Despeses és el que els ha quedat després d’abaixar la persiana el 14 de març. “De plats, ja no en surten, però cal seguir pagant l’aigua, la llum i el gas, a més de lloguer”, explica Roser Fernández, del bar restaurant Fígaro de Badalona, un local situat al carrer de Francesc Layret a tocar de la plaça de la Vila i en ple centre comercial de la ciutat. El menjar casolà és el senyal d’identitat d’un restaurant que, entre setmana, s’omple de treballadors municipals, empleats de banca i botiguers que aprofiten la pausa del migdia per anar a fer el menú.

Ángeles de Diego, la mare de la Roser i del Santi i mestressa del local, és autònoma i s’ha quedat sense ingressos i sense feina. És per això que amb els fills fa dies que fan càbales de com s’ho faran quan tornin a obrir. El local no és gaire gran. “Tenim setze taules en tres fileres i ja comptem que haurem de treure la filera del mig i deixar taules alternes buides”, assegura la Roser. Aquesta reducció dràstica de l’aforament els ha portat a plantejar-se fer un torn més a l’hora del dinar. “Fins ara, obríem a la una i fèiem dos torns. Ara, crec que mirarem d’obrir a les dotze i encabir un torn més perquè ens surtin els números”, argumenta. També s’estan plantejant fer menjars per emportar, una opció que fins ara no havien explorat. La idea és que els clients el puguin venir a recollir o bé portar-lo ells mateixos, i també estudien la possibilitat contractar els serveis d’algun repartidor. “Havia pensat que podíem fer plats únics complets perquè els treballadors els puguin menjar al despatx.” L’hora d’esmorzar, una de les franges amb més afluència al Fígaro, també s’haurà de replantejar. La Roser no creu que sigui possible servir a la barra perquè la proximitat entre clients ho desaconsella. És per això que es plantegen també preparar-los per emportar.

Cinquanta-dos anys de trajectòria els han permès cultivar una clientela molt fidel i molt assídua al restaurant, que servia menús al migdia tots els dies i també obria divendres i dissabte en horari de nit. “Teníem clients que hi dinaven cada dia, però ja comptem que, quan tornem a obrir, la gent potser només s’ho podran permetre dos dies a la setmana”, apunta la Roser, preocupada per com pot colpir la crisi derivada del coronavirus a alguns del seus clients. Compta que molts d’ells, botiguers i empleats d’altres negocis a l’entorn de la principal artèria comercial de Badalona, apujaran les persianes abans que ells. “Tenim clar que serem els últims a poder obrir”, reconeix no sense preocupació per les mesures que els imposaran. Té clar que les mesures higièniques s’hauran de respectar al màxim i els guants i les mascaretes es convertiran en objecte quotidians, però li preocupa que tots els detalls no es coneguin encara. “No sabem si haurem d’instal·lar pantalles o fer alguna altra adaptació”, es lamenta.

Tot i el tancament precipitat i la situació difícil dels primers dies de confinament i incerteses, el Fígaro i la resta de restaurants associats a Forquilla Badalona van tenir temps de ser solidaris. “Vam haver de deixar de treballar d’un dia per l’altre, amb el rebost ple i molts productes frescos que no vam poder fer servir.” Per això, Forquilla Badalona es va organitzar ràpidament perquè els associats poguessin donar els productes que no havien pogut fer servir al banc dels aliments de la ciutat, on es van repartir entre les famílies necessitades. Ara, els treballadors del restaurant Fígaro ja pensen en el futur. “Tant de bo per Nadal puguem estar un altre cop al 100%. Si és així, serà una bona notícia”, diu la Roser, que no gosa fer-se il·lusions d’una recuperació més ràpida.