Construïdes entre finals dels anys seixanta i mitjan setanta, les autopistes AP-7 i AP-2 són sens dubte avui dos dels eixos viaris més importants de Catalunya, que comuniquen les quatre grans capitals i, a més, ho fan ara mateix de manera gratuïta, després que fa entre dos i tres anys, segons el tram, revertís la seva concessió en l’Estat. Des de l’alliberament dels peatges, precisament, el volum de trànsit hi ha augmentat exponencialment i s’hi produeixen moltes més congestions, sobretot a l’AP-7. Però és que des del mateix moment també es dona el fet que l’administració pública té les mans lliures per afrontar una reconfiguració que doti les dues vies de més entrades i sortides que potser al seu dia es van descartar per estalviar costos d’explotació a les empreses concessionàries, però que a la pràctica avui fan allargar trajectes innecessàriament i obliguen molts usuaris a recórrer trams més llargs per vies convencionals.

Arran de les dues constatacions, l’administració de l’Estat, i ara també la de la Generalitat, han posat fil a l’agulla per mirar de donar-hi resposta, i han previst actuacions que permetran connectar més bé les dues autopistes amb altres vies que les creuen a fi de millorar-ne l’eficiència i treure’n més profit oferint un millor servei als territoris per on transiten, i de passada reduir-hi la congestió, a través de l’ampliació dels enllaços actuals o la construcció d’enllaços nous que evitin trams impermeables massa llargs.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) i el Departament de Territori van signar el 7 de juliol un protocol que preveu que es facin un seguit d’encàrrecs de gestió entre el primer i el segon. A la pràctica, això vol dir que es transferiran 914 milions al govern a canvi que es faci càrrec directament de l’execució d’un seguit d’obres en infraestructures que són titularitat de l’Estat a Catalunya, en una operació que pretén garantir i agilitzar els projectes. En la llista, precisament, hi figuren 250 milions per a setze actuacions de reforma o construcció de nous accessos a les dues grans autopistes. L’acord, això sí, s’haurà de formalitzar properament amb la signatura d’un nou conveni que reculli tots els detalls de les obres i el seu finançament, un text que el govern ja apressa l’Estat a redactar.

Entre les actuacions que assumirà la Generalitat, en tot cas, hi ha tretze projectes que ja tenia previstos el Mitma, però també tres que ha afegit Territori en les negociacions: nous enllaços de l’AP-7 a Masdenverge i amb la T-315 a Bellisens, entre Reus i Vila-seca, i una connexió entre la futura B-40 i la C-55 a Abrera. En el primer bloc, hi figuren enllaços nous que el ministeri ja projectava a Sant Celoni, Banyeres, el Vendrell i Castelldans (a l’AP-2), i un seguit de remodelacions d’accessos ja existents a fi de millorar la interconnectivitat de la xarxa viària a Girona, Maçanet de la Selva, la Roca del Vallès, Montmeló, Cerdanyola i Vilafranca. Inclou, a més, la complexa reforma per connectar l’AP-7 amb l’N-150, la C-58 i la B-30 a la transitada zona del Vallès, una via, aquesta última, on l’Estat també impulsa específicament un nou projecte de traçat per facilitar el nus que es formarà. En cap cas, això sí, s’han donat terminis previstos per a la finalització.

La majoria d’aquests enllaços ja estaven en fase de redacció de projecte per part del ministeri, amb la qual cosa el govern s’haurà de limitar estrictament a la licitació, adjudicació i execució de l’obra tan bon punt s’hagi signat el conveni final i hagi rebut les transferències corresponents. En aquest sentit, el Mitma va comunicar el 3 d’abril que havia formalitzat per 3,17 milions d’euros els contractes per a la redacció de fins a set lots de projectes, un a Aragó i sis a Catalunya, on s’incloïen les tretze actuacions que recull el protocol signat amb Territori. Això sí, en aquests lots hi havia més projectes que han quedat fora de l’acord, perquè, tal com aclareixen fonts del departament, el protocol només ha incorporat connexions on estaven implicades vies de la xarxa de la Generalitat o les diputacions. Tots els enllaços de l’AP-7 i l’AP-2 amb vies que són igualment de titularitat estatal, siguin autovies o les clàssiques carreteres nacionals, doncs, no s’han desat en un calaix, sinó que la responsabilitat d’executar-les continuarà sent de l’Estat. En aquest grup, així, hi ha els nous enllaços de Figueres Centre i la variant de Vilafant a l’N-II, el de Martorell amb l’A-2, el de Roda de Berà amb l’N-340, el de Tarragona Nord amb l’A-7 i el de Vimbodí amb l’N-240, aquest a l’AP-2. S’hi podria afegir encara l’últim tram de l’autovia A-27, entre Lilla i l’accés a l’AP-2 a Montblanc, també en fase de redacció per part del ministeri, que connectarà directament les dues vies.