Anar des de Begur fins a Calella de Palafrugell pels camins de ronda es una experiència insuperable que ja hem explicat, i és per això que hem considerat interessant parar a cada poble. Començarem a Begur, que, encara que no estigui estrictament situat sobre la costa, sí que és el punt de partida per anar a cales com ara Aiguafreda, sa Tuna, sa Riera, Aiguablava, Fornells o l’Illa Roja, i és un poble que, com va escriure Pella i Forges, ha sabut conservar el “caràcter indòmit, constant i noble”. El seu castell encara guarda el drama de Montgomery Clift i Elisabeth Taylor, que un llarg i càlid estiu van posar aquest racó en el mapa del món mundial i avui, quan la platja de l’Illa Roja manté la categoria de pionera en la mística naturista, el visitant queda atrapat per un paisatge en què els espadats conspiren amb les platges i els penya-segats i que genera seqüències impactants, com ara les que van de la Roca Negra a Aiguafreda. Sorrals com els de sa Riera, caps com els de la punta de la Creu, des Forn, de sa Nau o cap sa Sal, trenquen les línies d’un horitzó irregular però fascinant. Imatges com per exemple les de sa Tuna, una cala de mar plana guardant el cap de Begur, consoliden la impressió que. malgrat l’especulació, per ara guanya el món primigeni quan els esculls eren terra de llagostes i els pescadors, savis en vents i cops de mar, controlaven el temps. En els últims anys els erms s’han omplert de segones residències; però, malgrat els canvis sobtats, no s’ha esborrat la marca d’una terra en què les platges exerceixen de punts de recés i trobada, la qual cosa ha comportat que al seu voltant els antics poblats per guardar xarxes i barques esdevinguin espais turístics i de diversió. Imprescindible conèixer Fornells, gaudir amb el blau intens d’Aiguablava, descobrir la naturalesa aspra d’Aigua Xelida i fer una aturada a Tamariu, un paradís recuperable de cases blanques i finestres de colors, iconografia que es repeteix a Calella i Llafranc. Des del far de Sant Sebastià podem descobrir una visió total de la costa. Per un cantó, els espadats del salt de la Ramaboira; per l’altra, les platges i, al fons, Calella amb les seves formes rectilínies i els volums ordenats, que ha sabut convertir les voltes del Port Bo en un símbol de personalitat.