pensar que el curs vinent serà tranquil.