Set de cada deu immigrants no resideixen en un habitatge digne
Càritas ja denunciava fa tres setmanes situacions com la que ha provocat l’incendi de Badalona
Entitats socials exigeixen polítiques d’habitatge “que no deixin fora ningú”
La situació de vulnerabilitat i pobresa severa en què viuen un 23,6 % de les persones immigrants va ser denunciada amb xifres a la mà per Càritas Diocesana de Barcelona fa només tres setmanes. En un informe presentat el 19 de novembre amb el títol Fronteres in-visibles, l’entitat assegurava que set de cada deu immigrants es troben en una situació “d’exclusió residencial”. Segons Míriam Feu, cap del programa de migració de l’entitat, això no només vol dir que són persones que tenen dificultats per accedir a un lloguer. Feu ja es va referir durant la presentació de l’estudi a persones que “viuen en amuntegament”, que és justament el que passava a la nau sinistrada de Badalona, o que “fins i tot dormen al carrer”. Tot plegat, assenyalava l’entitat, per “l’existència de barreres legals i administratives que impedeixen que arribin a una situació regular que els garanteixi els drets bàsics”.
Precisament aquesta situació de vulnerabilitat és el que ha denunciat la Taula del Tercer Sector, que considera que l’incendi ha evidenciat que “la falta d’accés a un habitatge digne i assequible està impactant directament en els col·lectius més vulnerables”, una situació que s’ha agreujat encara més amb la Covid-19.
La Taula del Tercer Sector insisteix a denunciar la “greu emergència de l’habitatge que hi ha a Catalunya” i com aquesta mancança “colpeja sobretot les persones que no tenen cap alternativa habitacional i que es veuen obligades a viure en infrahabitatges que no són segurs, en unes condicions pèssimes i sovint sense ni tan sols tenir accés als subministraments bàsics”.
Sos Racisme, amb el suport d’una vintena d’entitat i col·lectius, reclama un pla de xoc liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el govern estatal i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’Habitatge a zero i reallotjar totes les persones que malviuen en espais temporals i precaris. També es demana que es garanteixin els subministraments bàsics implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha denunciat que els immigrants “siguin tractats com persones de segona fila i estiguin obligats a viure en condicions infrahumanes que poden acabar en tragèdia” i ha exigit un cop més “una política d’habitatge que no deixi ningú enrere ni obligui ningú a ocupar en precari”.
LA XIFRA
LA FRASE
Acord per fer 1.200 pisos de lloguer a Barcelona
El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va signar ahir un protocol amb la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per construir més de 1.200 habitatges de lloguer assequible o social a la metròpoli de Barcelona.
Ábalos va assegurar que el protocol obre una via per ampliar el parc públic d’habitatge en una zona on es concentra el 42% de la població catalana. El ministre ha subratllat la necessitat de ser “més proactius” per resoldre “l’abandonament de la política pública en matèria d’habitatge”. Ábalos també va expressar el seu desig d’aprovar, abans de Nadal, la pròrroga de la moratòria de desnonaments fins al final de l’estat d’alarma. I va recordar que Catalunya rebrà gairebé 300 milions per augmentar i rehabilitar el parc públic d’habitatge.