Els equipaments del Barri Vell

El 30 de juny passat es van fer públiques les conclusions del procés participatiu Per un Nou Vell, que pretenia posar en relleu la necessitat de proposar usos en els edificis qualificats d’equipaments del Barri Vell de Girona.

Gràcies a aquest procés s’ha pogut saber que hi ha finques senceres qualificades d’equipament que pertanyen a congregacions religioses que han quedat buides i que estan a la venda esperant comprador.

 Davant d’aquesta oportunitat sorprèn  la passivitat  de l’Ajuntament, i ens preocupa que aquests immobles passin a mans d’empreses privades i en un futur ja no puguin donar un servei al conjunt de la ciutadania. D’igual manera ens amoïna que es posi en risc la preservació de la vàlua arquitectònica d’algunes d’aquestes peces tan característiques del teixit urbà, que és justament una de les finalitats amb què fou concebut el pla especial del Barri Vell, marc de referència que s’ha demostrat tan eficaç des de la seva redacció ja fa algunes dècades.

 Davant d’aquesta situació volem fer les següents reflexions:

 En un entorn democràtic, la iniciativa pública és garantia de la defensa de l’interès de la comunitat. En una ciutat, en un barri, l’administració ha de vetllar per l’adequació dels serveis i equipaments a les necessitats de la ciutadania i per la preservació del seu patrimoni arquitectònic.

 Si no es vol deixar perdre l’oportunitat de poder dotar d’equipament públic el Barri Vell ara o en el futur, l’Ajuntament hauria vetllar perquè l’ús de les finques qualificades com a tals s’ajusti a la normativa vigent, o bé adquirir-les per desenvolupar-les o per tenir-les en reserva.

 En algunes de les finques qualificades d’equipament que ja s’han venut recentment, s’hi estan realitzant obres que no s’adeqüen a la llicència i s’estan utilitzant com a habitatge particular, davant una actuació del govern municipal insuficient per tal d’evitar-ho. Aquest és el cas de la finca situada al carrer Alemanys 4, edifici qualificat com a bé cultural d’interès nacional.

 Igualment és de gran interès l’antic convent de les Clarisses, que inclou els coneguts Banys Àrabs, i que actualment està en procés de venda a mans privades. Així com també el convent de les Butinyanes, una de les finques més grans del Barri Vell situada a tocar de la Catedral, que ha iniciat el procés de venda d’una gran part de la seva superfície a un promotor privat.

 Tots són edificis i finques de gran vàlua històrica i patrimonial. D’altres, a més, són de valor estratègic per les seves grans dimensions. La pèrdua d’aquestes finques significaria la privatització d’una superfície d’equipaments clau per a la ciutat.

 Alguns dels immobles en risc de privatització tenen característiques tipològiques que els fan idonis per a la conversió en equipaments al servei de la societat. La seva estructura a l’entorn de patis interiors d’una certa dimensió podrien constituir espais deliciosos de trobada entre els usuaris de l’equipament i el conjunt de la ciutadania.

Al mateix temps que els immobles descrits estan en procés de compravenda, hi ha institucions culturals i pedagògiques de gran retorn social que no tenen suficient espai al barri i que no troben altra solució que cercar superfícies de treball en municipis propers.

 Actuar pel bé de la comunitat és també aconseguir els millors projectes d’intervenció en el patrimoni arquitectònic. Si bé la llei obliga que tots els projectes desenvolupats per l’administració s’adjudiquin via concurs d’idees, la llei no exigeix el mateix als particulars, sinó que únicament ha de complir la normativa vigent, però ja sabem que aquest compliment malauradament no sempre garanteix la qualitat arquitectònica de les actuacions en espais de tan alt valor i singularitat.

 Per concloure, entenem que el procés participatiu ha nodrit el debat amb bones reflexions sobre el possible futur dels equipaments del Barri Vell, però seria essencial que es desenvolupessin com a finques de propietat pública i mitjançant concursos d’idees que garanteixin una verdadera revaloració i protecció del patrimoni de la ciutat. Demanem al govern municipal que lideri i desenvolupi un projecte de futur per als equipaments del Barri Vell que els converteixi en espai d’ús quotidià al mateix temps que en referència històrica compartida per a tots els gironins.