Una de les conseqüències del confinament i de les restriccions a l’hora de viatjar per reduir el nombre de contagis de Covid ha estat una major afluència al medi natural. Són moltes les persones que han optat pel turisme de proximitat i per les activitats a l’aire lliure, i això s’ha traduït en un increment d’accidents i de la intervenció dels Bombers. Tant, que enguany s’ha incrementat un 40% el nombre de rescats en comparació amb les mateixes dates del 2019, abans de la pandèmia, i un 24% en comparació amb l’any passat. S’han fet 1.211 intervencions aquest 2021. Fins al 22 d’agost del 2020 s’havien registrat 975 rescats i fins a la mateixa data del 2019, 868. El 2019 es va tancar amb 1.440 intervencions i el 2020, amb 1.651 al conjunt del país. Des del 2010 s’han fet 14.680 rescats. Els accidents es concentren els caps de setmana i, tot i que la Generalitat defensa que el servei està ben dimensionat, de vegades s’han de posar serveis en espera i prioritzar els greus per l’acumulació d’accidents.

“Sens dubte hi ha hagut un increment d’afluència de gent al medi”, valora Alfons Esterlich, sergent de la unitat tècnica del Grup d’Actuacions Especials (Grae) dels Bombers de la Generalitat. “La pandèmia ens ha fet obrir els ulls, i després del confinament hi ha hagut un augment de disciplines al medi i de turisme local”, assenyala. El rescat a la muntanya suposa el 60,8% del total, i un 28,3% correspon a la recerca de persones perdudes. El Grae també actua al medi marítim (6,25%), al medi fluvial (3,9%) i a coves i pous (0,6%). “El rescat més freqüent és el de l’excursionista que ha tingut un contratemps banal, com una torçada de turmell, una indisposició de calor o un cansament extrem que li impedeix seguir caminant. No és un incident gaire complicat, però si et torces un peu a un quilòmetre d’on pot accedir l’ambulància algú t’hi ha de transportar.” Un home de 100 kg de pes necessitarà nou o deu persones per transportar-lo en llitera, explica. L’altra alternativa és el transport en un dels tres helicòpters que el Grae té a la Cerdanya, la Seu d’Urgell i Olot. Hi ha tres bases de muntanya i un grup subaquàtic. Dos dels helicòpters estan medicalitzats i al Grae hi treballen 95 persones.

Els serveis més perillosos són aquells en què la vida de la persona està en perill, i els motius són diversos: una caiguda que ha provocat traumatismes al cap i a la caixa toràcica, un atac de cor, una baixada de sucre... Aquest agost, per exemple, els Bombers han hagut de rescatar un escalador que es va precipitar d’una altura de 35 m al Pedraforca i una noia que va caure a les roques de la cala del Molí, a Sant Feliu de Guíxols. “Els accidents mortals són pocs, per sort”, assenyala el sergent del Grae.

Esterlich alerta que de vegades els accidents es produeixen per no haver planificat bé l’activitat i no haver mesurat bé la forma física. “S’ha de saber quin desnivell té la ruta, quines dificultats tècniques presenta i cal pensar quines hores s’hi dedicaran. No es pot sortir a caminar a les onze del matí perquè t’enganxarà la calor del migdia, no es pot caminar 30 km si estàs acostumat a fer-ne 15 i no t’has de deixar influir per l’amic per fer més del que pots. Quan et canses comets errades”, alerta el sergent.

Enguany, per exemple, s’ha detectat que hi ha hagut un augment en pràctica de bicicleta de muntanya, tant que del rescat de mitjana que tenien un cap de setmana s’ha passat a quatre o cinc. “La caiguda és l’accident més freqüent, però també hi ha ciclistes que tenen un atac de cor per l’esforç”, explica Esterlich.