Voltors a l’Empordà
Tres parelles de voltors comuns han criat aquest any en municipis de l’Alt Empordà
L’ornitòleg Jordi Sargatal assegura que no hi ha constància que això hagués succeït en els darrers 100 anys
Tres parelles de voltors comuns han niat aquest any en una zona d’accés molt complicat de l’Alt Empordà, en uns espais limítrofs amb l’Alta Garrotxa, comarca on ja fa uns deu anys que hi viuen i també hi crien. L’ornitòleg Jordi Sargatal té constància de la descoberta i la posa en context. “Pel que hem pogut saber, és possible que alguna parella ja hagués criat per la zona l’any passat. Aquest any han consolidat la colònia i ja hi ha a la zona tres parelles de voltors criant”, va constatar Sargatal, que els ha observat des de la distància.
La troballa posa de manifest que la reintroducció del voltor està tenint els seus efectes. “Puc afirmar –manifestava Sargatal contundentment– que com a mínim feia un segle que no criava cap voltor a l’Empordà.” A la Garrotxa, els voltors hi crien des de fa uns deu anys. “El voltor comú –concreta– sol criar en penya-segats de la vall de Sant Aniol i els voltants. Ara, tan avall no se’n coneixia la presència”, va descriure.
Extinció d’animals nocius
Els voltors van estar en perill d’extinció a la península Ibèrica. Les Juntes d’Extinció d’Animals Nocius, creades pel govern franquista l’any 1953, van contribuir decididament a la pràctica extinció del voltor comú, un carronyaire que, com que menjava animals perseguits com a “nocius” per aquestes juntes que eren enverinats amb estricnina, en pagava les conseqüències.
Sargatal defensa la necessitat de recuperar la figura dels canyets de carronya, espais on deixar bèsties mortes perquè els voltors se les mengin. “Antigament, quan es moria una mula o un animal gros, es dipositava als canyets. Els voltors baixaven a aquests espais i allò quedava netejat en un girar d’ulls. De mica en mica, se’n van recuperant arreu. Això és molt bo per als voltors”, assegura.
Des de finals dels anys setanta, amb l’eliminació de les Juntes d’Extinció d’Animals Nocius i amb la conscienciació estesa majoritàriament per l’activitat divulgativa de Félix Rodríguez de la Fuente a l’única televisió que es veia al país, van proliferar iniciatives per recuperar canyets.
Sargatal explica una experiència que va protagonitzar a Sant Grau d’Entreperes, a la Garrotxa. “Va ser divertit, perquè en aquella època col·laborava amb el Zoo de Barcelona i, quan es moria un animal del zoo, el portàvem allà a veure si baixaven. El guarda que hi havia de portar els cadàvers estava tip d’haver de portar animals morts al cotxe. Ens en vam atipar, perquè no teníem resultats”, va explicar l’ornitòleg.
El canyet de la fundació
Més recentment, desvela Sargatal, Pioners of Our Time, una fundació de conservació de la natura impulsada per l’holandès Stef van Dongen, a la frontera entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà, han instal·lat un canyet on s’aboca setmanalment menjar d’escorxadors de la comarca. Aquest canyet, situat a la finca Mas les Vinyes, a cinc minuts d’Albanyà, és, a parer de Sargatal, el que “ha atret voltors comuns, voltors negres, trencalossos i aufranys fins a la zona”, cosa que ha d’ajudar a la instal·lació de parelles en zones pròximes. L’ornitòleg figuerenc està molt satisfet dels resultats d’aquestes iniciatives.
“Quan als anys setanta em vaig acostar als pocs estudiosos d’ocells que hi havia a Catalunya, agrupats al voltant de Salvador Filella al Museu de Zoologia de Barcelona, hi havia dues espècies que em fascinaven especialment: les cigonyes i els voltors.”
Les primeres ja estan plenament reintroduïdes a Catalunya; la presència dels voltors ja està ara plenament consolidada, i l’arribada a l’Empordà, per Sargatal, és una “fita històrica per al conservadorisme”.
Tal com succeeix amb la reintroducció de l’os, els voltors tenen els seus detractors. Sargatal considera que no són cap perill per als animals vius. “El voltor no ataca animals vius, perquè ha evolucionat molt”, assenyala. Admet, d’altra banda, que hi ha algunes circumstàncies puntuals en què el voltor sí que pot provocar algun maldecap. “Si té molta gana i troba una ovella o una vaca que pareix, pot generar algun problema. Són, però, circumstàncies molt concretes”, afirmava. La clau es troba en els canyets que tenen “una funció molt ecològica”.
Hi ha dos tipus de voltors: el comú, com el que ha niat ara a l’Empordà, i el voltor negre. Els primers crien en penya-segats, igual que l’aufrany i el trencalòs. “El voltor comú és gregari, cap pelat i cria en colònies i en rocams. El voltor negre prefereix els arbres. Els comuns mengen les entranyes del cadàver; els negres, la musculatura.”
“Una bona notícia que no ha de portar cap conflicte”
Joan Puntí
El president del Consorci Salines-Bassegoda i alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo, considera una “molt bona notícia” i un “bon indicador de la riquesa dels espais naturals dins del Consorci Salines-Bassegoda” que el voltor nidifiqui a la zona. A més, Morillo no veu que això hagi de generar “cap conflicte amb pagesos, ramaders o caçadors, de la mateixa manera que no en genera en altres llocs del Pirineu”.
Considera, així mateix, que existeixen “oportunitats que aportin valor” i assenyala que cal fer “gestió del bestiar mort”. “A més, també hem de poder garantir la continuïtat de les activitats que se’n poden veure afectades si es dona alguna situació de conflicte.” Manifesta, d’altra banda, que està convençut que la presència del voltor és “una oportunitat de generar riquesa social, de promoure un turisme sostenible i respectuós, i de fixar població als pobles de Salines-Bassegoda, sobretot els més aïllats”.
L’esparver cendrós
Als espais naturals dins del Consorci Salines-Bassegoda, Morillo fa notar que s’estan “recuperant i incorporant espècies que havien retrocedit i també desaparegut, com és el cas del voltor comú, i també de l’esparver cendrós.”
A banda dels esforços de recuperació, tant a l’EIN del Massís de les Salines com a l’EIN dels Penya-segats de la Muga i l’EIN de la Garriga d’Empordà, s’han detectat desequilibris per l’augment, per exemple, de la població d’ungulats com el senglar, el cabirol i també el cérvol. “En aquest sentit, el voltor també hi té el seu paper. Però cal tenir eines per gestionar aquests desequilibris.”
