L’estudiós de la cultura popular Àngel Vergés ha publicat una recopilació de relats del Pla de l’Estany amb el títol Llegendes i misteris de Banyoles, editada per l’Ajuntament i la Diputació en la col·lecció Quaderns de Banyoles. El lector hi trobarà un gran nombre d’històries del costumari oral, classificades per gèneres (rondalles, contarelles, fets reals convertits en llegendes, anècdotes, supersticions...), acompanyades d’explicacions en què l’autor en comenta l’origen i les situa en el seu context. Vergés ha prescindit dels relats sobre Morgat i les aloges –les llegendes més conegudes–, que, al seu parer, mereixerien un estudi propi.

El material procedeix o bé de documents i bibliografia existent o bé del testimoni oral recollit pel mateix Vergés. Al costat d’històries de por –vinculades a personatges o espais concrets–, n’hi ha de divertides, com les protagonitzades per la carpa Ramona de la pesquera d’en Lero, que un cop s’hauria empassat les ulleres i el barret d’un capellà, i les basades en la suposada connexió entre el fons de l’estany i Mallorca, per la qual s’hauria trobat a l’illa el cos d’un submarinista que s’havia submergit al llac banyolí.

D’altra banda, algunes biografies s’han enriquit amb fets extraordinaris, com un miraculós pas del Fluvià del pare Antoni Maria Claret. I parlant de miracles, no hi podia faltar, per exemple, l’aturada de la crescuda de les aigües de l’estany gràcies a les relíquies de sant Martirià. Per descomptat, les supersticions amb dimonis i bruixes com a protagonistes estan molt representades en el recull, en què crida l’atenció la gran quantitat de fórmules de protecció que s’han generat.

Una altra categoria són les anècdotes, a càrrec, entre altres, de la nissaga de ca l’Ametller (posem per cas, l’episodi en què el capità Carles d’Ametller aconsegueix fugir d’un escamot d’afusellament, o com Antoni d’Ametller desemmascara un “fantasma”). Però si hi ha un home que, per si mateix, ha estat una font de llegendes és mossèn Salvador Plana (1861-1936), també conegut com a Mossèn Sabata, el Gamarús o Mossèn Vadó, i que va ser l’últim rector resident al santuari de Rocacorba. Una dels fets que se li atribueixen –es recorda en el llibre– és el llançament d’una sabata contra uns núvols, per impedir que caigués una pedregada, i la desaparició dels llops que hi havia a la muntanya que hauria aconseguit ell amb la lectura d’un llibre a l’oratori...

Coincidint amb la publicació del treball, aquests dies s’exposen a la sala d’actes de l’ajuntament de Banyoles els dibuixos que Àngel Vergés va fer per il·lustrar alguns passatges del seu llibre.