Educació

Angoixa, depressió... i exàmens

Les universitats catalanes donen suport psicològic als alumnes que demanen ajuda

En els darrers anys, s’han trencat tabús a l’hora d’abordar la salut mental en aquest moment de la vida

En general, de cada quatre consultes, tres les fan noies, que es mostren més obertes a l’hora de parlar-ne

Totes les universitats públiques catalanes disposen de serveis de suport psicològic per als estudiants, que hi poden recórrer si tenen problemes de salut mental o benestar emocional. “La demanda ha augmentat i, sobretot, ha augmentat la necessitat de teràpia de molts estudiants. Ens hem trobat, com l’any anterior, amb molta necessitat d’ajuts psicològics més profunds, freqüents i sostinguts en el temps. Per tant, hem ampliat la xarxa de derivacions”, expliquen els responsables del Servei d’Assessorament Psicològic de la Universitat Pompeu Fabra en la memòria de l’any passat. En aquesta universitat, el curs 2022/23 es van sol·licitar 229 visites i es van atendre 196 alumnes. Les noies són les usuàries principals (el 73%) i les edats més habituals van dels 18 als 22 anys. La depressió, l’ansietat i els problemes familiars o de parella van ser els motius principals de consulta. En menor grau, hi ha problemes de concentració, d’adaptació i de situacions de dol. Sis consultes es van fer per trastorns alimentaris.

La situació, proporcionalment, és força semblant a les altres universitats catalanes. A la Universitat de Lleida, la pandèmia va ser un punt d’inflexió. El curs abans s’hi van atendre 76 estudiants. Els confinaments van provocar una davallada i el curs 2020/21 les visites –totes telemàtiques– es van xifrar en 52 alumnes. Però el 2021/22 ja en van ser 128, més del doble, i des de llavors es manté estable. De mitjana, cada alumne fa dues visites. I, novament, de cada quatre, tres són noies.

“Crec que hauríem de fer un esforç per informar més. En la jornada d’acollida s’explica als alumnes que disposen d’aquest servei, però és un moment en què es rep molta informació. Ens trobem alumnes que hi arriben a tercer curs, quan potser des de primer ja els hauríem pogut ajudar. De fet, com més aviat es pugui oferir ajuda, més fàcil serà solucionar el problema”, explica Montse Rué, vicerectora d’Estudiants i Ocupabilitat de la UdL. El Servei d’Atenció Psicològica d’aquest universitat ha comprovat que alguns alumnes ja arriben rebent atenció des de fora, tant en la sanitat pública com la privada, però també n’hi ha d’altres que debuten en situacions de malestar amb la pressió acadèmica. “Actualment s’ofereixen quatre visites gratuïtes, però en situacions justificades es poden allargar. Les llistes d’espera a la sanitat pública són llargues, i considerem que no s’ha de deixar d’acompanyar l’estudiant”, hi afegeix. D’altra banda, també es troben amb casos d’estudiants de fora que no estan empadronats aquí i només poden rebre atenció d’urgència. En aquestes situacions, a més, el fet de ser lluny de la família o dels cercles de confiança pot empitjorar la situació, generar més estrès. Per això en aquests casos també pot ser que s’allargui l’acompanyament. La UdL també participa en un programa per donar suport específic als estudiants de medicina, a través d’un servei (Sapem) impulsat pels col·legis de metges d’arreu de l’Estat. L’objectiu és ajudar els alumnes a gestionar l’estrès perllongat produït per la seva activitat formativa, i que manifesten símptomes d’ansietat, apatia, irritabilitat, desbordament, patiment psicosocial, problemes adaptatius o qualsevol altra simptomatologia relacionada amb el rol d’estudiant de medicina..

A la Universitat Rovira i Virgili, el curs passat es van atendre 119 estudiants: el 68%, dones, i el 32%, homes. En el moment de sol·licitar ajuda, el 19% van informar que tenien un trastorn mental diagnosticat –els trastorns d’ansietat i de depressió, els més freqüents–. Un 11% va informar també d’haver-se medicat pels problemes psicològics i un 19% d’haver rebut ajuda psicològica en els dotze mesos anteriors. El percentatge més preocupant és el del 30% que van reconèixer haver tingut conductes i pensaments suïcides en els 30 dies previs. A la universitat tarragonina la demanda ha anat creixent des que es va posar en marxa el servei, el 2013. Aquell curs van ser una vintena els estudiants atesos. Els últims dos anys, però, hi ha un estancament de les xifres. A part de l’ansietat i la depressió, també es presenten, en menor grau, alteracions del comportament alimentari, trastorns del neurodesenvolupament (TDAH, TEA), abús de tòxics, malestar emocional relacionat amb la situació acadèmica o situacions familiars i socials, i algunes situacions d’abús.

La Universitat de Girona ha fet canvis organitzatius en els darrers anys. Inicialment, l’atenció psicològica, amb un professional, es dirigia tant als alumnes com al personal. El 2017 es va crear la Unitat de Compromís Social, amb diversos serveis, entre els quals, la promoció de la salut. Es van començar a atendre casos relacionats amb sexualitat, amb una llevadora, i també addiccions. Finalment, es van connectar els tres àmbits, dirigits específicament als alumnes, a través del Servei d’Atenció Psicològica, d’Addiccions i Salut Afectiva i Sexual.

