Explica el web Històries de Barcelona que Navas és l’únic barri de la capital catalana que deu el seu nom a una estació de metro i no a la inversa. Aquesta va ser la fórmula que va trobar l’antiga associació de veïns de Fernando Reyes (nom de l’enginyer impulsor del projecte del Ferrocarril Metropolità de Barcelona –actual línia 1 del metro de Barcelona–, que dona nom a l’actual plaça de Ferran Reyes) quan es va constituir legalment el 1978 amb el nom d’Associació de Veïns de Navas.

Aleshores, el moviment veïnal mirava de trobar una identitat pròpia a un territori situat entre el Clot i la Sagrera que no tenia la consideració de barri. Aquest estatus no el va tenir fins al desembre del 2006, quan Navas es va convertir, oficialment, en un barri de Barcelona després de l’aprovació del nou mapa de barris per part de l’Ajuntament de Barcelona i va esdevenir el barri més recent del districte de Sant Andreu.

El nom, però, no agrada a tots els veïns i el 30 de setembre passat es va constituir un grup de treball amb l’objectiu de canviar el nom del barri de Navas per Torrent de la Guineu, una reclamació que ja s’havia fet als anys vuitanta, quan encara no era formalment un barri, segons recorda Alfred Puig, un dels impulsors de la iniciativa.

“No volem que es mantingui per al barri el nom d’una batalla contra l’infidel”, diu Puig amb relació al carrer de Las Navas de Tolosa, que va donar nom a l’estació de metro i, després, al barri, i que, segons el Nomenclàtor municipal, commemora la “batalla de Las Navas de Tolosa, del 16 de juliol de 1212, en la qual els reis peninsulars coalitzats, Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya i Aragó i Sanç VII de Navarra, amb nombrosos cavallers hispanocristians i croats de més enllà dels Pirineus, derrotaren el califa almohade Muhammad al-Nasir”.

El nom del carrer el va posar, segons recull Històries de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, aleshores municipi independent de Barcelona, l’any 1879. Las Navas de Tolosa era un dels noms que es va triar per a un dels diversos carrers de l’Eixample que van batejar en honor de gestes militars espanyoles i castellanes com Lepant, Los Castillejos, Padilla, Dos de Maig, Indepèndencia i la mateixa Navas de Tolosa. El nom del carrer no agrada als impulsors de la iniciativa per canviar la denominació del barri perquè fa referència a la batalla contra l’“infidel”, però també perquè apareix en el Nomenclàtor de la ciutat enterament en castellà (carrer de Las Navas de Tolosa) a diferència del que passa, per exemple, amb el carrer de Lepant, que té el nom en català.

El metro va arribar al barri l’any 1953 i la nova estació la van anomenar Navas de Tolosa, tot i que cap dels accessos de del suburbà tenia una sortida a aquest carrer.

El cas és que aquell territori enmig de barris històrics va acabar adoptant el nom de l’estació del ferrocarril subterrani que s’hi va construir, un despropòsit, segons el parer d’Alfred Puig, que remarca que la denominació Torrent de la Guineu apareix cinc vegades més per referir-se al territori del barri en l’hemeroteca de la Diputació de Barcelona que el de Navas de Tolosa des de l’annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona el 20 d’abril de 1897 fins al 1943.

Segons recull l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó, publicat a El Pou, una publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada l’any 2019, el Torrent de la Guineu és l’accident geogràfic més important del Guinardó. Feia de línia divisòria entre els municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar i es dividia en tres ramals. El torrent recorria tot el Guinardó, barri que deu el nom a la paraula guinarda, guineu en català antic.

Un dels ramals del torrent passava per la plaça Catalana en direcció a la plaça del Guinardó, resseguint després el passatge de l’Agregació, que marcava la frontera entre Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. Després de creuar la plaça Maragall enfilava pel passatge d’Artemis i pel carrer de Las Navas de Tolosa per arribar a l’avinguda Meridiana on hi ha el passatge del Torrent de la Guineu, l’únic que conserva el nom d’aquest accident geogràfic que ara un grup de veïns vol que es converteixi també en el nom de l’actual barri de Navas.

Segons l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó, un veí de la zona recordava que el torrent de la Guineu passava per sota de la Meridiana i travessava el rec Comtal per sobre. “Aquest lloc era freqüentat per les guineus; durant la guerra i postguerra, els nostres avis posaven paranys per caçar-les, les pells les venien a Cal Llopis i la carn els servia com a aliment”, relatava el veí en la publicació.

La Laia viu des de fa cinc anys al carrer Torrent de la Guineu, aquest carreró peculiar que té tot un seguit de cases arrenglerades amb una numeració ben curiosa: comencen amb el número 106 i s’acaben amb el 118, una raresa a la ciutat de Barcelona. No sabia que hi ha un grup de veïns que volen canviar el nom del barri de Navas pel del seu carrer, però li sembla bé que es mirin de posar noms més respectuosos amb la història del barri.

Uns metres més enllà, al carrer de Biscaia, dues veïnes que estan petant la xerrada i prefereixen no donar els seus noms, no veuen la necessitat de canviar el nom al barri. “Sempre n’hem dit Navas”, remarquen, i hi afegeixen que el barri té altres prioritats a resoldre com la inseguretat ciutadana.

A poca distància hi ha la plaça de la Guineu, una plaça que, en realitat, no és ben bé una plaça ni es diu així oficialment. Un grup de veïns va posar una placa no oficial amb aquest nom per reivindicar-ne la denominació i perquè es preservi com una zona de vianants, però la plaça de la Guineu no apareix al Nomenclàtor municipal. Curiosament sí que la reconeix l’aplicació de Google Maps.

A una banda de la no-plaça, entre dues rengleres d’esglaons que duen a l’avinguda Meridiana, hi ha la font de la Guineu, una font d’on no raja aigua, encastada en un mur de maons guarnit amb grafits i tancada amb una tanca metàl·lica que impedeix als vianants acostar-s’hi.

Tot i els arguments històrics esgrimits pels partidaris de canviar el nom al barri, el procés pot ser llarg. L’Ajuntament de Barcelona explica que qualsevol ciutadà o col·lectiu pot fer una petició motivada per demanar el canvi de nom d’un carrer o d’un barri i enviar-la. Després és feina de la ponència del Nomenclàtor veure si reuneix les condicions necessàries.

Pel president de l’Associació de Veïns de Navas, Albert Iserte, abans de fer aquests tràmits, “s’hauria de fer una consulta als veïns”. “És millor un nom històric que el d’una batalla, però tota la vida hem sentit el nom de Navas i no sé si tothom estarà d’acord a canviar la denominació”, comenta Iserte. El president de l’Associació de Veïns de Navas creu que el consell de barri pot ser un bon lloc per “proposar a la gent participar en un col·loqui i veure quina oposició hi ha, si n’hi ha”.

De moment, els impulsors de la iniciativa perquè el barri es digui Torrent de la Guineu estan recollint suports entre els veïns amb la intenció de presentar el projecte en el consell de barri que s’ha de fer el 13 de desembre. Confien a convèncer els seus veïns de la necessitat de “recuperar un nom històric” que contribueixi a reforçar la identitat del barri.