L’emergència en la salut mental dels joves ha arribat a situació “límit”
La Federació de Salut Mental de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya presenten una radiografia de la situació
Demanen reforçar el sistema públic i introduir l’educació emocional en totes les etapes educatives.
Un de cada set joves de Catalunya té un problema de salut mental. Les persones d’entre 18 i 34 anys són les que més visites fan als serveis de salut mental. El suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre la joventut. Les dades no són noves. De tant en tant surt un nou informe. Però avui dues entitats, la Federació de Salut Mental de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), han fet un crit d’alerta i han denunciat que la situació d’emergència en què es troben els joves ha arribat al “límit”.
Aquest matí han presentar la radiografia La situació de salut mental en el jovent català a la Directora del Pacte Nacional de la Salut Mental, Magda Casamitjana, al Palau de la Generalitat, i han exigit actuacions urgent per revertir aquesta situació. Entre les mesures que proposen hi ha el reforçament del sistema de salut pública, molt desequilibrat al territori, més atenció comunitària i introduir l’educació emocional a totes les etapes educatives.
«Ens trobem davant un nou paradigma de salut mental. Hi ha una emergència juvenil en la salut mental», ha alertat Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya. «Això és una crida a l’Administració. La salut mental dels joves està en una situació greu», ha dit per la seva banda Júlia Rosanna, presidenta del CNJC. Segons les dues entitats, aquesta «emergència» també pateix un biaix de gènere, ja que per cada home que pateix depressió, hi ha dues dones.
La radiografia denuncia l’empitjorament de la salut d’aquest col·lectiu i assenyala que l’oferta pública és “molt menor de la necessària” i desigual al territori. Les entitats afirmen que el jovent actual ha patit “múltiples emergències” i també apunten a la pandèmia de la covid-19 com un punt d’inflexió.
Segons han explicat a la sortida, la intenció és poder lliurar també el document a altres departaments, com Educació o Drets Socials.
195% més d’intents suïcidi
Entre les dades recopilades a la radiografia -i ja publicades en enquestes públiques- destaquen, per exemple, que el Codi Risc Suïcidi de Catalunya ha detectat un 195% més de temptatives entre abans i després de la pandèmia.
Una altra dada que mencionen en la radiografia és l’augment en un 165% d’atencions en urgències en TCA després de la covid-19. A més, es disparen les atencions per ansietat i el malestar són cada cop més elevats. “Les dades són alarmants”, assenyalen.
En total, la radiografia estima que hi ha uns 400 recursos a Catalunya, entre els quals hi ha 46 centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ), 59 centres de salut mental de persones adultes (CSMA) i desenes de clubs socials gestionats per SMC, a més d’altres tipus de recursos com poden ser les unitats d’hospitalització.
Més coordinació
Entre les propostes hi ha millorar i reforçar els serveis d’urgència i millorar la coordinació entre els diferents recursos existents. També proposen més acompanyament davant la transició entre etapes educatives i oferir una formació al professorat en detecció i atenció de malestars emocionals o problemes de salut mental.
