crònica
Jordi Panyella
Una visita dues vegades denegada
La primera obligació de la policia és ser transparent. Parets de vidres i càmeres fins a l’últim racó. Explica un detingut l’11 de novembre del 2017 a Via Laietana que quan els policies el van entrar a l’edifici va sentir dir “aquí no, que hi ha càmeres” i aleshores per això el van tancar en un petit ascensor on el van agredir i vexar. Ho va denunciar, el jutge no el va creure. Testimonis com aquest s’han succeït els darrers anys ampliant l’ombra del dubte sobre la utilitat real de l’edifici policial, més enllà de ser punt recurrent de denúncies de maltractaments.
En els últims dos anys aquest diari ha demanat en dues ocasions entrar a l’interior de l’edifici per explicar l’ús policial que se’n fa i, en les dues ocasions, s’ha denegat la petició. La visita pretén respondre la pregunta que es fan molts ciutadans sobre la necessitat real que té la policia espanyola de tenir una seu obsoleta al cor de Barcelona quan ja es disposa del modern recinte de la Verneda.
La negativa es fonamenta en temes de seguretat. Molts ciutadans que han estat torturats a l’interior de Via Laietana, 43 són els que encara avui se senten insegurs en passar-hi.
