Poc es pensava la comunitat ucraïnesa de Catalunya el 27 de març del 2021 que menys d’un any després el president rus, Vladímir Putin, ordenaria la invasió del seu país, una agressió més en el llarg historial d’atacs de Rússia al seu veí. Aquell dia, prop d’un centenar de persones de diverses escoles i entitats ucraïneses de Catalunya van acudir al passeig del Migdia, al costat del Jardí Botànic, per plantar-hi una trentena d’arbres amb motiu de la commemoració del trentè aniversari de la independència d’Ucraïna en col·laboració amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins.

La iniciativa va ser de Djerelo, una associació creada el 2007 i constituïda el 2010 que té com a objectiu donar a conèixer la societat i la cultura ucraïneses i donar suport a la diàspora ucraïnesa que hi ha a l’Estat espanyol.

El projecte del jardí ucraïnès s’ha convertit, un any i mig després de la invasió russa d’Ucraïna, en tot un símbol del sentiment de la comunitat ucraïnesa a Catalunya. La fundadora i presidenta de Djerelo, Olha Dzyuban, explica que els trenta arbres plantats a Montjuïc, al costat d’una pedra de la Sagrada Família, tenen un significat especial: el de l’arrelament d’aquesta comunitat, amb la seva manera de ser i de fer, en el país que els acull, un arrelament molt més necessari del que semblava al principi, aquell fatídic 24 de febrer del 2022, quan van començar a caure bombes sobre Ucraïna.

“La majoria dels ucraïnesos que van venir a Catalunya fugint de la guerra es pensaven que seria per a una setmana. Ara ja han après que pot ser una guerra de llarga durada. Ningú no es podia imaginar una guerra com aquesta al segle XXI a Europa”, explica Dzyuban.

De fet, ni el mateix govern rus s’havia imaginat una campanya militar tan llarga i tan cruenta quan va fer efectiva l’amenaça d’envair Ucraïna. Diversos experts militars parlaven d’una mena de guerra llampec, amb una presa ràpida de Kíiv que de seguida es va veure que no es produiria.

L’allargament de la guerra a Ucraïna ha canviat la mentalitat dels refugiats ucraïnesos que hi ha a Catalunya –uns 30.000, segons Djerelo–, que ja no tenen la maleta a punt per si han de tornar, de cop, al seu país. No l’han desat gaire lluny, però. De fet, tot i els molts mesos que han passat des que els refugiats de la guerra iniciada el 2022 van arribar a Catalunya, els ucraïnesos tenen molt present que aquí, d’entrada, hi estan de pas i que casa seva és a més de 3.000 quilòmetres de distància.

Per això, l’associació Djerelo, a banda d’oferir suport administratiu, legal, psicològic i molt més als refugiats ucraïnesos, vetlla perquè no perdin el contacte amb la seva cultura, especialment els més petits.

“Hi ha nens petits que han vingut amb les seves mares que no parlen ucraïnès”, assenyala Dzyuban. Van haver d’abandonar el país de ben menuts i molts tenen més exposició al català i al castellà, a l’escola i amb els companys, que a l’ucraïnès, la llengua en què els parla la mare –el pare, en la majoria de casos, s’ha quedat lluitant al front, a Ucraïna–. “Els nens han d’aprendre l’ucraïnès per si han de tornar al seu país en qualsevol moment”, diu la presidenta de Djerelo.

Perquè la canalla aprengui les coses bàsiques del seu país d’origen, l’associació ha creat la institució educativa Nova Generació, un conjunt de tres escoles per a nens i nenes de dos a disset anys. En aquests centres, els menors aprenen la llengua ucraïnesa i la història i la cultura del seu país, juntament amb altres infants que estan en la mateixa situació que ells. Hi van els dissabtes al matí perquè entre setmana assisteixen a l’escola ordinària catalana, on se socialitzen en català i en castellà.

Els alumnes d’aquestes escoles poden rebre un certificat oficial del govern d’Ucraïna equiparable amb la titulació dels menors que s’han quedat als seu país i els habilita per accedir al sistema universitari d’Ucraïna.

