Societat

Llengua

“Som el que parlem”

L’artista olotina Duaita Prats recull paraules i frases fetes que recorda dels seus avis i que avui ja no es fan servir o se senten molt poc

No és un diccionari convencional, sinó que vincula el lèxic a moments de la seva vida

L’empobriment i el procés cap a la marginació que sembla haver agafat la nostra llengua solen ser motiu d’alarma i de laments, però en canvi no són tan nombroses com caldria les iniciatives per frenar el procés. Una manera de fer-hi front és fixar el lèxic que sobreviu (si més no, en la nostra memòria) per així conservar-lo i posar-lo a disposició de qui vulgui utilitzar-lo, tal com ha fet l’artista olotina Duaita Prats a Diccionari de records d’una xava garrotxina, pensat i elaborat a tall de rebel·lió contra “la uniformitat dels mitjans de comunicació” i “la maleïda globalització” que han fet estralls en el català.

No es tracta d’un recull de paraules exhaustiu i convencional, sinó d’una llista ordenada alfabèticament de mots molt personal. Prats ha tingut la paciència –el “bei”, que diria ella– d’anar anotant durant anys les paraules que anava recordant del temps de convivència amb els avis –última generació d’una manera de viure i parlar en extinció– i que presenta en el context de les escenes i sensacions concretes a les quals les vincula l’autora, nascuda el 1960 i que ha repartit la seva vida entre Barcelona i la Vall d’en Bas. És en aquest vessant tan íntim (“un farcell d’emocions”) on trobem la riquesa del llibre, un petit tresor autoeditat fa dos anys que està passant desapercebut, injustament. Uns exemples del seu contingut: “Allinllà. Cap allà, vista enllà, lluny. La iaia Ramona de petita havia anat tan lluny, viatjant sola de la Cot a Barcelona, que no es treia la paraula de la boca tot acompanyant-la amb el gest de la mà”; “Ennaigar-se. Estar molt desitjosa d’una cosa que no sembla a l’abast. M’ennaigava de menjar olives cada vegada que veia el recipient rodó de vidre de la botiga i no en podia agafar perquè tenia prohibit de tocar-les”; “Suet. Jersei. Em va costar entendre l’avi Ton les primeres vegades que me l’esmentava. Pensava com puc ‘suar’ si fa un fred que pela? Aquesta similitud em confonia. No anava molt lluny la cosa! L’avi sense saber-ho usava un anglicisme: de sweater (suador), suèter i el seu suet.” En total hi ha prop de 300 paraules i frases fetes, seleccionades d’entre un recull de 600. En cada una d’elles, s’explica si està recollida a l’Alcover-Moll o al DIEC. Moltes no figuren en cap d’aquests diccionaris de referència, una circumstància que l’autora lamenta però que, en la seva opinió, dona més valor al seu treball.

L’origen d’aquest vocabulari –explica Prats– són bàsicament els quatre avis, nascuts entre 1884 i 1910 a Esparreguera, la Cot (Santa Pau) i el Mallol i els Hostalets (Vall d’en Bas). “Gràcies a aquestes quatre persones em sento privilegiada per haver viscut els darrers alens d’una època entre un modus vivendi encara arcaic i un futur trencador que picava a la porta”, argumenta l’autora, una d’aquelles persones convençudes que l’idioma és el pal de paller de la nostra identitat: “Al cap i a la fi, som el que parlem.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ
urbanisme

Adjudiquen la rehabilitació de les cases del castell d’Amposta

AMPOSTA
GIRONA

Finalitzen les obres de l’enllumenat d’accés als jardins de les Pedreres

GIRONA
GIRONA

Tallen el pas per sota del viaducte al carrer Pedret per un despreniment

GIRONA
Societat

Mor Tuni Jordana, activista cultural i fundadora de la Gralla de Granollers

solidaritat

Pineda de Mar, Calella i Salou acullen 25 infants ucraïnesos durant tres setmanes

PINEDA DE MAR
patrimoni

El jaciment ibèric de Puig Castellar, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Santa Coloma de Gramenet