Societat
La singularitat de la Boqueria, a debat
Cinc anys després d’haver-se anunciat un pla específic per regular l’especificitat del mercat de la Rambla, encara no existeix
Els paradistes reclamen que s’hi permeti la degustació com en altres mercats, però l’Ajuntament encara no ho autoritza
L’allau de visitants estrangers i de demanda accentua la polèmica
-
Alguns turistes fan parada en un dels deu establiments de restauració del mercat, mentre que d’altres es beuen el suc adquirit tot caminant cap a la sortida. Els productes estan envasats i preparats, a punt per consumir-se EPA. -
L’entrada al mercat de la Boqueria, divendres passat al matí, amb gran afluència de turistes ORIOL DURAN. -
La singularitat de la Boqueria, a debat. -
La singularitat de la Boqueria, a debat.
Mercat tradicional, zona de degustació, food hall o tot a la vegada. El mercat de la Boqueria continua sense saber quina és la seva ànima, i ara, amb la tornada del turisme més desbocat, aquesta necessitat de definició és més urgent. Al matí el mercat bull d’activitat: a les parades de productes de sempre, a les de productes exòtics i a les especialitzades, així com a la resta de comerços que atenen visitants d’aquí i de fora. A la tarda, algunes persianes de comerç tradicional tanquen i el mercat es transforma en un gran aparador de productes a punt per consumir-se. I matí i tarda, aquesta realitat conviu amb cues i cues d’estrangers.
Fa cinc anys que aquest gran mercat espera un pla específic que li permeti trobar finalment l’equilibri entre l’activitat tradicional i la que ha vingut amb el turisme, que és evident que ha arribat per quedar-se. La recerca d’aquesta harmonia ve de lluny, quan es va fer evident que, per atendre el turisme, hi havia usos que s’anaven modificant i calia regular-ho. L’any 2011, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ja va posar en marxa un pla de xoc que obligava els comerciants de la Boqueria a no vendre productes per als quals les parades no estiguessin autoritzades per llicència, delimitava clarament l’espai ocupat i establia una política molt restrictiva de llicències d’obres per evitar la conversió dels punts de venda en bars restaurant encoberts.
L’any 2018 es va anunciar l’elaboració d’un pla d’usos específic per a la Boqueria, que havia estat considerada –i encara ho és– una àrea de tractament especial dins del pla d’usos de Ciutat Vella. Segons es preveia, el pla específic per al mercat havia de tenir un pressupost de 3,5 milions, un milió dels quals es preveia destinar-lo a l’eliminació de parades mitjançant el rescat de concessions, amb l’objectiu d’esponjar el mercat a les zones més densificades, i també a la pavimentació de tot el recinte i a la instal·lació de noves sortides de fums. Aquestes darreres actuacions sí que s’han portat a terme –a finals de març es va acabar la instal·lació del nou paviment, 3.600 metres quadrats de terra nou– i se n’estan fent d’altres, com la necessària eliminació de la presència de coloms. També s’ha posat en marxa l’Aula Gastronòmica, amb un pressupost d’uns 250.000 euros; s’ha acabat la renovació de la il·luminació per a la instal·lació de llums LED per uns 250.000 euros, i la renovació i millora del clavegueram per uns 500.000 euros. Però, cinc anys després, encara s’està en espera de l’anunciat pla específic per al mercat.
Mercat del segle XXI
“Cal buscar-hi una sortida digna, amb més degustació de la que hi ha ara i garantint la presència del producte fresc.” Són paraules del gerent del mercat de la Boqueria, que recorda que els comerciants ja van presentar un pla estratègic per tal d’iniciar el diàleg que ell considera urgent: “Hem de tenir un mercat del segle XXI i no del XIX”, hi afegeix Uribe, que explica que l’associació aposta per idees com ara botigues pop-up i, sobretot, més llicències per a degustació, tal com ja existeix en altres mercats com ara el del Ninot. “No estem parlant de convertir les parades en establiments de restauració ni de posar degustació a tot arreu, però sí que, qui ho vulgui, s’ha de poder atenir a unes condicions que li permetin donar una sortida digna al seu producte”, hi afegeix Uribe. El representant dels comerciants lamenta que, en ocasions, s’ha responsabilitzat la mateixa Boqueria de l’allau de turisme que rep: “El turisme no l’hem inventat nosaltres. Se’ns criminalitza per un problema que no hem creat nosaltres, que fa 143 anys que som aquí. De fet, som els més perjudicats per la presència de turisme massiu”, puntualitza.
