Millora el coneixement del català entre la població adulta
L’ús de la llengua continua estancat als jutjats, les notaries i el cinema
L’evolució de les competències lingüístiques a l’ESO és favorable
Augmenta l’ús del català a internet
Creix el coneixement del català en la població major de 15 anys, i ho fa en les quatre habilitats lingüístiques: el 94,4 % de la població entén el català, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. Aquests percentatges es recullen a l’enquesta d’usos lingüístics a Catalunya del 2018 i representen un lleuger increment respecte del 2013 –l’enquesta es fa cada cinc anys, des del 2003–. La millora més evident dels últims cinc anys s’ha experimentat en l’escriptura, ja que el 2013 el sabia escriure el 60,4% de la població. Puja en tres punts la comprensió lectora, mentre que en la resta d’habilitats la diferència és menor.
L’enquesta d’usos lingüístics a Catalunya es complementa amb altres com l’estudi Ofercat, l’enquesta de participació cultural a Catalunya del 2019, el Sistema d’Indicadors de l’Ensenyament de Catalunya i indicadors dels usos lingüístics a la universitat i a l’administració de justícia, i totes les dades conflueixen en l’informe de política lingüística 2019, que va fer públic ahir la Generalitat.
Per primer cop s’analitza l’ús de la llengua desmembrant l’àmbit metropolità en vuit subàmbits, i l’Alt Pirineu i Aran en dos –s’analitzen en total 16 territoris–. Això permet, per exemple, detectar que a l’Hospitalet gairebé el 38% de la població no sap parlar el català i quasi el 30% no sap llegir-lo. Es tracta del percentatge més baix de tots els àmbits estudiats, i es correspon amb el percentatge més baix de persones nascudes a Catalunya, un 47,9% de la població. Segons l’estudi, al Baix Llobregat sud, al Barcelonès nord i a l’Hospitalet gairebé el 30% de la població no el sap parlar. El Vallès Oriental, el Maresme i el Baix Llobregat nord, en canvi, estan per sobre de la mitjana catalana de població que sap parlar català.
Ús diari del català
Un 76,45 de la població major de 15 anys utilitza el català en algun moment del dia. Ho fan el 72,6% de persones de l’àmbit metropolità i el 89,6% del de les Terres de l’Ebre, per posar els dos extrems. A l’àmbit metropolità la forquilla d’ús del català oscil·la entre el 79% del Vallès Oriental i el Maresme i el 55% de l’Hospitalet. El percentatge d’ús diari arriba dins al 94% en el cas de la població nascuda a Catalunya.
Segons l’informe, el salt a un ús més freqüent del català es fa a la segona i tercera generació de fills i filles de les persones que han vingut de la resta de l’Estat i de l’estranger. La transmissió lingüística intergeneracional del català creix i és de 7,1 punts favorable al català. L’indicador era de 6,2 punts el 2013.
En l’àmbit de l’educació, l’enquesta recull una lleugera millora de les competències lingüístiques en català, anglès i francès en la primària, mentre que el castellà experimenta una caiguda de tres punts. L’avaluació de les competències a quart curs d’ESO revela que els resultats en llengua catalana, castellana i anglesa són similars. La majoria de l’alumnat té un nivell alt o mitjà-alt en totes les llengües, excepte en llengua francesa, on és mitjà-baix –el descens és de 13 punts respecte del 2018–. S’experimenta també una lleugera millora en la prova d’accés a la universitat al català, el castellà i el francès, però l’anglès registra un petit descens i se situa al nivell del 2017. Un cop a la universitat, l’informe recull que el nombre d’assignatures en català ha augmentat, amb 1.283 assignatures més. És un increment molt superior al de les assignatures que s’ofereixen en castellà, on l’augment ha estat de 942 assignatures i en anglès, de 520. Les assignatures que les universitats imparteixen en llengua catalana s’han incrementat un 18,6% des del curs 2014/2015.
En l’àmbit del consum i els serveis es detecta que el català és la llengua més utilitzada en l’administració local i en la de la Generalitat, on l’ús oscil·la entre el 58,5% i el 62,6%. L’ús és, en canvi, molt minoritari en el món de la justícia, ja que, segons les dades, només l’11,4% dels documents que es generen als jutjats són en català –pel que fa als jutjats que treballen amb el sistema informàtic e-justícia.cat–. L’ús del català en les sentències és encara més baix, d’un 8,5%, tot i que el 2018 el percentatge era del 7,5%. També és reduït en els registres de la propietat, amb una mitjana del 13,6% i una tendència descendent. I el percentatge de documents notarials redactats en català va ser d’un 9,1% l’any 2019.
La llengua a internet
Pel que fa al comerç, els comerciants tendeixen a adoptar majoritàriament el català quan els clients el parlen. La presència del català en l’etiquetatge és desigual. El 70% de vins i caves estan etiquetats almenys en català, mentre que la llengua no té presència en etiquetes de medicaments, telèfons mòbils, productes de neteja o refrescos, entre d’altres.
Si parlem de xarxes socials, gairebé totes les grans marques s’adapten a les llengües dels clients, tot i que la llengua inicial a les xarxes socials és el castellà –menys del 8% dels missatges que les marques amb més notorietat publiquen a Facebook, Twitter i Instagram són en català–. El català ha crescut com a llengua de consum a internet, ja que el 63,8 % de la població que ha consultat la xarxa ha visitat pàgines en català, cinc punts més que el 2018. Però el 90% dels consumidors voldrien poder parlar en català amb els altaveus intel·ligents.
I pel que fa al consum cultural, set de cada deu lectors llegeixen el diari en català i el 45,8% de la població que va escoltar música el dia abans ho va fer en català –el 74,4%, en castellà, i el 85,4%, en altres llengües–. La presència en el cinema és molt més minoritària, ja que el 9,3% dels espectadors van veure una pel·lícula en català i gairebé el 90%, en castellà. El 22% dels llibres que es van publicar l’any passat van ser en català, i en relació amb l’últim llibre llegit, el 31,3% de la població ho va fer en català; el 59,2%, en castellà, i el 7,8%, en altres llengües. La situació és millor al teatre i les arts escèniques, ja que el 62,2% dels espectadors van veure l’últim espectacle en català, el 42,6% el van veure en castellà i el 12,5%, en altres llengües.
