Educació

EVA BACH

PEDAGOGA

“A l’adolescent li cal un horitzó amb esperança”

Hi ha una tendència absoluta a mirar els adolescents com a persones problemàtiques, trastornades
Al’educació secundària prioritzem més el coneixement que la sensibilitat humana i emocional

Eva Bach és experta en adolescència i en educació emocional, dos àmbits en què va començar a treballar als anys noranta. S’ha especialitzat en formacions per a docents i famílies, i defensa a través de conferències, mitjans de comunicació i llibres la necessitat de tenir cura de la salut emocional. L’últim llibre es titula, justament, Com cuidar la salut emocional (Plataforma Editorial).

Com va començar el seu interès en aquests dos camps?
Vaig treballar set anys en una escola després d’haver-me llicenciat en pedagogia i allà em vaig adonar que hi havia dos tipus de problemes: els naturals de l’etapa psicoevolutiva en què estan infants i joves, i que si tenien una resposta adequada l’etapa començava i acabava i els problemes es resolien. I després hi havia problemes que eren fruit de la manca de capacitat adulta per donar una resposta adequada a aquests problemes naturals.
A quin tipus de resposta es refereix?
Quan un nano s’enfadava o feia una cosa mal feta, en comptes de mirar-ho des de la calma i veure les necessitats que podia haver-hi al darrere, el mestre s’enfadava i el castigava. Alguns nens s’encongien, altres encara la feien més grossa a la propera ocasió. Jo veia que hi havia problemes a causa de la incapacitat adulta de donar respostes adequades a problemes que eren naturals. Vaig sortir de l’escola el 1993, pensant que necessitem una ITV emocional dels alumnes, sense posar l’adjectiu emocional en aquell moment. El 1995 va aparèixer el llibre de Daniel Goleman Intel·ligència emocional. Tot això que jo veia va començar a agafar nom i sentit. Vaig fer un treball introspectiu amb molta psicologia humanista i psicoteràpia. Una mare de l’escola dels meus nens, que estava a la junta directiva d’una escola, em va demanar que fes una primera xerrada sobre educació emocional i adolescents.
Què creu que ha canviat entre aquella primera xerrada sobre adolescents i el moment actual, en què llegim moltes notícies sobre agressions sexuals protagonitzades per adolescents i un empitjorament de la seva salut mental?
Resumint molt, i amb risc de simplificar una mica, jo començo treballant per poder infondre una mirada més positiva sobre l’adolescència perquè a mi mateixa em deien, respecte dels meus fills: “Disfruta’ls ara perquè ja veuràs quan siguin adolescents.”
I encara ara es diu.
Jo he treballat amb el propòsit de treure la càrrega negativa a l’adolescència, que és una de les etapes més malmirades de la vida. Hi ha una tendència absoluta a mirar els adolescents com a persones problemàtiques, trastornades, com si l’adolescència fos una malaltia. I seguim encolomant totes les causes a l’adolescent com si fos una cosa inherent a aquesta etapa, com si l’adolescent fos quelcom desvinculat de l’entorn, com si portés una sèrie de coses sobre les quals ningú té cap responsabilitat. Si hi ha ara tantes agressions és perquè estan pitjor que mai. Però on és la responsabilitat adulta? Jaume Funes va dir que els adolescents són un aiguafort amb traços gruixuts de la societat adulta, i això em va inspirar molt. Hem de treballar en nosaltres per ajudar els adolescents.
Què estem fent malament per tenir casos tan extrems com les violacions grupals perpetrades per adolescents?
Hi ha tres classes de problemes principals a l’adolescència. Uns són els psicoevolutius naturals de l’etapa, amb les seves necessitats i reptes. Aquests em preocupen poc; amb un bon procés desapareixen. Què fa que de vegades s’enquistin i es compliquin? Els generacionals o conjunturals, que tenen a veure amb la situació històrica, laboral, social de l’entorn. Alguns dels problemes d’ara, com la violència sexual entre adolescents, tenen a veure amb temes socials i culturals. És molt complex i hi ha moltes coses al darrere: persones que no se senten reconegudes ni valorades volen exercir una dominació com a forma d’obtenir aquest poder. O que la dona surti del paper de passivitat i que alguns homes amb problemes d’autoestima ho visquin com una agressió i reaccionin ajuntant-se i demostrant que sotmeten amb aquesta violència sexual.
