La situació del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà
El Govern ha iniciat el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua
“Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim consens i suport, el Departament de Cultura organitza taules rodones temàtiques i territorials sobre la situació de la llengua i convida persones i entitats a participar-hi
“Set experts acadèmics han fet l’informe «Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana» amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats
La situació del català es resumeix en un seguit de paradoxes que dificulten tant el cofoisme com el derrotisme, i alhora requereixen lucidesa per decidir les accions que poden portar la llengua al seu ús normalitzat en tots els àmbits. Anem a pams i observem algunes d’aquestes paradoxes.
Mentre el català està fixat com la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament, la normativa reguladora de l’Administració de justícia impedeix l’exigència del coneixement de la llengua catalana al personal judicial per ocupar una plaça a Catalunya, i conseqüentment les sentències dictades en català no arriben al 10%.
Mentre al teatre, la ràdio i la premsa, el català hi és majoritari, a la televisió, el vídeo a demanda, els videojocs i les xarxes socials la llengua ocupa una posició entre minoritària i marginal.
Mentre en diverses comarques el català és la llengua habitual en tots els sectors, hi ha municipis on el català té un ús completament sectorial.
Mentre augmenta el nombre de famílies que parlen en català als fills (tot i no ser la llengua inicial dels pares), el seu ús percentual és decreixent a causa de l’arribada de població no catalanoparlant.
I mentre la diversitat de llengües inicials dels catalans redueix dràsticament el nombre de parlants que interactuen sempre en una única llengua (sigui el català o el castellà), la voluntat d’aprendre el català i el desig que en el futur es pugui parlar arreu en català estan molt estesos fins i tot entre els qui no identifiquen el català com a llengua pròpia.
L’escenari, per tant, és complex, i requereix urgentment la presa de decisions i l’aplicació de mesures que tinguin en compte les necessitats tant dels parlants actuals del català com d’aquells que la llengua necessita incorporar per assegurar el seu ple ús en tots els àmbits.
En aquest sentit, hem de confiar en el Pacte Nacional per la Llengua i tot el procés participatiu que suposa. Les necessitats del català són molt diverses i les seves casuístiques també, per això escoltar totes les veus possibles pot ajudar a millorar la situació de la llengua. Posem-nos-hi. Aquest Pacte pot ser una bona oportunitat per apuntalar entre tots el català i superar els condicionants i les paradoxes que avui impedeixen el seu desenvolupament real com a llengua comuna. Sobre el català parlem-ne avui, per parlar-lo demà.