Educació

JOSEP PALLARÈS

RECTOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

“Les beques salari haurien de ser una política de país”

“La LOSU és un pas endavant, però cal realisme per implantar-la”

“El projecte de l’hidrogen verd és un projecte de país”

Recerca en electrònica
Josep Pallarès (el Perelló, 1967) va estudiar física a la UB i va defensar la tesi al departament d’enginyeria electrònica de la UPC. Es va incorporar a la URV l’octubre del 1991. Des del 2009 és catedràtic d’universitat de tecnologia electrònica. En els darrers anys ha impartit teoria, problemes i laboratoris de matèries relacionades amb la teoria de circuits i l’electrònica analògica. A més, ha dirigit i codirigit deu tesis doctorals, totes amb menció internacional. És membre del grup de recerca Nanoelectronics and Photonic Systems i autor de més d’un centenar de publicacions en revistes internacionals. Casat i amb dos fills, es confessa amant del submarinisme, la cuina i el senderisme.
Proposem un projecte realista i amb les idees molt clares sobre cap a on hem d’evolucionar
Fer estable tot el professorat que és a temps parcial té unes implicacions econòmiques
Estem formant persones que en condicions normals no podrien anar a la universitat

Josep Pallarès va ser investit rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) el 3 de juny passat. Substitueix María José Figueras, que va estar al capdavant del rectorat els darrers quatre anys.

