SOCIETAT
D’estar per casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament, fotos domèstiques i propostes lúdiques per a no avorrir-se
Cuineres, escriptores, músics, professors, alcaldes... Diferents ciutadans de Catalunya desfilen cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i com els ha alterat el dia a dia.
“Soc de les privilegiades que no han perdut la feina i puc fer teletreball”
“Com a professora d’universitat soc de les privilegiades que no han perdut la feina i puc fer teletreball. A casa preparo materials en línia, corregeixo exàmens, faig el procés d’admissions del màster que coordino i acabo un article de recerca. A l’Assemblea hem suspès actes públics i fem les reunions per videoconferència. L’assemblea general del dia 22 vinent serà virtual. De dijous a diumenge podrem votar l’informe de gestió i econòmic, la reforma dels estatuts i el full de ruta per internet.”
“No és fàcil donar tombs pel terrat, però l’exercici ajuda”
“Des que som confinats a casa hem establert amb la canalla uns horaris perquè facin algunes matèries a part d’estar enganxats a les pantalles. Jo i la meva parella podem fer teletreball. Degut a aquesta crisi sanitària, i les afectacions a treballadores i treballadors, les jornades s’han fet més llargues del normal, inclòs el cap de setmana. Com a corredor no he deixat de fer una certa activitat física a casa. No és fàcil donar tombs pel terrat, però sempre ajuda!”
“Continuo escrivint, llegeixo i miro pel·lícules, però sense il·lusió”
“Continuo escrivint i acomplint encàrrecs que s’havien quedat endarrerits, llegeixo i miro algunes pel·lícules, però sense il·lusió. Passar-se el dia sense tenir gaire opcions més, sense veure les amistats i ni tan sols la família produeix un estrany desequilibri. I des de la meva ignorància em pregunto, amb cert escepticisme, què passaria si es tractés d’una pesta negra de debò. Quan era nano recordo que ens va visitar la grip asiàtica, que també s’escampà pel món procedent de la Xina, i no recordo els extrems d’ara.“
“Tinc la sensació de viure en una pel·lícula, però de baix pressupost”
“Estic sota arrest domiciliari voluntari en un pis de Nou Barris, revisant una nova novel·la; i espero que sigui un best-seller, perquè, tal com passa amb molts autònoms, la Covid-19 està fent estralls amb els meus ingressos. Tinc la sensació que estic vivint en una pel·lícula, però de baix pressupost, ja que no se sap ni on comprar mascaretes, ni com fer la prova del virus, ni perquè els extres pertanyen a l’exèrcit espanyol”.
