Educació

Educació

La pertinència de parlar de la guerra a classe

Amb el conflicte de Gaza ressorgeix el debat de si els docents han de tractar el tema amb l’alumnat

Sindicats i entitats reclamen que la comunitat educativa treballi per la pau i neguen que hi hagi adoctrinament

L’ambaixada d’Israel condemna les protestes del món educatiu

Els sindicats de l’educació rebutgen les acusacions d’adoctrinament

Les xarxes socials generen sovint debats, o amplifiquen els que hi pugui haver a la vida real, amb unes posicions de vegades extremes, i més quan tracten qüestions tan delicades com els conflictes bèl·lics. Un exemple s’ha vist a la xarxa X aquests dies, respecte a la conveniència de parlar o no de la guerra a Gaza a les escoles. Una piulada d’una usuària identificada com a Sílvia i que es presenta, entre altres coses, com a professora de matemàtiques i dibuix i regidora de la CUP a Olot, explicava: “Com a docent, sempre que puc parlo de Palestina, de la massacre que està patint Gaza actualment i de qui és l’estat genocida i colonial d’Israel.” I hi afegia: “Per sobre de tot, educant en valors i assenyalant l’opressor i l’oprimit per parlar també de la seva realitat...” El tuit va generar una allau de respostes que qüestionaven la seva neutralitat, l’acusaven d’adoctrinar l’alumnat i li recomanaven que se cenyís a les seves obligacions estrictes com a professora de matemàtiques i dibuix. Germà Bel, catedràtic d’economia i exdiputat de Junts pel Sí, anava un pas més enllà: va publicar una piulada adreçada al Departament d’Educació en què identificava la tuitera amb el nom i els dos cognoms, i alertava el departament que “es dedica a adoctrinar els alumnes tal com ella mateixa explica públicament”. A ell també li van ploure les crítiques, en aquest cas acusant Bel de promoure la persecució de docents i comparant-ho amb la que van patir els professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca que van parlar del referèndum de l’1 d’octubre a les aules i van ser acusats de delicte d’odi, una causa que va ser arxivada.

El debat és viu, com mostra el manifest conjunt que la setmana passada van presentar, conjuntament, els sindicats de l’educació Ustec, CCOO, CGT, Intersindical, UGT i COS. També el Sindicat d’Estudiants, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i l’Associació d’Estudiants Progressistes, així com les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), la federació d’AFA més gran de Catalunya. Els sindicats i entitats, “com a representants de la comunitat educativa”, han acordat un text “davant la gravetat dels crims que està cometent l’exèrcit d’Israel sobre la població civil palestina i la greu catàstrofe humanitària que suposen”. Defensen que la comunitat educativa no pot restar en silenci mentre són bombardejades escoles i universitats. “El mateix currículum educatiu diu textualment que, tant a primària com a secundària, l’alumnat ha de poder reflexionar i dialogar sobre valors i problemes ètics d’actualitat”, recorden, i consideren que “educar per a la pau i el pensament crític vol dir prendre posició davant les injustícies, davant les violències i agressions a pobles i persones oprimides”.

Els sindicats, quasi tots els de l’àmbit de l’educació, i entitats firmants lamenten “el silenci còmplice de la UE, dels nostres governs i de les institucions que no estan condemnant aquest genocidi”. Diuen que estar-hi en contra no vol dir ser antisemita, i conviden la comunitat educativa a “treballar a l’aula per a la convivència i la pau positiva, donant eines per entendre el que està succeint a Palestina i aprofundir-hi”, a prendre posició públicament i a afegir-se als actes de suport a la pau i contra el genocidi. També a llegir el manifest a les mobilitzacions que es convoquin des del món educatiu.

Divendres de la setmana passada, nombroses associacions de famílies d’alumnes van convocar concentracions a la sortida de les escoles, on es va llegir el document i es van fer altres accions, com pintades de murals. Moltes van recordar que 4.000 infants han estat assassinats a Gaza, l’equivalent a l’alumnat de deu escoles. El dia anterior els sindicats estudiantils van convocar vaga i una manifestació a diverses ciutats. A Barcelona es va concentrar mig miler d’alumnes de secundària, formació professional i batxillerat. Els assistents es van mostrar contraris a la “neutralitat dels governs, que estan finançant un genocidi”. Així ho assegurava l’estudiant de 17 anys Nina Soumari, en un testimoni recollit per l’ACN. La Mariam criticava la “hipocresia” d’alguns centres educatius. “Se suposa que fomenten l’ètica, però a l’hora de la veritat ningú ho fa, és vergonyós”, va declarar en la mateixa manifestació.

Queixes de l’ambaixada d’Israel

Les protestes de la comunitat educativa no són exclusives de Catalunya. L’ambaixada d’Israel a Espanya va fer públic, el 10 de novembre, un comunicat per manifestar la “més rotunda condemna i total indignació per les diverses vagues i concentracions antiisraelianes que s’han convocat per part de centres educatius espanyols”. L’ambaixada parla també de “nombrosos casos d’assetjament i agressions contra alumnes jueus israelians”, i defensa que “les autoritats educatives tenen l’obligació d’educar en la tolerància, d’evitar la incitació a l’odi a les aules i de posar fi a qualsevol manifestació d’antisemitisme”.

Els sindicats de l’educació rebutgen les acusacions d’adoctrinament. “Ser neutre és ser còmplice de qui està perpetrant el conflicte”, defensava Iolanda Segura, portaveu d’Ustec, en la presentació del manifest. Pedro Mercader, de la CGT, hi afegia: “Qui ens acusa d’adoctrinament és qui vol imposar a tota la societat la doctrina del silenci.” La paraula adoctrinament, doncs, es torna a posar a la diana, en relacionar-la amb els intents dels docents de tractar a les aules el que infants i adolescents veuen diàriament a les notícies.