Són comportaments adults que els adolescents reprodueixen?
Crec que és conjuntural, però també hi ha una part que és del tercer grup de problemes. Aquests tenen a veure amb els vincles i els sistemes dels quals formes part: famílies, escoles... Pot haver-hi una identificació amb els adults de referència i que els adolescents ho reprodueixin. El porno desencadena, però no és la causa.
Potser el problema és també una educació sexual equivocada?
Totalment. El sexe segueix sent tabú a moltes famílies i quan se’n parla no es fa adequadament. Anem a la prevenció i la profilaxi en comptes d’anar a la cura de l’altre i la responsabilitat del benestar propi i de l’altre en la relació. Quan vam escriure amb la Montse Jiménez Mares i pares influencers vam enquestar 1.500 nois i noies i els preguntàvem què els aportava el fenomen dels influencers. Una de les coses que ens deien és que parlaven amb naturalitat de temes tabú dels quals no podien parlar en altres àmbits. Això és deixar-los a la bona de Déu. Pots trobar un influencer que els faci una bona influència i un altre que sigui nefast. I quan es parla de sexe es parla d’un sexe molt genital, no pas emocional. S’ajunten una mala relació amb les persones adultes significatives, una manca d’autoestima i de sentir-se reconegut amb una situació conjuntural, social. I amb la mirada pejorativa cap als trans i altres tipus de vivència del propi sexe. Amb un odi de fons que alguns sectors de la societat fan explícits i altres no, però que cueja en comentaris pejoratius.
Amplificat tot per les xarxes socials.
Exacte. Aquí el problema està en el que està passant socialment i en la manca de referents adults que equilibrin i siguin una mostra de persones sanes, amb bons valors i amb valors atractius.
Quins són els valors atractius?
Allò que ens humanitza i ens dona benestar i placidesa per dins. La solidaritat, l’honestedat, ser bona persona... Però la manera com encarnem un bon valor ha de ser atractiva. Si faig un acte bondadós però el faig cremada, farta o desganada, això no és atractiu. Vam preguntar als adolescents què no els agrada dels adults del seu entorn. Vam quedar petrificades quan molts deien que ens veien ratllats, estressats i amargats, i així no pots ser un bon referent. Llavors els adolescents aniran a buscar referents més atractius i aquí entra el fenomen influencer, però ves a saber si seran bons.
Llavors els adults hem de començar per posar ordre en nosaltres mateixos.
Evidentment. Això no vol dir que hem de ser perfectes ni tenir un equilibri constant perquè la vida no és això. Però hem de ser honestos i reconèixer que potser un dia estem sobrepassats, ens vencen les emocions i no decidim amb equanimitat.
Com ho haurien de fer els docents?
Crec que hi ha molts professors que estan fent un acompanyament magnífic dels adolescents. Tenim molt professorat que s’estima els nois i noies, que té l’afany de fer-ho bé, però també en trobem que no s’estima els adolescents sinó la seva especialitat: la biologia, les matemàtiques, la llengua. Encara tenim professorat que fa una festa amb la seva assignatura però li sobren els convidats a la festa, que és l’alumnat.
Hi ha professorat que està sobrepassat, estressat, cremat.
No vol dir que tothom sigui així, però a la secundària prioritzem més el coneixement que la sensibilitat humana i emocional. Qui estudia per ser mestre de primària probablement ja té previst educar. Qui estudia biologia potser no sempre té previst educar. Molta gent té assumptes emocionals sense resoldre. A un professor li pot interessar la biologia i també l’ésser humà, però què passa si s’ha cremat i desencantat de la vida? Com pot ajudar un jove que està en ple despertar vital a enamorar-se de la vida?
Hem de normalitzar el fet d’anar al psicòleg?
Sens dubte. Hem de fer un procés personal i al llarg de tota la vida. Jo no podria fer el que faig si no faig això. I tot i així tinc les meves crisis emocionals. Igual que anem al dentista a fer revisions, necessitem revisar com estem.
