Medi Ambient
Un problema de conills
La Generalitat comença a usar fosfur d’alumini a carreteres, canals de reg i vies de tren per veure quin és l’efecte sobre la superpoblació d’aquests rosegadors
Els pagesos reclamen que es comenci a aplicar ja en sòl agrícola
Entitats ecologistes denuncien la mesura i alerten que el material és un “verí” i pot matar “animals i persones”
La plaga de conills que es mengen els conreus de les Terres de Ponent no s’atura al ritme que permetria garantir la tranquil·litat dels pagesos. El sector es va mobilitzar al carrer el febrer passat per demostrar un cop més el rebuig davant el que consideraven “passivitat” de l’administració per resoldre el problema de superpoblació d’aquests rosegadors a les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, la Segarra, el Segrià i les Garrigues, i que fa anys que dura. La resposta de la Generalitat en aquesta ocasió, però, no es va fer esperar i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va anunciar un paquet de mesures orientades tant a reduir el nombre de conills com a pal·liar les destrosses que ocasionen als camps. El pla de xoc contra els conills incloïa en un primer moment els equips propis i especialitzats del departament que treballen sobre el terreny fent captures i col·locant paranys; la instal·lació de xarxes als conreus per atrapar conills; la prova pilot de noves trampes que es col·loquen a l’entrada del cau a les zones on hi ha les llodrigueres i que serveixen per actuar de manera més quirúrgica principalment en aquelles zones on els danys són més alts, i el xipatge gratuït de les fures dels caçadors.
Posteriorment, a finals de març, el departament va declarar l’emergència cinegètica en una norantena d’àrees privades repartides en 75 municipis de la plana de Lleida i que ocupen una superfície de 1.498 km². La declaració d’emergència cinegètica autoritza els caçadors per caçar excepcionalment el conill fins al 30 de setembre, amb comunicació prèvia fora del període hàbil de caça de l’animal. L’objectiu inicial preveia eliminar-ne com a mínim 285.000, la qual cosa suposa un 35% més que els que es van caçar la temporada 2020/2021. Segons els últims censos, hi havia 123 conills per quilòmetre quadrat, quan la xifra establerta hauria de ser de 50. “La situació és molt complexa i agreujada per l’episodi de sequera que ja ve de l’any passat i que provocava que els animals busquessin als camps l’aliment que no trobaven als boscos”, explica la directora d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, que defensa que el departament “fa molts mesos” que treballa en coordinació amb els sectors afectats. “Malgrat els esforços previs va fer falta posar en marxa un seguit de mesures immediates i intenses per intentar frenar l’expansió de la plaga”, afirma, convençuda que el conjunt d’accions engegades donaran fruit.
Cara i creu de la mesura
Fins ara les diferents actuacions dutes a terme havien estat acceptades majoritàriament i sense gaires crítiques. Ha estat la darrera la que ha engegat el ventilador dels retrets entre diferents sectors. Es tracta de la prova pilot per aplicar fosfur d’alumini en infraestructures de Ponent amb l’objectiu de controlar els conills que provoquen danys en talussos i terraplens. La primera zona va ser la carretera LV-7041 de Soses a Massalcoreig, al Segrià, on els operaris van començar a aplicar aquest biocida a mitjans de març i van tapar uns 300 caus en un tram de 10 quilòmetres. Paral·lelament, l’administració està fent gestions perquè el govern espanyol autoritzi l’aplicació d’aquesta substància en sòl agrícola, el més afectat per les destrosses dels rosegadors. Fonts del departament preveuen que la resposta arribi abans no acabi aquest mes. Des de la pagesia, han rebut amb satisfacció aquests primers treballs que reclamaven des de feia temps, però les entitats ecologistes han posat el crit al cel pel que consideren un atemptat contra l’equilibri mediambiental. El cap sectorial de fauna salvatge dels Joves Agricultors de Catalunya (JARC), Lluís Viladrich, assenyala que encara és aviat per valorar els resultats del fosfur d’alumini, però lamenta la mala premsa que s’ha volgut donar a la iniciativa. “No és cap verí. És un producte utilitzat en les fàbriques de pinso i cereals i en arbres fruiters. Si fos tan perillós ja ens hauríem intoxicat tots”, comenta, i afegeix que aquesta “alarma injustificada” no ajuda en un moment en què el que es busca són “solucions efectives”. “Les administracions han d’actuar i no passar-se la responsabilitat d’una banda a una altra, sobretot quan són conscients que fa sis anys que els advertim que el problema es va fent gros i tenen informes que així ho corroboren”, assenyala Viladrich. Pel membre de la JARC, el sector està disposat a arribar allà on calgui, “sigui Madrid o Brussel·les”. “Molts pagesos s’estan plantejant plegar, perquè quan tot és normal ja es necessita molt d’esforç per garantir la viabilitat d’una explotació. Imagina’t quan et venen situacions sobrevingudes”, considera.