Està immers en els primers cent dies del mandat. Quines són les primeres accions que ha posat en marxa?
N’hi ha de molt diverses, algunes de més calat i altres de més superficials. Hem recuperat la gerència amb el nomenament de la gerent. Hi ha actuacions de gestió interna i de conèixer millor la institució. Altres estan destinades a l’estudiantat. El 28 de juny vam fer la festa de l’orgull LGTBIQ+, i al setembre començarem les tertúlies feministes. Anirem al Departament de Recerca i Universitats al setembre per presentar-los el pla de xoc... Proposem un projecte realista i amb les idees molt clares sobre cap a on hem d’evolucionar. Vam fer un consell de govern per fer la liquidació del pressupost i vam reservar partides per duplicar el pressupost del 2023 per a les associacions d’estudiants i una reserva de crèdit de 50 milions per a pressupostos participatius.
Ha esmentat un pla de xoc. En què consistirà?
Fa referència al principal problema que té actualment la universitat catalana, no només la URV, que és assegurar el relleu generacional a causa de la crisi econòmica des del 2010. Una sèrie d’excepcions econòmiques impliquen que no s’ha pogut fer una renovació normal de professorat i de personal d’administració i serveis més enllà de la taxa de reposició. Hi haurà actuacions any rere any, en funció del pressupost que tinguem, per recuperar 24,6 places de professorat a temps complet que s’han perdut durant els últims quatre anys. No és una qüestió de la Generalitat, sinó una d’interna de la Universitat. En el pla de xoc presentarem una proposta realista i assumible per recuperar aquestes places en quatre anys.
La pèrdua d’aquestes places és fruit de la taxa de reposició?
Està tot lligat. La taxa de reposició, una restricció del govern de Madrid que s’hauria d’eliminar, ha afectat des del 2010 molt el desenvolupament perquè hi havia anys que la taxa era de zero, i per tant no podies reposar cap jubilació. Altres anys era del 50%... Implicava que es jubilava gent i no la podies reposar a temps complet, i això genera unes mancances que has d’anar recuperant a poc a poc. Per sort ara estem en taxes efectives superiors al 110%. Ara el factor limitant és la despesa màxima que podem fer entre professorat i PAS. La implicació directa a la URV és la reducció de 24,6 places.
En aquests cent primers dies es comprometia a fer una diagnosi de la situació pressupostària. Ja l’han fet? Quina és la situació financera de la Universitat?
Ho estem treballant. El pressupost del 2021 s’ha liquidat amb equilibri, però també és cert que hi ha hagut una major despesa al capítol 1, de 800.000 euros, respecte del previst inicialment. En el balanç global hem fet un tancament pressupostari a zero, però aquí hi ha un desviament que cal revertir. Són situacions puntuals que s’ha d’intentar que no es repeteixin.
M’imagino que la URV, igual que totes, pateix l’infrafinançament per part de la Generalitat i que reivindiquen el finançament, oi?
Exacte. Una cosa és la gestió interna que fa cada universitat dels seus recursos. Nosaltres els volem gestionar de forma més àgil i que no hi hagi desviacions negatives. I una altra cosa és un problema del sistema universitari català, que és el finançament basal que rebem les universitats públiques. En el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement el mateix govern va avaluar que hi havia un infrafinançament. El finançament del 2018 era de 800 milions d’euros, i en el pacte es proposava fer créixer aquest finançament basal a un import de 1.200 milions d’euros l’any 2024. Si el govern compleix amb el pacte no tindrem l’infrafinançament completament resolt però ens posarem en la mitjana del que reben les universitats fora de Catalunya. Al pressupost de la Generalitat del 2022 hi ha un increment de 40 milions de finançament per a les universitats catalanes; ja estem, doncs, en aquesta línia.
La futura llei universitària estatal, la LOSU, apunta a un increment del finançament, fins a l’1% del PIB. De l’Estat també reben finançament?
Tot el finançament basal que rebem ve del govern. És cert que el que aprova Madrid queda inclòs en els recursos globals que rep la Generalitat i una part arriba, o no, a les universitats a través del finançament basal. Del ministeri rebem finançament lligat a recerca. Però és un finançament competitiu i no t’assegures que l’any vinent el tinguis.
Què li sembla l’avantprojecte de la LOSU?
És un avantprojecte en què s’ha treballat molt, crec que vol afrontar alguns dels problemes estructurals. Però si no hi ha un finançament darrere d’aquestes mesures no es podran implementar per molt bones intencions que es tinguin.
M’imagino que es refereix a l’estabilització del professorat.
Sí. Si hem de fer estable tot el professorat que és a temps parcial, jo encantat, però això té unes implicacions econòmiques que amb el finançament actual no es poden assumir. Són mesures que estan molt bé perquè intenten eliminar la precarietat, i ho compartim tots, però no pot ser que uns legislin i altres paguin la festa. La LOSU és un pas endavant, però cal realisme per implantar-la.
Quins són els grans eixos del seu programa?
Hi ha tres grans blocs. El primer està relacionat amb la missió primera de les universitats com a motor social. El projecte de l’hidrogen verd és un clar exemple de l’element tractor que ha de ser la universitat. Una segona part és l’apoderament, la implicació de tot l’alumnat. Venim d’una pandèmia, els alumnes que començaran tercer han fet un any i mig de forma no presencial i això ha impactat en les dinàmiques de relacions interpersonals. Durant la campanya vam fer accions molt enfocades a la reactivació social pensades sobretot per a l’alumnat. Un tercer eix està centrat a recuperar la plantilla de professorat i PAS, en superar la situació de la crisi econòmica i la pandèmia.
Per què és tan important el projecte de l’hidrogen verd?
És un projecte de país. Tenim una indústria química que consumeix molta energia i hem d’aconseguir unes fonts d’energia que siguin sostenibles i permetin a totes les empreses del país ser competitives a escala mundial. Això implica fer energies netes per evitar la contaminació de CO2. Entre totes les universitats i els centres de recerca, les mateixes empreses i el govern hem de ser capaços de poder generar la visió i les condicions perquè les indústries no es deslocalitzin i siguin competitives des de Catalunya.
Creu que la URV ha complert amb el paper de tractor social en els seus 30 anys de vida?
Jo crec que hem complert. No és només la qüestió econòmica, pel fet que qualsevol euro que s’inverteix a la universitat tingui un retorn multiplicat per quatre, sinó per les implicacions socials. La URV és la universitat catalana amb un percentatge més alt d’alumnes amb beca del ministeri per estudiar un grau. Això vol dir que estem formant persones de classes socials que en condicions normals no podrien anar a la universitat. Però ens hauríem de preocupar també de totes aquelles persones que tenen capacitat per accedir a la universitat però que per motius econòmics ja no figura al seu imaginari estudiar-hi. Hauríem de parlar llavors de beques equitat, de beques salari, que haurien de ser una política de país.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Terrassa aprova el pressupost

terrassa

Presó per l’home que va calar foca a la dona a Artesa

balaguer
societat

Demanen a Colau més interlocució amb els veïns

barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més núvols a la costa de Tarragona

Barcelona

La fiscalia de Barcelona en contra de baixar la pena a dos violadors

barcelona

La rehabilitació de Cal Metge de Cornellà del Terri edificarà l’espai exterior

cornellà del terri
societat

Vaga de metges; sense acord

barcelona

García Prieto cap a judici, al cap de 18 anys d’investigacions

barcelona

Unió de Pagesos torna a reclamar que es declari l’emergència cinegètica a Girona

girona