Uribe veu el turisme com un fenomen que ha vingut per quedar-se, i cal adaptar-s’hi i gestionar-lo. “La realitat del mercat ha canviat molt i per molts motius. La gent menja molt fora o s’ho fa portar fet; la pandèmia va propiciar que els ciutadans descobrissin els mercats que tenien a la vora, i actualment arribar a Ciutat Vella en cotxe, que és necessari si vols carregar la compra, cada vegada és més complicat”, recorda Uribe.
El representant dels comerciants conclou, per tant, que si el turisme és una part important en la possibilitat de mantenir les parades obertes, cal donar-li el que demana, sempre mantenint l’essència del mercat i cuidant el client que compra fresc i també el que va al mercat a buscar productes exòtics. “La gent el que vol és vendre a qui vingui. Si ara ningú demana mongeta tendra, ja no en vens i busques altres productes que sí que interessin.” Uribe defensa desacomplexar-se pel que fa a la definició del mercat: “Ens hem de treure tots la vergonya de sobre i assumir que som a l’any 2023 i que alimentar el turista i dignificar el producte que tenim és possible. Si una pernileria, amb bon producte, pot oferir una bossa de pernil i, a més, una copa de cava, per què no ha de poder ser, si hi ha altres mercats que sí que ho tenen i que, curiosament, no viuen aquesta presència massiva de visitants? No demanem convertir-ho tot en barres, al contrari, volem mantenir la parada, però amb aquest valor afegit.” Així defensa Uribe la necessitat de dialogar i pactar amb l’Ajuntament una reconversió de molts negocis del mercat que fa temps que ho demanen. El representant comercial reconeix, però, que aquest diàleg haurà d’esperar a causa de la proximitat de les eleccions municipals: “Hem d’esperar a tenir un altre interlocutor, sigui del color que sigui, perquè ara no cremarem energies si d’aquí a uns mesos pot venir algú diferent”, lamenta. Mentrestant, la Boqueria afrontarà una temporada turística que es preveu, segons Uribe, fortíssima i per a la qual assegura que ja estan preparats: “Reforcem la neteja i la seguretat, sobretot en cap de setmana, perquè l’any passat, pel tema de la seguretat i dels delictes, ho vam passar malament”, adverteix.
L’Ajuntament vol reflexió
Per la seva banda, el gerent de l’Institut Municipal de Mercats, Máximo López, reconeix la necessitat d’obrir un període de reflexió i la singularitat indiscutible d’aquest mercat: “Hi ha aquest doble component que té la Boqueria, que es pot permetre mantenir la venda tradicional però també atendre la venda turística. A més, és un referent metropolità, perquè molts restauradors hi van a buscar productes concrets. Concentra la diversitat més gran de producte de Barcelona, fins a 20.000 referències”, assegura López. La Boqueria té actualment 70 establiments oberts, els quals deuen, en part, la continuïtat al turisme, perquè la venda tradicional ha disminuït. Pel representant municipal, per complir amb aquesta complementarietat, s’ha d’estudiar la possibilitat de combinar al màxim l’oferta: “Avui hi ha deu establiments de restauració. A les parades el client pot comprar el producte empaquetat i consumir-lo, però aquest producte, actualment, no pot tenir una preparació última, ni ser escalfat. Això seria una llicència de degustació i, per obrir aquesta possibilitat, cal ser prudent i dialogar.” López reconeix que la degustació és una tendència de futur, i per això defensa que, en el cas de la Boqueria, cal una reflexió a fons per poder-ho oferir amb la màxima qualitat.
