Els desequilibris del concert
La manca d’actualització del decret de concerts afavoreix la segregació escolar
La Fundació Bofill defensa un nou text per exigir corresponsabilitat en l’escolarització dels vulnerables
L’actual normativa genera greuges entre les mateixes concertades
Fa 30 anys que el decret que regula els concerts educatius està vigent, una normativa que el Departament d’Educació es va comprometre a actualitzar el 2019. La regulació que marca ara la relació entre la Generalitat i els centres de titularitat privada que formen part del servei públic d’educació es basa en un decret del 1993. Una normativa anterior a les lleis d’educació catalana i espanyola actuals, i que afecten aspectes com ara els requisits per accedir al concert, les obligacions dels titulars dels centres i el mecanisme de finançament dels concerts. El juliol del 2019 Educació va engegar un procés de consulta pública prèvia a l’elaboració del projecte del nou decret, però el procés va quedar aturat el 2020.
La Fundació Jaume Bofill va alertar ahir que aquesta aturada compromet greument el repartiment equilibrat d’alumnat vulnerable, fet que suposa un fre a les millores que preveu el Pacte contra la Segregació. Com a exemple, una dada: els centres concertats escolaritzen un 11% d’alumnes estrangers, la meitat que la xarxa pública. “El decret és imprescindible per poder fer avenços” en la lluita contra la desigualtat educativa”, va alertar ahir el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, “però pel que sigui no arriba”. Segons fonts del Departament d’Educació, “el projecte de decret de regulació de concerts educatius està actualment en la darrera fase de tramitació interna, i abans d’acabar el curs actual s’iniciarà la tramitació final”.
Segons Palacín, Catalunya és dels països amb més taxa de segregació escolar –mesurada com el desequilibri entre l’alumnat d’un centre i la realitat social del barri on està situat– i “pioners a considerar la segregació un problema de política publica”. Conscients d’aquesta desigualtat, el 2019 es va aprovar el Pacte contra la Segregació Escolar amb un ampli consens de la comunitat educativa que ja ha donat fruits. Però encara es mantenen insuficiències en la gestió de la matrícula viva i el finançament dels centres, entre altres aspectes. I la manca de l’adequació del decret de concerts, segons Palacín, dificulta resoldre moltes de les mancances. “Tenim una escola concertada amb un model de concerts que és profundament incoherent”, segons Bofill. La Generalitat inverteix més de 1.500 milions d’euros anuals a finançar l’escola privada concertada amb uns diners que cobreixen el 60% del cost de la plaça, no pas la totalitat. La conseqüència és que els centres repercuteixen la part que queda descoberta a les famílies amb unes quotes que en realitat haurien de ser optatives però que “a la pràctica són obligatòries perquè, si no, les escoles no se sostindrien” econòmicament, segons Palacín.
Quotes desiguals
Les quotes de les escoles concertades poden ser de menys de 100 euros o de més de 800, i el decret de concerts ha de fer, segons la Fundació Bofill, una funció bàsica: “El concert educatiu no és una subvenció sinó un instrument per proveir una part del dret de l’educació tot finançant la gratuïtat de centres que, malgrat ser privats, estan sostinguts amb fons públics”, segons el director de la fundació. I als quals, en conseqüència, s’ha d’exigir corresponsabilitat a l’hora d’escolaritzar l’alumnat vulnerable. El nou decret de concerts és en aquest sentit imprescindible per fer avenços, segons defensa la Bofill.
Aquest context motiva que les concertades participin ara de manera opcional de les mesures bàsiques per combatre la segregació. El 44% de les escoles concertades va aplicar una reducció de ràtio a 20 alumnes per grup a P3 la passada preinscripció, tal com va fer l’escola pública, tot i no tenir-ne obligació normativa. L’altre 66% no va adoptar la mesura exigida pel Departament d’Educació o ho va fer de manera parcial, amb ràtios superiors a 20. El 71% d’aquests centres rep menys matrícula viva que la mitjana dels municipis on estan ubicats. A més, dos de cada 10 places a la concertada van quedar vacants la preinscripció passada, fet que va provocar sobreoferta al conjunt de la xarxa. Una de cada quatre places per a alumnes vulnerables va quedar vacant a la concertada.
El decret de concerts vigent afavoreix una desigualtat entre les mateixes escoles concertades. L’actual sistema de concerts, amb un pagament lineal a les escoles, “fa que centres més corresponsables pateixin mes”, va alertar Maria Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar de la fundació. “La meitat dels concertats tenen composició semblant al seu entorn, el 10% són d’elevada complexitat i són els que més pateixen la manca de marc regulador. No pot ser que un centre molt humil tingui els mateixos recursos que un altre que no ho és, no es pot donar diners a determinats centres sense corresponsabilitat”, va insistir la investigadora. La fundació proposa un finançament que no sigui lineal, sinó que es distribueixin els recursos disponibles en funció de la complexitat i les necessitats dels centres educatius.
LES FRASES
Falten diners a tot el sistema
Rosa M. BravoLa Fundació Jaume Bofill alerta que tot el sistema educatiu està infrafinançat, una afirmació amb la qual coincideix la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), patronal de l’escola concertada. Segons aquesta fundació, el que realment afecta els centres és “el no compliment de la llei d’educació de Catalunya, que estableix que els ensenyaments concertats haurien de ser gratuïts. I això no depèn del decret de concerts, sinó del pressupost de la Generalitat”. El decret del 1993, segons fonts de la fundació, “només estableix els requisits per ser centre concertat. I l’actualització de la normativa no servirà de res si no hi ha finançament darrere”.
Educació ha aprovat aquest curs una motxilla econòmica per als alumnes més desafavorits, de 988 euros en el cas de les concertades, perquè no hagin de pagar material escolar, llibres de text i sortides escolars. La patronal lamenta que la subvenció no es cobra a l’inici de curs i que només beneficia l’alumnat d’I3 i de primer d’ESO.
