“La canalla estava supermotivada per fer el 3 de 9 net”

És assolir una altra gran fita, que havíem assajat molt; hi crèiem i ha significat un pas molt important. Fer aquest castell inèdit per primera vegada és superar un altre repte com a colla. A més, feia temps que la Vella no era la primera a fer un castell d’aquesta magnitud, i cal sumar-hi el fet que, el mateix dia, vam ser capaços de completar la millor actuació de la història dels castells, amb el 4 de 9 i el 2 de 8 nets i el pilar de 8. Per Santa Úrsula i superant la millor actuació, esplèndida, de la història de la Joves.

Entre el nostre primer castell, el 4 de 9 net, i el segon que havíem de fer i que era el 2 de 9 sense manilles, havia passat una hora. Sabíem que després la Joves hi tornaria amb el 3 net, amb la qual cosa, si deixàvem el nostre per a la tercera ronda, no el tiraríem fins a quarts de quinze. Això, confiant que estiguéssim en disposició de fer-lo. Era el moment. Però, sobretot, el que em va fer canviar de decisió va ser que el pom de dalt, els quatre petits, estava supermotivat per fer el 3 net.

Jo veig que s’ha de continuar treballant per arribar a descarregar-lo i, quan arribi el moment de tornar-hi, caldrà que estiguem encara més ben preparats que ara. La veritat és que es tracta d’un castell dificilíssim. Pensa que quan l’enxaneta fa la primera passa, al castell li cau una seca impressionant. Imagina’t el que ha de ser quan l’enxaneta traspassa i canvia el pes a l’altra banda. És molt dur. De totes maneres, el que sí que crec és que el 3 de 9 net ha vingut per quedar-se.

Potser és que m’agrada tocar de peus a terra, però penso que treballar per descarregar el 3 de 9 net ja és un repte prou important, juntament amb el 2 de 9 amb folre. A partir d’aquí, se’m fa difícil pensar en un castell de 10 sense manilles. Ja ens costa molt fer el 4 de 9 net, que enguany només hem fet nosaltres, que pensar a posar-lo dalt d’un folre...