A més, l’associació disposa d’una llar d’infants pròpia per a nens i nenes de tres a vuit anys que serveix perquè els infants es relacionin en ucraïnès i perquè les mares puguin seguir les formacions que es fan per trobar feina a Catalunya i per aprendre la llengua i els aspectes bàsics dels país que les acull.

Més enllà de les tres escoles que té Djerelo, l’associació ofereix també una àmplia oferta d’activitats culturals i formatives a través del Centre Ucraïnès de Barcelona, situat, provisionalment, al carrer Béjar de la capital catalana.

Al centre hi fan feina entre una cinquantena i una seixantena de voluntaris i hi assisteixen prop de 250 persones setmanalment, segons explica la vicepresidenta de Djerelo, Mariana Sorochuk, una ucraïnesa que és a Catalunya des del 23 de febrer del 2022, la vigília que comencessin els bombardejos russos. La immensa majoria dels voluntaris són dones (més del 85%) perquè els homes són a la guerra i no tenen gaire temps d’avorrir-se amb la feinada que fan al centre que els han cedit i del qual aviat s’hauran de mudar.

Sorochuk parla amb un orgull especial de la biblioteca que tenen al centre, la biblioteca ucraïnesa més gran de l’Estat espanyol, amb més de 2.000 títols. A més de facilitar que la comunitat ucraïnesa, especialment els infants, tingui accés al coneixement i a la literatura en la seva llengua, l’equipament pretén tenir també un caràcter “intercultural” i que hi hagi llibres en ucraïnès, però també en català, en castellà i en anglès.

La biblioteca és, a més, un punt de distribució de llibres per totes les comunitats ucraïneses que hi ha escampades arreu de l’Estat espanyol. La vicepresidenta de Djerelo ensenya les destinacions dels llibres, escrites en capses de cartró, que seran enviats al País Valencià, al País Basc i a molts altres indrets. L’associació treballa, de forma estreta, amb les autoritats i entitats d’Ucraïna per ampliar el catàleg de llibres.

Un altre motiu d’orgull del Centre Ucraïnès de Barcelona és la companyia de teatre que han muntat els refugiats i que ja ha fet uns quants bolos per tot Catalunya. Es tracta de la companyia de teatre amateur Teatro-Estudio “Desde el Alma”, formada per una quinzena d’actors amateurs, de professions diverses, dirigits per Irina Dendiouk, actriu, directora d’actors, directora de muntatge, docent, productora i guionista que dona el toc professional a les obres.

“Som l’associació d’ucraïnesos més gran de l’Estat espanyol i una de les principals d’Europa”, afirma Sorochuk, que assenyala que la clau de l’èxit és el gran nombre de voluntaris que col·laboren de manera fixa o puntual amb l’organització. “Som refugiats que ajudem altres refugiats”, resumeix la vicepresidenta de Djerelo, que destaca el poder terapèutic que té la tasca que fan. “Ajudar alleuja el nostre patiment”, assegura. I el patiment pel futur del seu país, pels familiars i amics que són a Ucraïna i per la incertesa sobre el seu futur és present cada dia.

I no hi ha res millor per combatre’l que estar actius, ajudar els compatriotes que ho passen malament, a Ucraïna i a la diàspora, i contribuir al país que els acull. “Estem molt agraïts pel suport que ens ha donat la societat catalana”, remarca la presidenta de Djerelo, que ja fa anys que organitza iniciatives perquè els pobles català i ucraïnès es coneguin una mica millor, com per exemple el Festival de Cultura Ucraïnesa, que es fa des del 2015, o les trobades d’infants ucraïnesos amb nens i nenes catalans.

Tot això amb la vista posada a participar plenament en la societat catalana. Dzyuban està convençuda que els seus compatriotes poden participar també en el mercat de treball. Per això, a banda de muntar equips de futbol, clubs de running, d’escacs, gastronòmics, LGTBI, etc., Djerelo forma els refugiats per trobar feina a Catalunya. Ningú no sap, a hores d’ara, quant de temps durarà la maleïda guerra.