“Volem peatges que paguin el transport públic”

Hi ha hagut una forta davallada el 2020 i es recupera més ràpid el transport privat que el públic. La bicicleta i el cotxe són els que surten amb més força. En el cas del cotxe, és una mala notícia. Cal fer molts esforços en polítiques de mobilitat sostenible. La demanda cau, l’oferta es manté i s’ha de finançar de manera extraordinària. Demanem que les administracions assegurin les aportacions però s’han de començar a plantejar figures finalistes: peatges, taxes. Volem peatges que ens paguin el transport públic. Les carreteres, també les paguem entre tots. Només que els conductors paguessin el manteniment de les autopistes, tindríem més de 100 milions anuals per invertir en transport públic.

S’hauria d’implicar més però el principal problema és que es compleixi el repartiment competencial en inversions en infraestructura. En la xarxa d’Adif però també en carrils bus a les vies de l’Estat, venim d’un dèficit inversor de 20 anys que ha començat a solucionar-se fa quatre anys però necessitem una política inversora continuada de 15-20 anys.

Carrils bus protegits i segregats, que no siguin envaïts contínuament per cotxes, motos, taxis. Connectar i expandir el tramvia a la Gran Via, al centre d’Esplugues, Molins, Badalona. Calen estacions de busos interurbans de qualitat a Barcelona – l’única digna és l’estació del Nord. El Vallès necessita carrils bus propis. I, en xarxa ferroviària, millorar Rodalies: duplicar l’R3 i l’R1, túnel a Montcada (R4) i millorar la capacitat dels túnels de Barcelona. Anem molt tard: la infraestructura que hi ha dona per al que dona.