Medi ambient

MEDI AMBIENT

‘La Vora’ de Girona ja té llocs senyalitzats al parc de les Pedreres

El projecte de naturalització de l’espai urbà es comença a concretar amb plafons al Fort del Calvari, la Cisterna dels Caputxins, la Torre d’Alfons XII i el Fort dels Caputxins

El projecte La Vora de Girona, que pretén naturalitzar l’espai urbà, ja té des d’aquest matí espais naturals i patrimonials senyalitzats al parc de les Pedreres. Ha estat una iniciativa de l’Ajuntament i que compta amb el suport de l’associació de veïns Pedreres-Fora Muralla per “potenciar” i donar a conèixer aquesta zona de la ciutat, destaca el consistori en una nota de premsa.

S’han ubicat plafons informatius és en quatre llocs del parc de les Pedreres, al costat de les restes històriques patrimonials del Fort del Calvari, de la Cisterna dels Caputxins, de la Torre d’Alfons XII i del Fort dels Caputxins, quatre dels punts inclosos dins del bucle de la Muntanya de les Pedreres de La Vora. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Junts); la regidora de Ciutadania, Participació i Dinamització del Territori del consistori, M. Àngels Cedacers i Hervàs (ERC), i la presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Pedreres-Fora Muralla, Pilar Adroher, han inaugurat aquest primer espai natural i patrimonial senyalitzat de “La Vora”.

“Passejada històrica”

“‘La Vora’ és un projecte transversal d’Ajuntament i de ciutat. I amb aquest disseny que estrenem al parc de les Pedreres marquem la pauta del que anirem instaurant en plafons informatius en el conjunt d’espais de la ciutat vinculats a la Vora. Volem que passejar per els nostres espais naturals sigui també una manera de passejar per la nostra història”, ha destacat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. També han assistit a l’acte el regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), i el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats (ERC).

Aquest és el punt de partida de la nova senyalística que s’utilitzarà per identificar i donar informació sobre els espais naturals que s’emmarquen en el projecte “La Vora” de Girona. Aquesta campanya té com a objectiu apropar la natura a la ciutadania i posar en valor els seus atributs ambientals, paisatgístics i patrimonials amb la intenció que esdevinguin espais d’oci, d’esport i de descoberta de la natura.

Quant al contingut dels plafons, tots els materials s’han elaborat en coordinació amb el Museu d’Història de Girona i s’han inclòs en un recurs interactiu al web de l’equipament. La informació és fàcilment accessible per qualsevol persona que es trobi sobre el terreny, ja que cada panell incorpora un codi QR que dirigeix a la pàgina web informativa. El recurs amplia els textos sobre el Fort del Calvari, la Cisterna dels Caputxins, la Torre d’Alfons XII i el Fort dels Caputxins, les principals defenses de la ciutat al llarg de la seva història, especialment la que fa referència als setges que va patir Girona durant els segles XVIII-XIX. Cada espai compta amb informació ampliada i més imatges antigues i modernes.

Els panells compleixen també la normativa d’accessibilitat vigent i, a més, inclouen una traducció del text original en català en tres idiomes (castellà, francès i anglès)..

“Materials resistents”

La iniciativa es va iniciar el 2014 i a principis del 2022 es va adjudicar un nou contracte a l’equip EMF-Estudi Martí Franch per crear conjuntament l’Oficina Tècnica de la Vora. Sobre el projecte, el gerent fundador i arquitecte del paisatge de l’EMF-Estudi Martí Franch, Martí Franch, que no ha pogut assistir a la presentació, ha volgut explicar que “amb la senyalització interpretativa de les fortificacions de les Pedreres, es comença un projecte d’informació i valorització de ‘La Vora’ de Girona. Els elements que s’han col·locat avui tenen la vocació d’informar i, alhora, integrar-se en el paisatge, amb un disseny de qualitat, contemporani i fet de materials residents i robustos”.

Un projecte en paral·lel al GironaNat

“La Vora” és un projecte de ciutat que vol posar en xarxa tots els paisatges i espais naturals a tocar de Girona, sovint fraccionats i desconnectats, i crear una gran infraestructura verda de 600 hectàrees, han explicat els representants municipals de Girona. El projecte planteja fer dels espais naturalitzats de la vora de la ciutat un actiu estratègic accessible per a tothom, incorporant a la gestió de la ciutat espais que ja s’utilitzen però dels quals es pot treure un major rendiment, oferint a la ciutadania espais verds per al benestar, la salut, l’esport i el gaudi del paisatge.

En paral·lel, l’Ajuntament coordina el projecte GiroNat, pel qual la Fundació Biodiversitat ha rebut tres milions d’euros dels fons europeus Next Generation. En el GiroNat es vol renovar els jardins aplicant “criteris de biodiversitat i permeabilitat i recuperació d’aigües”. Representants de la fundació van visitar al novembre sobre el terreny els espais on s’actuarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cent anys del santuari de Lourdes d’Arenys de Munt

Arenys de Munt
BARCELONA

Una aurora boreal es deixa veure al cel de Catalunya

POLICIAL

Interior tria el comissari en cap, Eduard Sallent, com a major dels Mossos

barcelona
judicial

Arxivada la causa contra els mossos per la pèrdua d’un ull per projectil durant les protestes per Hasél

barcelona
educació

L’escola La Farga, l’Associació Educativa Vall del Terri, Anna Juàrez i Josep Callís reben els Premis Mestres 68

girona
SOCIETAT

Un nen discapacitat espera des del setembre transport sanitari per anar a escola

BARCELONA
església

L’arquebisbat augmenta la pressió pel desallotjament de l’Esperit Sant

barcelona
medi ambient

L’alcaldessa de Gisclareny, nova directora del Parc Natural del Cadí-Moixeró

GISCLARENY
EDUCACIÓ

Malgrat insisteix a ubicar la segona llar d’infants municipal a l’escola Marià Cubí

MALGRAT DE MAR