Pirineu, terra de l’os bru

La població d’os bru a tot el Pirineu està augmentant de manera estable des de fa uns anys. També a Catalunya. Així ho confirma l’últim recompte fet públic pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru, que correspon a l’any passat i que engloba els territoris de Catalunya, França, Andorra, l’Aragó i Navarra. En concret, se n’han comptabilitzat 76 exemplars, quan el 2021 en van ser 74 i el 2020, 69. D’aquests, 39 son femelles i 35, mascles (més dos exemplars de sexe no identificat) i pel que fa a l’edat, 39 (51,5%) són adults, 24 (31,5%) són subadults i 13 (17%) són cadells de l’any. Dels 13 cadells, hi ha 6 femelles, 5 mascles i 2 de sexe no identificat. “És un fet constatat que la població d’óssos bruns creix i que hi ajuda que hi hagi un major nombre de femelles fèrtils”, explica el biòleg Santi Palazón, tècnic del servei de Fauna i Flora del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

La població d’ossos al Pirineu es mou en una superfície de 5.700 km² (800 menys que l’any 2021 i 2.500 menys que l’any 2020). Una reducció que s’explica, segons els tècnics, perquè no hi ha exemplars d’ossos amb seguiment per satèl·lit. “A Catalunya hem detectat 38 exemplars a la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça”, assenyala Palazón que assegura que malgrat aquesta major presència en el territori aquests animals no representen un perill per a les persones. “Sí que se’n poden veure més perquè n’hi ha més i també hi ha més gent a la muntanya, però són animals solitaris que acostumen a fugir de la presència humana”, indica, i hi afegeix que, en qualsevol, cas sempre s’han d’evitar les situacions que poden comportar algun perill. Els ossos que es mouen en territori català i aranès son 21 adults, 11 subadults i 6 cadells de l’any, amb 20 mascles, 17 femelles i 1 cadell de sexe que encara no s’ha pogut determinat. Palazón confirma que les actuals condicions climàtiques també afecten els costums alimentaris dels animals. “Sense tanta producció de fruits secs o fruites s’han de decantar per la carronya”, diu, però comenta que en cap cas fins ara la sequera els empeny fora del seu hàbitat. “Es mantenen a la part més humida de les muntanyes”, exposa. Tot i això, l’augment de la temperatura sí que els ha escurçat el temps d’hibernació i ja s’han donat casos d’ossos que ja no en fan. “Més del 90% dels ossos que tenim son descendents d’un únic mascle, en Pitus, i això podria donar problemes d’endogàmia, però estem veient que hi ha més mascles actius i, en conseqüència, més intercanvi genètic”, comenta el biòleg, que augura que el creixement sostingut es mantindrà.