Aquesta moda de missatges positius i motivacionals fa més mal que bé?
Quan no estan arrelats en un sentiment profund, sí. El que sentim i vivim com a quelcom agradable i positiu és fantàstic. Ara, voler fer passar com a agradable el que no ho és no deixa de ser adulterar el sentir, i això té conseqüències. La principal és l’alienació, la desconnexió amb tu. T’estàs dient unes frases per fora que no coincideixen amb el que sents per dins. Però hem de dir la frase positiva per fer veure que no passa res.
Una de les frases més punyents és dir a un malalt de càncer que ha de ser positiu perquè és bo per a la seva curació.
I que és una oportunitat. Per favor! Si la persona et diu que d’això en farà una oportunitat, fantàstic, però tu no li ho pots imposar. És una falta d’empatia i d’humanitat flagrant. El que hi ha al darrere és “no em molestis amb les teves neures i dolors, que ja en tinc prou amb els meus”. És una desconnexió, una deshumanització.
No sabem què fer amb el dolor aliè.
No ho sabem. Com que estem amagant amb frases Mr. Wonderful el nostre dolor, quan apareix el dolor d’un altre no el volem veure ni de lluny. Penso que no donem espai als malestars de l’adolescència. La fem molt invisible, no donem a aquesta etapa l’entitat ni la identitat que té. És com si penséssim que quan la passin ja seran persones. Jo he preguntat a adolescents què els fa por i què els preocupa. I els preocupa el mateix que a qualsevol persona: que els deixin de banda, que els marginin. Por de patir, de no ser acceptat. Desitjos de viure una vida feliç i plena. Tenen els desitjos que té qualsevol ésser humà. Si no connectem amb els desitjos i les pors de l’adolescent, el problema no és seu sinó nostre.
Com connectem amb ells si no volen parlar amb els adults?
Un problema dels adults és que no s’han treballat el seu propi adolescent. Vivim el creixement com una resta. Per parlar de l’adolescència a l’adultesa hem de deixar enrere tot el propi de l’adolescència. Enterrar la il·lusió, la fantasia de la infància, la passió i la rebel·lia de l’adolescència. Què passa llavors a l’adultesa? Adults freds, rígids, desposseïts de tot el que dona color i calidesa. Jo advoco per conservar les meravelles de cada edat, i per conservar-les les hem de descobrir.
Hi ha un treball important a fer.
Efectivament. En l’adolescència es comença a plantejar una cosa essencial: què vull i espero de la vida i què necessita la vida de mi. Per contestar a aquesta segona part l’adolescent necessita reconeixement per part dels seus adults de referència. Que se li digui que té alguna cosa per oferir a la vida. Que allò que li va bé i li agrada potser no ho pot convertir en la seva professió però sí que ho ha de tenir com a afició. Potser no li va bé res de l’aula, però què li va bé a fora? Molts adolescents ho descobreixen en cicles formatius. Un dels millors skaters del món diu que està desitjant que es faci de dia per provar noves coses. Quanta gent pot dir això amb les seves feines? Hem d’animar els adolescents en les coses que els agraden, encara que pensem que no s’hi guanyaran la vida, perquè tot ho fem mercantilista i utilitarista. Però desenvoluparan capacitats, competències i sentiments que podran extrapolar a la seva professió. A l’adolescent li cal un horitzó de futur amb sentit, esperança. No li podem pintar que el món és una merda. Li podem parlar de les dificultats i del dolor de viure, però li hem de dir que la vida val la pena malgrat les penes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Més punts de recàrrega als pàrquings d’Emili Grahit i la Devesa-Güell

GIRONA
Societat

Reclamen a Aragonès que destitueixi Ubasart i Calderó

Barcelona

Reobren el rocòdrom municipal després d’estar un any tancat

FIGUERES
Infraestructures i serveis

Obres de millora a l’estació del Vendrell

El Vendrell

Voluntaris repinten els bancs irisat i Trans

palafrugell

El Fòrum Gastronòmic exportarà el seu model a d’altres països del món

girona
Societat

Normalitat a les presons en un matí sense bloquejos dels funcionaris

Barcelona

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat