Fem dos tipus de lectura diferent. El que abans dèiem lectura obligatòria, que ja ho hem tret del vocabulari, perquè les dues paraules juntes no casen gens, i ara en diem lectura compartida, que vol dir que tot l’alumnat té el mateix llibre. L’anem llegint, amb molta lectura en veu alta per part del mestre.

Hi ha cursos on tenim molt clar que aquell llibre funciona, i per tant el mantenim, i cursos com primer d’ESO, on ens arriben molts alumnes nous, i no podem dir d’entrada quin llibre llegirem perquè els hem de conèixer abans. És important tenir una diagnosi del que tenim a l’aula, i en funció del que surti triarem el llibre. Recomanem a les famílies que comprin els llibres, però tenim la realitat que tenim. Les famílies que no el poden comprar no han de patir perquè, o bé els comprem nosaltres o bé els demanem en préstec a la biblioteca del barri. Sense ella no podríem subsistir.

L’any passat vam llegir la Pippi Calcesllargues i un altre de zombis, una novel·la curta ambientada en part al nostre barri, al Raval. Estem valorant si mantenim aquestes lectures o no. Això pel que fa a la lectura compartida, en què s’ha d’arribar a una pàgina determinada perquè a la classe es comenta. Pot ser que el mestre llegeixi en veu alta una estona, pot ser que ho facin en silenci a l’aula. Intentem evitar que els alumnes hagin de llegir en veu alta, només de forma voluntària, perquè quan estan llegint estan més pendents de com decodifiquen el text perquè el mestre els està avaluant, que no pas d’entendre el que està passant o d’entonar-ho bé. Molts alumnes tenen el llibre tancat mentre llegim els docents en veu alta, perquè l’interessant és què està passant en aquest text, que és la conversa que fem després.

Tenim els carros del bufet llibre, que és una selecció de llibres que hem fet els mestres i que els alumnes agafen lliurement a partir de les nostres recomanacions. Registrem què està llegint cadascú, per tenir un mínim de control. No hi ha fitxes de lectura ni exàmens. I si no els agrada la lectura al cap d’unes pàgines, el deixen.

A partir de tercer d’ESO tenim el fenomen de la caiguda de lectors, que no acostuma a recuperar-se fins que no han passat el batxillerat. No és que no llegeixin, però potser no els agrada llegir el que tu estàs proposant que llegeixin. I potser se’n van a buscar el llibre del tiktoker de referència.

Si es fa una bona mediació poden llegir qualsevol cosa a la classe. Podem llegir Rodoreda a quart d’ESO, i ho fem. Potser no llegirem La plaça del Diamant sencera, però llegirem contes. L’important és que coneguin els autors, els tipus de text, de gèneres…