EDUCACIÓ
La UdG pensa la universitat per als propers 15 anys
En un museu, davant d’un quadre, un s’hi ha d’aturar, prendre’s el seu temps, no passar-hi de manera testimonial, de la mateixa manera que al cinema no demanem accelerar la velocitat de la pel·lícula. El vicerector de Docència i Planificació Acadèmica de la UdG, Josep Maria Serra , defineix, amb aquesta comparació d’experiències en què s’hi ha de posar el fre, el que ha de ser la universitat dels propers quinze anys en una societat canviant, volàtil i cada cop menys equitativa. És el que s’ha anomenat Model UdG XXI, que té com a finalitat definir un model educatiu propi que singularitzi la Universitat de Girona i doni resposta als nous reptes i canvis socials en l’aprenentatge.
El Model UdG XXI, que la pandèmia ha retardat dos anys, és una proposta de gran abast que suposa una transformació important de la universitat i comportarà canvis en la planificació docent i acadèmica, i també canvis estructurals, segons es destaca al preàmbul d’aquest projecte estratègic. “Hem de tenir un projecte que no sigui pròpiament docent, que ja el tenim, sinó un projecte educatiu que prevegi no només de quina manera podem atendre demandes i reptes, sinó com entenem que ha de ser l’aprenentatge, com han de ser les experiències per als nostres estudiants”, assenyala el vicerector Serra. També remarca que “singularitzar la UdG” és diferenciar-la d’altres universitats.
El vicerector Serra assenyala que a la universitat actual hi ha molta diversitat, des de persones que hi accedeixen per primer cop, els que han acabat la seva vida laboral i que com a sèniors tenen inquietuds, o treballadors a qui l’empresa els requereix que actualitzin la seva formació. “Hi ha molta diferència en la població universitària, tant d’edats com de formació, fins i tot amb mancances importants quant a coneixements”, assenyala. Així, la UdG ha de donar-hi resposta amb altres reptes sorgits precisament durant la pandèmia, que ha incorporat noves eines tecnològiques que han canviat la manera d’enfocar els estudis i les classes, a banda de la irrupció de la intel·ligència artificial. Arran dels resultats de l’informe PISA, Serra comenta que són conseqüència de la covid però també de les retallades en educació fetes anteriorment i que repercuteixen des de fa un temps a la universitat.
La classe magistral
El Model UdG XXI aposta per una reflexió que va més enllà de les metodologies actives que s’apliquen en alguns centres de primària i secundària. “No es tracta d’incorporar-ho a la universitat, sinó de recollir-ne alguna idea”, aclareix Serra. Per exemple, un canvi del paper a l’aula de l’estudiant respecte al seu propi aprenentatge: “No és només que hàgim de dissenyar situacions d’aprenentatge atractives o lúdiques, sinó que a vegades aquest aprenentatge requereix un esforç i hores. Entendre aquest canvi de paper pel que fa al professorat i en relació amb els estudiants, pensar tots plegats que hi ha noves regles de joc que s’han de pactar.” Puntualitza que no es tracta d’eliminar la classe magistral, “el model transmissor, sinó afegir-hi el model de posar l’estudiant al centre de l’activitat”. Sobre aquest entorn canviant, el vicerector recorda que la universitat s’hi ha de mantenir com a referent des de la seva expertesa i amb models que garanteixin la reflexió i el temps. Així, proposa “classes que tinguin el seu temps, amb assignatures que siguin anuals i el professorat que conegui tots els estudiants, perquè els té tot l’any i el coneixement associat a la seva assignatura pugui obtenir el seu pòsit i la profunditat que volem”. En essència es tracta de recuperar “la vida universitària amb espais on es pugui debatre, llegir i discutir”. Es tracta d’un model educatiu pensat amb una previsió de quinze anys que ha d’apostar per “personalitzar més l’aprenentatge, poder atendre d’una manera més pròxima els estudiants i respondre als reptes que es plantegin”.
LES FRASES
Sis eixos estratègics
El Model UdG XXI comprèn sis eixos estratègics. Primer, definir el mapa competencial de l’estudiant, que inclou habilitats i coneixements com el pensament crític i la responsabilitat social o la perspectiva de gènere. El segon és restituir el coneixement al centre de l’activitat docent i es recorda que aprendre necessita temps vital. El tercer és promoure el paper actiu de l’estudiant en l’aprenentatge. En quart lloc hi ha l’evolució cap a una personalització de l’aprenentatge per atendre les procedències diverses dels estudiants que arriben a la universitat. El cinquè eix vol flexibilitzar l’organització acadèmica en un món divers i complex. I el sisè i últim punt és el foment de la vida universitària. S’està treballant per desenvolupar el pla de desplegament del model. També s’ha fet una enquesta i un informe de la consultoria d’altres models universitaris.
