Un de cada tres usuaris de Càritas és nou
Els ingressos a les llars cauen un 33% amb una mitjana de 536 euros
Les deu Càritas diocesanes catalanes van acompanyar 217.171 persones, amb una inversió de 45,6 milions d’euros l’any passat. Una memòria que quedava eclipsada per l’emergència social que els últims mesos ha monopolitzat els esforços de l’entitat vinculada a l’Església. “L’estat d’alarma ho va aturar tot i va enterrar en el confinament moltes esperances de futur, però Càritas no es va aturar”, assenyalava el president de l’entitat, Francesc Roig, en una roda de premsa que començava recordant el recentment desaparegut pare Manel. L’entitat ha atès en plena pandèmia un 36% de nous demandants, que mai havien requerit ajuda o que feia temps que no en demanaven. Al maig es van cobrir les necessitats de 103.180 persones, un 63% més que a l’inici de la pandèmia. La representant de la comissió d’acció social, Cora Mazo, destacava l’especial vulnerabilitat de les llars amb menors a càrrec, que representen un 48% de les persones ateses. “La manca d’habitatge digne és un dels factors d’exclusió social”, hi afegia reivindicant la implicació de les administracions per donar-hi sortida.
Per la seva banda, la responsable de comunicació de l’entitat, Anna Roig, alertava que els ingressos de les llars ateses han caigut un 33%, ja que ingressen de mitjana uns 536 euros, mentre que les llars que ja no en tenen cap han passat d’un 8,5% a un 23%. Altres dades que va compartir i que “fan encara més mal” és que un 12% de les llars amb menors hagin hagut de renunciar a una feina per cuidar els fills o que un 3% de les famílies admeten que han deixat un menor de 10 anys sol més de dues hores per anar a treballar. “L’economia informal cau i molts patiran si la Covid s’allarga“, indicava Roig tot reclamant canvis en les polítiques migratòries i d’asil per evitar que les persones en situació irregular siguin “doblement invisibles”. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va fer una crida a la classe política i a la societat per caminar i “remar en la mateixa direcció” per superar la pandèmia. “Cal estar al costat dels més vulnerables, amb un acompanyament fratern i compromès.”