Brenda Bär és professora d’ètica i valors en el grau d’educació social i membre del Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona. Una de les línies de treball d’aquest grup ha estat, des de fa temps, com cal abordar temes controvertits a l’aula.

Per Bär, a l’hora de plantejar-se tractar neutralment certes temàtiques i el neguit que això provoca entre el professorat, la resposta més sincera és depèn. “De vegades crec que és convenient que el professorat sigui neutral en certs temes i en altres moments pot ser fins i tot indesitjable que ho sigui.” Aquest dilema no és pas nou, segons relata Bär. “Ens va sorgir amb el procés i les mobilitzacions. En altres moments en canvi no hi ha hagut tant debat, però és un tema recurrent en l’àmbit educatiu i en el fons el que té sentit és pensar que les escoles puguin defensar certs valors, tenint clar que com a societat rebutgem el nazisme, el masclisme i la violència. I a les escoles s’educa en aquests valors.”

El GREM considera que el professorat ha d’assumir que hi ha situacions que generen controvèrsia social. Hi ha arguments sobre si és desitjable ser neutral i no intervenir, o bé ser bel·ligerant a l’hora d’afrontar el debat a l’aula i parlar dels conflictes. “Hi ha persones que pensen que la neutralitat no és desitjable en els espais educatius perquè renunciem a ser un model, o fins i tot perquè consideren que és impossible no prendre posició com a educadors. Altres opinions, en canvi, estan en contra de la bel·ligerància, perquè defensen que en l’educació no s’ha d’entrar en conflictes.” Al GREM s’ha parlat de “la importància d’adonar-nos que la neutralitat no sempre és sinònim d’imparcialitat o objectivitat. El professor pot treballar un tema a classe i decidir no prendre posició cap a un cantó o cap a l’altre”. Hi ha la idea també que bel·ligerància, en el sentit d’actuar, “no ha de ser sinònim d’adoctrinament o manipulació. Ser bel·ligerant pot voler dir defensar certs valors, però això no vol dir que estiguin caient en tipus d’intervencions que puguin ser considerades adoctrinament”.

Bär recorda que s’ha acusat aquests dies els centres educatius de fer actes antiisraelians, com mostra el comunicat de l’ambaixada d’Israel. “Sembla que treballar aquest tema s’assimila a estar adoctrinant o fent antisemitisme, i hem d’intentar entendre que adoctrinar és una altra cosa, que és forçar les idees o imposar un automatisme davant una situació. Hi ha temes que generen controvèrsia i llavors potser és necessari a les escoles deixar clares aquestes diferències. Això no vol dir estar en contra d’una religió o un poble, sinó potser d’una idea més política, que és el sionisme que utilitza la violència”, indica Bär, referint-se a la qüestió de Gaza. “Com a centres educatius, en el que no haurien de ser neutrals és en la idea d’ensenyar els nens i les nenes a no humanitzar el dolor, a educar en el pacifisme, en la no discriminació, perquè són valors que defensa l’escola, i en aquests moments existeix una vulneració d’aquests drets”. La clau és com treballar-ho, i per a Bär “la comunitat educativa és conscient de com cal fer-ho, és capaç i responsable”.

Per ajudar a abordar aquest treball, que és important segons el GREM per la gravetat del que està passant, Bär recomana comptar amb les entitats expertes, que poden oferir testimonis. Moltes tenen recursos educatius que posen a disposició de les escoles. Pel que fa a la por amb què molts docents poden abordar aquesta tasca, pel risc de veure’s qüestionats per les famílies i atacats a les xarxes socials, Bär defensa que “els mestres eduquen en valors, no adoctrinen”, fora potser d’algun cas molt concret. “No han de desistir d’afrontar la conflictivitat que existeix” al món, però no nega que hi ha prejudicis socials davant de conflictes com el de Palestina i Israel –no tant en el cas d’Ucraïna, per exemple–, amplificats per les omnipresents xarxes socials, i la comunitat educativa “ha trigat a tenir confiança a dir què és el que fa”.

Recursos per als docents
El GREM defensa que els conflictes es poden tractar en assignatures determinades, com l’optativa de problemàtiques socials de batxillerat, però també de manera transversal. El professor que no en sigui expert pot recórrer a recursos pedagògics que recullen de manera digital plataformes com la Coordinadora d’ONG Solidàries i Palestina.cat. També a bibliografia com el volum ‘Educación y valores controvertidos. Elementos para un planteamiento normativo sobre la neutralidad en las instituciones educativas’, de Jaume Trilla.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Agnès Rusiñol
Directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM)

“El futur és combinar la roba nova i la de segona mà”

barcelona
Isaac Peraire
Director de l’Agència de Residus de Catalunya

“La millor recollida selectiva de tèxtil és porta a porta”

barcelona
Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral

No és beneficència, és un dret bàsic

Girona

Salvar la roba per salvar el planeta

Barcelona
societat

Un monjo del Cister, al capdavant de la diòcesi de Girona

girona

Desallotgen un edifici de Santa Coloma de Gramenet per l’aparició d’esquerdes

Santa Coloma de Gramenet
societat

Josefina Bravo, l’última monja de la Congregació del Sant Àngel Custodi

GIRONA

La Creu Roja estrena la remodelació de la seva seu, que s’ha ampliat

GIRONA

L’actual abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona

girona