Aquest curs ja s’han hagut d’ampliar les hores, tal com explica la vicerectora de Territori i Compromís Social, Sílvia Llach. “L’espai de la consulta és un espai molt amable, de confidencialitat i intimitat. Sempre hem pensat que si els nois i noies tenen una infermera de referència a la primària i a la secundària, no és normal que, amb 18 anys, quan te’n vas del teu poble i comences una experiència vital tan diferent, no tinguis cap altre referent”, assegura.

Això també s’aplica a altres estudiants que potser amb la família o l’entorn no tenen prou confiança. De fet, en l’àmbit de la sexualitat i l’afectivitat, les principals consultes són cribratges de malalties de transmissió sexual i consultes relacionades amb el plaer i les relacions. En l’àmbit de la psicologia i les addiccions, es demana orientació sobre relacions sentimentals, gestió d’estrès i ansietat relacionats amb els estudis, i gestió de consum i d’addicions tant a les drogues com a les pantalles. Altres consultes són sobre gestió de conflictes interpersonals a la universitat, i orientació acadèmica. “Hem fet bones campanyes de comunicació, però també estem veient que els alumnes s’ho expliquen molt més entre ells i per això les consultes augmenten”, indica Sara Pagans, vicerectora d’Estudiantat, Mobilitat i Ocupació. Així, a la UdG es van fer 82 visites el 2022 (en aquells moments només s’atenien consultes relacionades amb salut sexual i addiccions), mentre que el 2023, amb la incorporació del suport psicològic, es va passar a 404 visites. I aquest 2024 ja en són 298. A la UdG i en altres universitats –per exemple, a la UPC, que també disposa d’assessorament especialitzat– es poden fer consultes en anglès, per la demanda d’estudiants estrangers.

Des de la Universitat Autònoma de Barcelona, el professor Joan Deus, del Departament de Psicologia Clínica i de Salut, diu que l’any passat hi va haver un augment important de demanda de suport psicològic, però ara la tendència va cap a la normalitat. La majoria de les consultes també són per depressió i ansietat. “La pandèmia va ser un punt d’inflexió per visibilitzar problemes de salut mental. En alguns casos, com les persones amb fòbies socials, va ser positiva. En d’altres va fer sorgir problemes que ja hi eren”, explica Deus. En un percentatge molt petit, veuen casos de covid persistent que afecta la concentració i memòria, sobretot en noies. “Sovint no ho atribueixen a la malaltia; tenen tan interioritzada la pandèmia que no esmenten la covid com un antecedent mèdic”, assenyala. L’any passat, el servei de la UAB va atendre un miler de visites relacionades amb psicologia clínica; 31, amb trastorns alimentaris; 185, de psicogènere; 78, d’estrès i salut, i 16, d’acompanyament acadèmic. També es van fer 44 actes assistencials en casos més greus, i es va activar dos cops el protocol de suïcidi.

Finalment, la Universitat de Barcelona disposa d’una clínica psicològica pròpia amb preus assequibles per a la comunitat. També existeix un servei de suport psicològic telefònic gratuït per als alumnes, que l’any passat va atendre 158 consultes. “Els universitaris, i els joves en general, ho tenen complicat. S’enfronten a moltes incerteses. A les universitats ens estan arribant ara els que van viure la pandèmia en l’adolescència, que és un moment crucial de la vida. I a més la universitat ja és molt estressant. Si tot això ho barreges amb la pressió social i la poca tolerància a la frustració, tens el caldo de cultiu perfecte per a problemes emocionals”, conclou Marta Ferrer Garcia, vicerectora d’Estudiants i Vida Universitària i professora de psicologia.

Segons Ferrer, el suport psicològic va ser indispensable durant la pandèmia, que ha fet aflorar problemes de dol, no sols per haver perdut familiars, també per canvis radicals que van suposar, per exemple, de tipus familiar o econòmic. “Amb les consultes telefòniques molt sovint els alumnes ja en tenen prou per superar les situacions que els preocupen. El fet que algú els escolti i que es puguin desfogar ja és un primer pas. I per a problemes més greus es fan derivacions”, conclou.

70%
de noies.
Tot i que les estadístiques són variables en cada universitat, es pot dir que la majoria de les consultes sobre suport psicològic les fan noies, que es mostren més obertes a l’hora de parlar de benestar emocional i salut mental. Les consultes solen ser acompanyaments si els problemes no són gaire greus, o també derivacions quan cal algun tractament psicològic o psiquiàtric concret.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La sequera afecta 66.500 hectàrees de boscos, el doble que les del 2022

BRUNYOLA
enogastronomia

Els millors vermuts semidolç i semisec del món són de Lleida

Lleida

Girona fa un pas més per eliminar la simbologia franquista de la via pública

GIRONA
societat

El Fons Català de Cooperació explora vies de finançament europeu al Senegal

Barcelona

Els Mossos van suspendre un any un agent per col·laborar amb Vox

GIRONA

Recapten 1.063 euros per a recerca sobre la malaltia de la hipomagnesèmia familiar

CASTELLBISBAL

Més recursos a les ADF del Vallès pel risc d’incendis provocats per la sequera

Terrassa
enogastronomia

IV Ruta Gastronòmica DO Penedès a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú
Gael Rodríguez
Alcalde de Portbou per Sumem x Portbou (PSC)

“Podem dir que finalment Portbou té projecte”

Portbou