Del mateix parer és Ramon Comes, responsable de Caça i Danys de Fauna de la Unió de Pagesos (UP). “La mesura arriba tard, però sembla que si s’aplica als espais agrícoles podem tenir uns bons resultats sempre que es mantinguin la resta d’accions que ja estan en marxa”, assenyala. Per Comes, la col·laboració amb les entitats de caçadors, els propietaris de vedats i els agents rurals és bàsica. “La declaració d’emergència cinegètica implica molt més que un anunci. Vol dir que el govern hi ha d’estar a sobre i controlar que es compleixen les normes, perquè si no es fa així lamentar-se que no ha funcionat no és just”, afirma. El representant d’UP considera que és molt difícil establir amb exactitud els danys ocasionats fins ara per la plaga de conills. “Molts pagesos no fan balanç perquè han perdut la confiança en l’administració. Quan han anat a demanar ajuda ho han fet per necessitat i a vegades s’han trobat només amb bones paraules i un munt de dificultats”, es lamenta.
Els conills de bosc són animals territorials, quan troben un lloc amb menjar s’hi queden. S’hi queden i es multipliquen. Pràcticament sense depredadors que se’ls mengin, al cap de pocs mesos de néixer les conilles ja poden quedar-se prenyades i fàcilment poden tenir entre sis i set llorigades en una sola temporada. Llorigades d’entre sis i vuit cries. Amb una esperança de vida de tan sols un any, l’instint per procrear s’intensifica. “Pagesos i conills hem coexistit tota la vida. Caçar-los per menjar ha estat una tradició, però ara és desesperant veure quants n’hi ha i com t’ho destrossen tot”, reconeix Ramon Comes.
Denúncia contra la consellera
La utilització de fosfur d’alumini per aturar la proliferació de conills ha provocat la reacció irada de les entitats ecologistes. El Partit Animalista (Pacma), Lex Ànima i la Fundació Altarriba han denunciat a la fiscalia la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, per un delicte contra el medi ambient, en una querella en què també inclouen la directora d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. La denúncia argumenta que el departament ha autoritzat l’abocament de “verí” als 300 caus de la carretera LV-7041de Soses a Massalcoreig per controlar la “suposada“ plaga mentre concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb fins cinegètics. Des del sector s’enumeren fins a onze explotacions on es crien animals engabiats per deixar-los anar a vedats de caça. Alhora, el 2021 i el 2022, sempre segons la denúncia presentada, es va autoritzar l’alliberament de més de 15.000 conills a Catalunya, 4.230 dels quals a Lleida, mentre que entre el 2020 i el 2022 es va autoritzar la caça de 21.881 guilles, “depredador natural del conill”.
Pel que fa a l’ús de fosfur d’alumini per intentar aturar la superpoblació de conills, les tres entitats alerten que es tracta d’una substància “altament tòxica i perillosa per a qualsevol ésser viu”, alhora que és un “verí no selectiu que pot produir la mort d’animals i persones”. També afirmen que s’ha ordenat l’abocament de la substància tot i tenir coneixement que implica la destrucció en massa d’altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides”.
